24
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
21:28h
L'exèrcit propi no seria l'opció preferida per tal que una eventual República catalana col·laborés en la pau i seguretat globals. Segons una enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) feta pública aquesta dimarts, el 78% dels catalans prefereix contribuir-hi "principalment amb polítiques de prevenció de conflictes, mediació internacional i defensa civil", mentre que només un 8,5% prioritzaria un exèrcit propi. El 13,5% no ho sap o no contesta.
Aquesta preferència per la cultura de la prevenció i la mediació és superior entre els homes (81,1%), els joves (87,1% els menors de 25 anys, molt per sobre que el 69,1% dels majors de 64), amb nivell educatiu elevat (85%, per un 60% dels els que el tenen baix) i amb sentiment de pertinença sobretot català (89,2%, per un 63,8% dels que se senten sobretot espanyols). Això no vol dir que tots aquests s'oposin a disposar d'un exèrcit, un fet pel qual no es pregunta, sinó que prioritzarien aquestes polítiques -que no exclouen el fet de tenir forces armades-. De fet, un baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió va assenyalar un empat entre els partidaris de seguir o sortir de l'OTAN en cas d'independència.
En tot cas, un 51% dels enquestats estan molt d'acord amb què "per tal de garantir la seguretat de les persones i el territori no és imprescindible l'exèrcit", i un 24,5% més hi està parcialment d'acord. Tan sols una quarta part s'hi posiciona en contra. En aquest cas, de nou, els que se senten sobretot catalans estan en major mesura molt d'acord amb això (un 68,2%).
L'exèrcit i la policia, amenaces
Igualment, un 44,8% dels enquestats estan molt d'acord que "la presència de forces militars representa una amenaça" per a la seva seguretat i un 26,5% més hi està parcialment d'acord. Aquells que se senten sobretot catalans i la gent gran s'adhereixen més a aquesta afirmació. Pel que fa a les forces de seguretat, un 39,6% també està molt d'acord i un 30,7% parcialment d'acord que la seva presència "empitjora la convivència", de nou, amb els de sentiment sobretot català com els que més ho avalen.
Un percentatge força superior al dels que consideren que "la presència de símbols, com per exemple les banderes als carrers, empitjora la convivència". En aquest cas, un 23,9% hi està molt d'acord i un 37,8% parcialment d'acord, amb una adhesió molt major entre els que se senten sobretot espanyols o tan catalans com espanyols (en aquests casos, poc més del 20% hi estan en desacord).
Així mateix, preguntats per cinc elements que podien amenaçar la seguretat de Catalunya com la delinqüència, el terrorisme, la inestabilitat política internacional o els atacs informàtics, els enquestats veuen perills en tots ells, i l'únic element on majoritàriament no se'n troba és el procés sobiranista. Tot i això, 42,8% sí que el veu com una possible amenaça per a la seguretat del país.
Una convivència sòlida
Tot i les crítiques de part de l'unionisme relatives a la fractura social, l'enquesta no detecta aquesta realitat, ja que un 85,5% de les respostes assenyalen que la convivència al municipi o barri és molt bona, igual que el 70,1% pel que fa a nivell català. Tot i això, un 37,6% assegura que ha patit discriminació al municipi o barri per raons ideològiques, molt per sobre dels que afirmen que n'han patit raça o ètnia (12,7%), religió (9,2%) o orientació sexual (8,1%).
Pel que fa a diverses asseveracions, a més de la preferència per la mediació per damunt de l'exèrcit, la segona que suma més adhesions és la que "major qualitat de vida i menors desigualtats econòmiques són condicions necessàries per a millorar la convivència" (8,2 sobre 10) i que en "una democràcia tothom té dret a realitzar manifestacions, concentracions", encara que això comporti inconvenients en el dia a dia de la resta. Per contra, només el 30,7% està molt d'acord conforme els mitjans de comunicació afavoreixen la convivència i un 22,9% estaria disposat a renunciar a llibertats o drets a canvi de més seguretat.
Aquesta preferència per la cultura de la prevenció i la mediació és superior entre els homes (81,1%), els joves (87,1% els menors de 25 anys, molt per sobre que el 69,1% dels majors de 64), amb nivell educatiu elevat (85%, per un 60% dels els que el tenen baix) i amb sentiment de pertinença sobretot català (89,2%, per un 63,8% dels que se senten sobretot espanyols). Això no vol dir que tots aquests s'oposin a disposar d'un exèrcit, un fet pel qual no es pregunta, sinó que prioritzarien aquestes polítiques -que no exclouen el fet de tenir forces armades-. De fet, un baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió va assenyalar un empat entre els partidaris de seguir o sortir de l'OTAN en cas d'independència.
En tot cas, un 51% dels enquestats estan molt d'acord amb què "per tal de garantir la seguretat de les persones i el territori no és imprescindible l'exèrcit", i un 24,5% més hi està parcialment d'acord. Tan sols una quarta part s'hi posiciona en contra. En aquest cas, de nou, els que se senten sobretot catalans estan en major mesura molt d'acord amb això (un 68,2%).
L'exèrcit i la policia, amenaces
Igualment, un 44,8% dels enquestats estan molt d'acord que "la presència de forces militars representa una amenaça" per a la seva seguretat i un 26,5% més hi està parcialment d'acord. Aquells que se senten sobretot catalans i la gent gran s'adhereixen més a aquesta afirmació. Pel que fa a les forces de seguretat, un 39,6% també està molt d'acord i un 30,7% parcialment d'acord que la seva presència "empitjora la convivència", de nou, amb els de sentiment sobretot català com els que més ho avalen.
Un percentatge força superior al dels que consideren que "la presència de símbols, com per exemple les banderes als carrers, empitjora la convivència". En aquest cas, un 23,9% hi està molt d'acord i un 37,8% parcialment d'acord, amb una adhesió molt major entre els que se senten sobretot espanyols o tan catalans com espanyols (en aquests casos, poc més del 20% hi estan en desacord).
Enquesta de l'ICIP sobre seguretat i convivència. by naciodigital on Scribd
Així mateix, preguntats per cinc elements que podien amenaçar la seguretat de Catalunya com la delinqüència, el terrorisme, la inestabilitat política internacional o els atacs informàtics, els enquestats veuen perills en tots ells, i l'únic element on majoritàriament no se'n troba és el procés sobiranista. Tot i això, 42,8% sí que el veu com una possible amenaça per a la seguretat del país.
Una convivència sòlida
Tot i les crítiques de part de l'unionisme relatives a la fractura social, l'enquesta no detecta aquesta realitat, ja que un 85,5% de les respostes assenyalen que la convivència al municipi o barri és molt bona, igual que el 70,1% pel que fa a nivell català. Tot i això, un 37,6% assegura que ha patit discriminació al municipi o barri per raons ideològiques, molt per sobre dels que afirmen que n'han patit raça o ètnia (12,7%), religió (9,2%) o orientació sexual (8,1%).
Pel que fa a diverses asseveracions, a més de la preferència per la mediació per damunt de l'exèrcit, la segona que suma més adhesions és la que "major qualitat de vida i menors desigualtats econòmiques són condicions necessàries per a millorar la convivència" (8,2 sobre 10) i que en "una democràcia tothom té dret a realitzar manifestacions, concentracions", encara que això comporti inconvenients en el dia a dia de la resta. Per contra, només el 30,7% està molt d'acord conforme els mitjans de comunicació afavoreixen la convivència i un 22,9% estaria disposat a renunciar a llibertats o drets a canvi de més seguretat.