26
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
10:37h
L'elecció de Pablo Casado al congrés del Partit Popular celebrat el cap de setmana passat ha capgirat la correlació de forces al partit. Els diversos barons territorials s'han implicat a fons en una campanya interna que deixa un seguit de guanyadors i perdedors. Aquests darrers ja han començat a reubicar-se en la nova situació. En el cas del PP català, la batalla congressual deixa també un munt d'actors polítics enfortits o afeblits en funció de les seves apostes estratègiques. Precisament, aquest dijous Casado ha convocat la nova executiva del PP espanyol a Barcelona.
Els que hi guanyen: Alejandro Fernández i els capitans territorials
Els gran guanyadors en els rengles dels populars catalans han estat els dirigents territorials del partit, els qui van apostar per una renovació de lideratge. Alejandro Fernández és el més destacat de tots ells. Portaveu al Parlament, presideix el PP tarragoní i ha construït una potent base de suport entre la militància.
En la línia de discurs més dur enfront el sobiranisme, però conreant bé un perfil de bon dialèctic i polític flexible, ha representat els quadres de l'organització més crítics amb l'estratègia seguida per Sáenz de Santamaría a Catalunya. Els resultats del 21-D van convèncer a molts que el partit necessitava un canvi de lideratge. Per això Fernández i la majoria de dirigents territorials van confiar inicialment en la candidatura de Núñez Feijóo, a qui veien amb condicions d'impulsar el partit.
Quan el líder gallec es va descartar, el gruix dels quadres catalans es van abocar al suport a qui encarnava el canvi de lideratge que consideraven essencial per sortir d'una situació de marasme: Pablo Casado.
Alejandro Fernández al davant, però també els màxims dirigents de Barcelona (Daniel Serrano) i de Lleida (Marisa Xandri) es van posar a treballar per Casado. Aquesta va ser la base principal de suports que va obtenir l'aspirant entre la militància catalana del PP en la votació del 5 de juliol. Casado va rebre 736 vots per 371 de María Dolores de Cospedal i 296 per Santamaría, que es va quedar en tercera posició. Casado ha integrat Alejandro Fernández en la nova executiva del partit
Andrea Levy i Dolors Montserrat
La vicesecretària general Andrea Levy també surt a la fotografia dels guanyadors. Levy va entrar en la cúpula del PP en la remodelació que va fer Rajoy el 2015, junt amb Pablo Casado, Javier Maroto i Fernando Martínez-Maillo. Ara, la jove dirigent s'ha posicionat al costat de Casado i continuarà a l'executiva.
L'altra guanyadora és l'exministra Dolors Montserrat. En aquest cas, no és una "casadista" de la primera hora. Montserrat sempre ha estat una persona de Cospedal, a qui va donar suport. De fet, va ser la seva portaveu de campanya.
Després que la secretària general sortint es decantés per Casado, també ho va fer l'exministra catalana, que entra a la nova executiva. Serà de les dirigents amb pes com a representant de les forces de Cospedal en el nou engranatge. El seu nom fins i tot circula com a possible secretària general.
Albiol "estabilitza el seu futur"
En quina situació queda Xavier García Albiol? En paraules d'un coneixedor de els vicissituds internes del aprtit, "estabilitza el seu futur". Albiol ha mantingut una actitud molt ponderada en tota la campanya. Amb bona sintonia amb Cospedal, i molt poca amb Santamaría, tothom donava per fet que el seu vot seria per Casado. Però no ho va anunciar fins al darrer moment i es va esforçar per mostrar-se neutral. També va insistir després del 5 de juliol en la necessitat d'una candidatura unitària, cosa que beneficiava Santamaría.
Albiol ha blindat la seva posició com alcaldable de Badalona. Preservar-se com a candidat per aquesta plaça és el que sempre ha volgut. Casado, en el seu discurs final com a canddiat davant els compromissaris, en què va parlar de "reconquerir Catalunya", es va referir a la recuperació de ciutats com Badalona.
Els que perden: Millo, Ayllón i Manuel Reyes
Després de l'elecció de Casado queda un grup de dirigents que han fet una aposta decidida per Santamaría. El més destacat és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que s'ha abocat en la seva campanya. Per ell, era la seva supervivència política, i potser una mica més. En cas de triomf de Santamaría, el nom de Millo era avaluat com un possible recanvi d'Albiol. L'exvicepresidenta va anunciar en el seu discurs al congrés que si guanyava, Millo seria a l'executiva. Junt amb dos altres catalans, José Luis Ayllón i Manuel Reyes.
Ayllón ja fa temps que ha deixat enrere la política catalana. Ha estat el braç dret de Santamaría durant sis anys fins que els últims mesos va ser el cap de gabinet de Rajoy. Ha estat el cap de campanya de Santamaría. El nom de Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels, va sorprendre. Es va tractar d'un darrer moviment "sorayo" per aplegar més suports entre alguns compromissaris. Reyes és un home proper a Alberto Fernández Díaz, però fonts del PP asseguren que la decisió d'alinear-se amb Santamaría va ser personal i que el fernandisme s'ha mantingut neutral en aquesta batalla.
Els que hi guanyen: Alejandro Fernández i els capitans territorials
Els gran guanyadors en els rengles dels populars catalans han estat els dirigents territorials del partit, els qui van apostar per una renovació de lideratge. Alejandro Fernández és el més destacat de tots ells. Portaveu al Parlament, presideix el PP tarragoní i ha construït una potent base de suport entre la militància.
En la línia de discurs més dur enfront el sobiranisme, però conreant bé un perfil de bon dialèctic i polític flexible, ha representat els quadres de l'organització més crítics amb l'estratègia seguida per Sáenz de Santamaría a Catalunya. Els resultats del 21-D van convèncer a molts que el partit necessitava un canvi de lideratge. Per això Fernández i la majoria de dirigents territorials van confiar inicialment en la candidatura de Núñez Feijóo, a qui veien amb condicions d'impulsar el partit.
Quan el líder gallec es va descartar, el gruix dels quadres catalans es van abocar al suport a qui encarnava el canvi de lideratge que consideraven essencial per sortir d'una situació de marasme: Pablo Casado.
Alejandro Fernández al davant, però també els màxims dirigents de Barcelona (Daniel Serrano) i de Lleida (Marisa Xandri) es van posar a treballar per Casado. Aquesta va ser la base principal de suports que va obtenir l'aspirant entre la militància catalana del PP en la votació del 5 de juliol. Casado va rebre 736 vots per 371 de María Dolores de Cospedal i 296 per Santamaría, que es va quedar en tercera posició. Casado ha integrat Alejandro Fernández en la nova executiva del partit
Andrea Levy i Dolors Montserrat
La vicesecretària general Andrea Levy també surt a la fotografia dels guanyadors. Levy va entrar en la cúpula del PP en la remodelació que va fer Rajoy el 2015, junt amb Pablo Casado, Javier Maroto i Fernando Martínez-Maillo. Ara, la jove dirigent s'ha posicionat al costat de Casado i continuarà a l'executiva.
L'altra guanyadora és l'exministra Dolors Montserrat. En aquest cas, no és una "casadista" de la primera hora. Montserrat sempre ha estat una persona de Cospedal, a qui va donar suport. De fet, va ser la seva portaveu de campanya.
Després que la secretària general sortint es decantés per Casado, també ho va fer l'exministra catalana, que entra a la nova executiva. Serà de les dirigents amb pes com a representant de les forces de Cospedal en el nou engranatge. El seu nom fins i tot circula com a possible secretària general.
Albiol "estabilitza el seu futur"
En quina situació queda Xavier García Albiol? En paraules d'un coneixedor de els vicissituds internes del aprtit, "estabilitza el seu futur". Albiol ha mantingut una actitud molt ponderada en tota la campanya. Amb bona sintonia amb Cospedal, i molt poca amb Santamaría, tothom donava per fet que el seu vot seria per Casado. Però no ho va anunciar fins al darrer moment i es va esforçar per mostrar-se neutral. També va insistir després del 5 de juliol en la necessitat d'una candidatura unitària, cosa que beneficiava Santamaría.
Albiol ha blindat la seva posició com alcaldable de Badalona. Preservar-se com a candidat per aquesta plaça és el que sempre ha volgut. Casado, en el seu discurs final com a canddiat davant els compromissaris, en què va parlar de "reconquerir Catalunya", es va referir a la recuperació de ciutats com Badalona.
Els que perden: Millo, Ayllón i Manuel Reyes
Després de l'elecció de Casado queda un grup de dirigents que han fet una aposta decidida per Santamaría. El més destacat és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que s'ha abocat en la seva campanya. Per ell, era la seva supervivència política, i potser una mica més. En cas de triomf de Santamaría, el nom de Millo era avaluat com un possible recanvi d'Albiol. L'exvicepresidenta va anunciar en el seu discurs al congrés que si guanyava, Millo seria a l'executiva. Junt amb dos altres catalans, José Luis Ayllón i Manuel Reyes.
Ayllón ja fa temps que ha deixat enrere la política catalana. Ha estat el braç dret de Santamaría durant sis anys fins que els últims mesos va ser el cap de gabinet de Rajoy. Ha estat el cap de campanya de Santamaría. El nom de Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels, va sorprendre. Es va tractar d'un darrer moviment "sorayo" per aplegar més suports entre alguns compromissaris. Reyes és un home proper a Alberto Fernández Díaz, però fonts del PP asseguren que la decisió d'alinear-se amb Santamaría va ser personal i que el fernandisme s'ha mantingut neutral en aquesta batalla.