24
de juliol
del
2018
Actualitzat
a la
13:54h
El procés participatiu per planificar i ordenar l'àmbit de les Tres Xemeneies, als termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Badalona (a la comarca del Barcelonès), es posarà en marxa el mes de setembre, s'allargarà tres mesos i estarà obert a tothom qui hi vulgui participar. Així ho ha anunciat aquest dimarts la presidenta del Consorci del Besòs, Janet Sanz, que ha qualificat el procés "d'oportunitat històrica" per tal que la veu de la ciutadania tingui un pes important a l'hora de "repensar" aquest espai de 32 hectàrees (el 60% en mans privades) situat al voltant de l'antiga central tèrmica.
Sanz ha explicat que el procés servirà per debatre quatre aspectes concrets del Pla director urbanístic (PDU) d'aquest àmbit com són el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines, la connectivitat del sector amb el seu entorn, la relació del nou espai amb el parc fluvial del Besòs i el model d'ordenació del front edificat. L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, ha recordat que més de la meitat del sòl (53%) es destinarà a usos econòmics i que això hauria de servir per dinamitzar el Barcelonès Nord. Pel que fa a usos residencials, el pla preveu la construcció de més de 1.700 habitatges.
La primera jornada informativa tindrà lloc el 27 de setembre on s'exposarà l'estat actual dels treballs del PDU. Li seguiran quatre sessions temàtiques el 8, 15, 22 i 29 d'octubre. El 12 de novembre es farà una sessió de treball per analitzar la concordança i coherència de les aportacions i, finalment, al desembre s'organitzarà una última trobada per exposar conclusions. Malgrat que la previsió és que l'aprovació inicial del projecte es faci al llarg de l'any vinent, el secretari d'hàbitat urbà i territori de la Generalitat, Agustí Serra, ha deixat clar que "no es marquen terminis" perquè es vol aconseguir un pla que sigui "viable amb la premissa de l'interès general".
Un dels aspectes que es definiran en el procés participatiu és el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines que són Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Aquí, Sanz ha recordat que aquesta infraestructura és propietat d'Endesa i que abans de passar a ser patrimoni públic la companyia energètica, a qui ja se li va comunicar fa un any i mig, s'haurà de fer càrrec dels costos per deixar-la en perfecte estat que un estudi ha xifrat entre 7 i 9 milions d'euros.
Sanz ha explicat que el procés servirà per debatre quatre aspectes concrets del Pla director urbanístic (PDU) d'aquest àmbit com són el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines, la connectivitat del sector amb el seu entorn, la relació del nou espai amb el parc fluvial del Besòs i el model d'ordenació del front edificat. L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, ha recordat que més de la meitat del sòl (53%) es destinarà a usos econòmics i que això hauria de servir per dinamitzar el Barcelonès Nord. Pel que fa a usos residencials, el pla preveu la construcció de més de 1.700 habitatges.
La primera jornada informativa tindrà lloc el 27 de setembre on s'exposarà l'estat actual dels treballs del PDU. Li seguiran quatre sessions temàtiques el 8, 15, 22 i 29 d'octubre. El 12 de novembre es farà una sessió de treball per analitzar la concordança i coherència de les aportacions i, finalment, al desembre s'organitzarà una última trobada per exposar conclusions. Malgrat que la previsió és que l'aprovació inicial del projecte es faci al llarg de l'any vinent, el secretari d'hàbitat urbà i territori de la Generalitat, Agustí Serra, ha deixat clar que "no es marquen terminis" perquè es vol aconseguir un pla que sigui "viable amb la premissa de l'interès general".
Un dels aspectes que es definiran en el procés participatiu és el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines que són Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Aquí, Sanz ha recordat que aquesta infraestructura és propietat d'Endesa i que abans de passar a ser patrimoni públic la companyia energètica, a qui ja se li va comunicar fa un any i mig, s'haurà de fer càrrec dels costos per deixar-la en perfecte estat que un estudi ha xifrat entre 7 i 9 milions d'euros.