24
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
20:05h
L'Ajuntament de Barcelona ha desallotjat el matí d'aquest dimarts l'assentament situat en un solar entre els carrers de Bolívia, Àlaba, Tànger i Pamplona, proper a la plaça de les Glòries i l'avinguda de la Meridiana, on vivien unes 60 persones. Es tractava d'un dels espais de barraques més grans de la capital catalana, i havia proliferat especialment en els darrers mesos, quan bona part d'aquest indret s'havia anat omplint.
Es tracta d'un solar ocupat des del març del 2016 amb una part privada que ja va ser desallotjada i una pública, de la qual el jutge n'ha autoritzat el desallotjament aquest dimarts després que l'Ajuntament ho sol·licités d'ofici el juny del 2017 per motius de seguretat, salubritat i per donar un ús a l'espai, ha informat el consistori.
Diversos equips municipals treballen amb les persones que viuen al solar des de fa setmanes i els serveis socials els han ofert atenció i allotjament. L'Ajuntament assegura que ha parlat amb 61 persones que pernoctaven en el solar, encara que hi ha "una xifra afegida de persones, fluctuant", que mantenen material a l'assentament o hi passen el dia. L'operatiu de desallotjament ha comptat amb agents de seguretat, neteja i serveis socials, que han ofert allotjament d'emergència i atenció als centres de primer acolliment o en pensions.
Un total de 15 persones accepten ser reallotjats
Un total de 15 desallotjats han acceptat algun dels recursos d'allotjament oferts per Serveis Socials, han informat fonts municipals. Després de la intervenció en el solar, les dues famílies amb menors –cinc adults i tres menors- han acceptat allotjament en pensió i s'ha tramitat un servei de guardamobles per deixar les seves pertinences, i dos menors no acompanyats han anat amb la Guàrdia Urbana a Fiscalia.
A més, dos homes amb perfil vulnerable també s'allotjaran en pensions, i altres quatre s'han derivat a un Centre de Primer Acolliment (CPA) municipal, en el qual ja havia ingressat el dilluns altre home de l'assentament, en el qual majoritàriament vivien homes.
La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat que els serveis d'allotjament són temporals però que no es fixa data de sortida, i ha assenyalat que algunes persones han rebutjat aquesta possibilitat perquè l'allotjament que se'ls ofereix no encaixa amb el seu "modus vivendi".
Ortiz ha assegurat que la seva situació és una "expressió de l'extrema pobresa i la fallida del sistema de protecció", perquè moltes persones han estat expulsades dels seus països per les seves condicions i després excloses de tenir un projecte de vida autònom, segons ella.
A la ciutat hi ha 77 assentaments
Segons dades del primer trimestre, a Barcelona hi viuen 536 persones en 77 assentaments diferents, quan el 2012 –any en el qual es va crear l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI)- eren 735 a 62 solars.
El mínim es va registrar el 2015, amb 412 persones dormint a 50 assentaments, i fins al 2017 la xifra s'ha mantingut estable, encara que durant els darrers mesos s'ha incrementat, especialment després de l'arribada de famílies d'ètnia gitana procedents de països d'Europa de l'Est.
Es tracta d'un solar ocupat des del març del 2016 amb una part privada que ja va ser desallotjada i una pública, de la qual el jutge n'ha autoritzat el desallotjament aquest dimarts després que l'Ajuntament ho sol·licités d'ofici el juny del 2017 per motius de seguretat, salubritat i per donar un ús a l'espai, ha informat el consistori.
Diversos equips municipals treballen amb les persones que viuen al solar des de fa setmanes i els serveis socials els han ofert atenció i allotjament. L'Ajuntament assegura que ha parlat amb 61 persones que pernoctaven en el solar, encara que hi ha "una xifra afegida de persones, fluctuant", que mantenen material a l'assentament o hi passen el dia. L'operatiu de desallotjament ha comptat amb agents de seguretat, neteja i serveis socials, que han ofert allotjament d'emergència i atenció als centres de primer acolliment o en pensions.
Un total de 15 persones accepten ser reallotjats
Un total de 15 desallotjats han acceptat algun dels recursos d'allotjament oferts per Serveis Socials, han informat fonts municipals. Després de la intervenció en el solar, les dues famílies amb menors –cinc adults i tres menors- han acceptat allotjament en pensió i s'ha tramitat un servei de guardamobles per deixar les seves pertinences, i dos menors no acompanyats han anat amb la Guàrdia Urbana a Fiscalia.
A més, dos homes amb perfil vulnerable també s'allotjaran en pensions, i altres quatre s'han derivat a un Centre de Primer Acolliment (CPA) municipal, en el qual ja havia ingressat el dilluns altre home de l'assentament, en el qual majoritàriament vivien homes.
La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat que els serveis d'allotjament són temporals però que no es fixa data de sortida, i ha assenyalat que algunes persones han rebutjat aquesta possibilitat perquè l'allotjament que se'ls ofereix no encaixa amb el seu "modus vivendi".
Ortiz ha assegurat que la seva situació és una "expressió de l'extrema pobresa i la fallida del sistema de protecció", perquè moltes persones han estat expulsades dels seus països per les seves condicions i després excloses de tenir un projecte de vida autònom, segons ella.
A la ciutat hi ha 77 assentaments
Segons dades del primer trimestre, a Barcelona hi viuen 536 persones en 77 assentaments diferents, quan el 2012 –any en el qual es va crear l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI)- eren 735 a 62 solars.
El mínim es va registrar el 2015, amb 412 persones dormint a 50 assentaments, i fins al 2017 la xifra s'ha mantingut estable, encara que durant els darrers mesos s'ha incrementat, especialment després de l'arribada de famílies d'ètnia gitana procedents de països d'Europa de l'Est.