REPORTATGE

El mètode Trump s'escampa per la dreta europea

Boris Johnson al Regne Unit, Sebastian Kurz a Àustria, Matteo Salvini a Itàlia i ara Pablo Casado a Espanya: sorgeixen líders conservadors que aposten per un discurs reaccionari

per Pep Martí, 5 d'agost de 2018 a les 13:10 |
Boris Johnson, líder de la dreta dura del Partit Conservador britànic | Europa Press
El 24 de juny del 2016 els britànics van votar en referèndum abandonar la Unió Europea. El resultat, del tot inesperat per qui havia convocat la consulta, el primer ministre David Cameron, líder del Partit Conservador, va suposar un trasbals a tot el continent. El Regne Unit continua embolicat en unes negociacions complicadíssimes amb Brussel·les que ja han provocat diverses crisis al si del govern britànic.

Pocs mesos després, als Estats Units, Donald Trump, un demagog populista de dretes, guanyava les eleccions amb un programa aïllacionista amb el lema America First. La seva elecció i la crisi que el Brexit ha generat en el cor de la UE han estat dues manifestacions del malestar acumulat des de l'esclat de la crisi econòmica en amplis sectors de les classes mitjanes. La desafecció envers les institucions ha alimentat uns corrents de dreta extrema i populista en diversos països europeus.


Dins mateix dels grans partits de la dreta tradicional bateguen sectors reaccionaris, diferents entre ells, però que comparteixen populisme i una voluntat de refer els acords socials vigents per canviar les societats en un sentit més autoritari. L'arribada de Pablo Casado al cim del PP no es pot deslligar d'aquest context. Aquesta setmana ho ha fet evident amb el discurs bel·ligerant anti-immigració mentre es fotografiava amb subsaharians arribats a territori espanyol.      

Regne Unit, els conservadors trenquen amb la UE

El primer ministre Cameron va convocar el referèndum sobre el Brexit per aconseguir el suport dels corrents d'opinió euroescèptics, cada cop més potents, que havien fet d'una consulta la seva gran reivindicació. Pot ser que gràcies a aquesta promesa, Cameron fos reelegit el 2015, però el resultat del referèndum, amb la victòria del Brexit, va suposar la seva retirada i una trencadissa dins els conservadors. La seva successora, Theresa May, ha anat navegant entre euròfils i euròfobs dins del govern mentre ha negociat amb Brussel·les el procés de sortida de la UE. El pla defensat per la primera ministra no ha agradat el sector dur, que l'ha acusat de rendir-se a les exigències de la Unió. Ara, May viu acorralada per la dreta extrema dels eu partit, acabdillada per l'exministre d'Exteriors Boris Johnson. Aquest ha rebut l'alè de Donald Trump des dels Estats Units.

Alemanya, l'ala dura de la democràcia cristiana s'amotina


Angela Merkel, la gran supervivent de la política alemanya, viu assetjada per l'ala dreta dels seus. Merkel dirigeix una nova experiència de gran coalició amb els socialdemòcrates després de les eleccions del setembre, que van dur l'extrema dreta al Bundestag. Però tant un sector de la CDU com els socis de la CSU de Baviera, liderats per Horst Seehofer, creuen haver trobat en la política immigratòria de la cancellera el seu punt feble. Baviera celebrarà eleccions el setembre i la CSU tem perdre sòl electoral en favor dels ultres de l'Alternativa per Alemanya. D'aquí l'enduriment de discurs dels democristians bavaresos. Però la inestabilitat a Berlín és un torpede en la línia de flotació de l'eix central de la UE.

Itàlia, aliança de populistes

Les eleccions del mes de març a Itàlia han transformat el mapa polític. Les forces tradicionals de dreta (Forza italia) i de centre esquerra (Partit Democràtic) van ser superades per una aliança que alguns han vist com antinatural entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord. Tot i que el primer, aparentment populista d'esquerres, lidera l'executiu, ha estat Matteo Salvini, ministre de l'Interior i líder de la Lliga, qui ha fixat el seu discurs en l'executiu. Ho ha fet amb una crítica demolidora contra l'euro i amb la seva política de tancament de fronteres que ha generat una forta crisi a la UE. La crisi del vaixell Aquarius va evidenciar la política d'exclusió de Salvini. També aquí es percep una línia de contacte amb Trump, a qui Salvini va donar suport en les eleccions.

França, la dreta s'acosta a l'electorat de Le Pen

Els Republicans, la formació de la dreta conservadora francesa, pateix també la pressió dels sectors xenòfobs i antieuropeistes. A l'oposició al president Emmanuel Macron, i alhora amb una Marine Le Pen que intenta refundar de nou el Front Nacional per convertir-lo en la gran força de dreta, Els Republicans estan molt dividits. El seu nou líder desrés de la derrota a les urnes de François Fillon, Laurent Wauquiez, creu haver trobat el seu lloc amb un enduriment del discurs del partit, optant per lemes identitaris ("Que França segueixi sent França") i tics antiislamistes.

Steve Bannon estén la seva xarxa

Un personatge que segueix amb molt d'interès els moviments interns dins de la dreta europea és l'exassessor de Trump i ideòleg de l'anomenada alt-right nord-americana, Steve Bannon. L'antic braç dret del president dels EUA va ser a Itàlia durant la campanya i va ser l'estrella del recent congrés del Front Nacional francès. Ara ha creat la fundació The Moviment per contribuir a reforçar la xarxa de la dreta extrema. La zona euro i l'eix París-Berlín són l'objectiu a abatre per Bannon, que ja ha anunciat que establirà una seu de la fundació a Brussel·les.

Àustria, la democràcia cristiana governa amb els ultres

És un dels fenòmens polítics de l'Europa central. Sebastian Kurz, amb només 31 anys, és el canceller austríac. Lidera el Partit Popular, catòlic conservador. El problema és que governa en coalició amb el Partit de la Llibertat, ultra i xenòfob. Després de les darreres eleccions, Kurz va decidir posar fi a la coalició del seu partit amb els socialistes i formar un executiu amb els ultres, amb un programa molt regressiu en política immigratòria. Tot i que formalment és aliat ideològic de Merkel, Kurz emergeix com líder d'una alternativa de dreta dura al bell mig del continent.   

Casado s'afegeix a la revolució conservadora

En aquest context de fort rearmament ideològic conservador a Europa s'ha produït l'elecció de Pablo Casado al capdavant del PP. S'afegirà el nou líder al bloc dels Boris Johnson, Wauquiez, Seehofer, de l'hongarès Viktor Orban? Aspectes del seu programa (insistència en els valors tradicionals, voluntat de combatre el progressisme, apel·lacions al nacionalisme excloent) l'acosten molt a aquests postulats més "trumpians". El seu triomf no es pot desvincular d'aquest rebrot ultraconservador que està fent furor en molts països de la Unió Europea.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació