25
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
26
de juliol
a la
13:46h
Un grup de pares i mares del Ripollès es va constituir en associació el 1968 per buscar una alternativa per a les persones amb discapacitat de la comarca. En aquell temps no tenien els drets reconeguts i es passaven la vida a casa –en alguns casos fins i tot amagats- sense cap activitat ni formació encaminada a potenciar les seves capacitats diferents.
Cinquanta anys després, la situació ha canviat radicalment i aquella entitat s'ha transformat en la Fundació MAP, una autèntica empresa d'economia social que, a banda dels programes d'atenció per a persones amb discapacitat de totes les edats, ha generat un ecosistema d'activitats econòmiques que ha aconseguit superar la crisi més enfortida que mai. L'entitat ha dedicat el 2018 a celebrar el mig segle de vida, amb multitud d'activitats que culminaran el 29 de setembre a Ripoll amb el festival inclusiu Inspira impulsat conjuntament amb Txarango.
Els orígens, als baixos de la rectoria
L'actual Fundació MAP atén més de 600 persones i té un total de 288 treballadors. Aquest fet contrasta amb els inicis de l'entitat que va impulsar una aula d'educació especial per a cinc alumnes als baixos de la rectoria de Ripoll. “Són situacions molt diferents, ja que aleshores els seus drets no estaven reconeguts. Tot estava per fer i, per poder tirar endavant, era necessari recórrer a la beneficència i a la col·laboració d'empreses i particulars”, explica a NacióDigital Hermínia Ordeig, directora-gerent de la fundació.
L'any 1969, l'activitat es va traslladar en un edifici cedit ubicat al raval de Sant Pere de Ripoll, que es va inaugurar amb el nom de Centre Montserrat i que encara forma part de les instal·lacions de l'entitat. Es va començar amb una escola i una atenció diürna i progressivament l’activitat es va anar ampliant per satisfer les necessitats d’aquells joves que anaven creixent: educació, centres de dia, habitatge, feina, oci i lleure, etcètera.
Al llarg d'aquests cinquanta anys, l'entitat ha tingut diversos noms: ACPAS, ACPAM i, finalment, Fundació MAP. “Reflecteixen un canvi de mirada”, assenyala Ordeig que destaca que inicialment es parlava “d'ajuda al subnormal”, un terme que avui està absolutament fora de lloc. Després es parlava de minusvàlids i actualment de persones amb discapacitat o amb capacitats diferents. “Més enllà de denominacions el nostre gran objectiu és aconseguir desenvolupar les capacitats de tothom”, destaca la directora-gerent de la Fundació MAP.
La utopia de crear llocs de treball
Aquests dies s'ha parlat molt de la Utopia iogurt, la història d'èxit del psicòleg que va aconseguir fer triomfar una empresa a la Garrotxa amb treballadors amb malaltia mental. El camí de la Fageda és el mateix que va seguir la Fundació MAP i altres entitats de moltes comarques del país. “La diferència és que allà van començar amb persones amb malaltia mental i aquí amb famílies que tenien fills amb discapacitat intel·lectual”, assenyala Hermínia Ordeig.
Els impulsors de l'entitat tenien la utopia de crear llocs de treball per unes persones que en aquell moment semblava impensable que poguessin treballar. L'any 1998 es transforma en fundació i inicia el procés per convertir-se en una empresa d'economia social amb dues grans vessants. Per una banda, presta uns serveis públics concertats d'atenció a les persones amb discapacitat: 274 infants i joves, centres de dia amb 125 usuaris i activitats a la comunitat amb 170 persones, així com suport a l'habitatge, amb serveis de residència, llars residència i suport a la pròpia llar, amb atenció a 135 persones.
La segona gran àrea d'activitat de la Fundació MAP és la pròpiament productiva. Amb un objectiu clar: crear uns llocs de treball per a aquelles persones que no poden accedir-hi a l'empresa privada convencional. “Som una empresa grossa per llocs de treball però no pas en facturació. No es busca el benefici sinó la reinversió en la mateixa entitat”, explica Ordeig.
De fet, un dels elements diferencials respecte entitats similars és la diversificació de l'activitat, un procés que s'ha realitzat durant la crisi en què van intentar “fugir” de la dependència de l'activitat del manipulat industrial i es van introduir en altres sectors com el dels serveis a les empreses, el medi ambient, el turístic i l'agroalimentari. Precisament la formatgeria Muuu Beee s'ha convertit en una de les darreres apostes d'èxit de l'entitat. “Ara som una entitat moderna i preparada per als reptes del segle XXI”, conclou la directora-gerent.
Cinquanta anys després, la situació ha canviat radicalment i aquella entitat s'ha transformat en la Fundació MAP, una autèntica empresa d'economia social que, a banda dels programes d'atenció per a persones amb discapacitat de totes les edats, ha generat un ecosistema d'activitats econòmiques que ha aconseguit superar la crisi més enfortida que mai. L'entitat ha dedicat el 2018 a celebrar el mig segle de vida, amb multitud d'activitats que culminaran el 29 de setembre a Ripoll amb el festival inclusiu Inspira impulsat conjuntament amb Txarango.
Els orígens, als baixos de la rectoria
L'actual Fundació MAP atén més de 600 persones i té un total de 288 treballadors. Aquest fet contrasta amb els inicis de l'entitat que va impulsar una aula d'educació especial per a cinc alumnes als baixos de la rectoria de Ripoll. “Són situacions molt diferents, ja que aleshores els seus drets no estaven reconeguts. Tot estava per fer i, per poder tirar endavant, era necessari recórrer a la beneficència i a la col·laboració d'empreses i particulars”, explica a NacióDigital Hermínia Ordeig, directora-gerent de la fundació.
Alumnes al pati del Centre Montserrat, als anys 70. Foto: Fundació MAP
L'any 1969, l'activitat es va traslladar en un edifici cedit ubicat al raval de Sant Pere de Ripoll, que es va inaugurar amb el nom de Centre Montserrat i que encara forma part de les instal·lacions de l'entitat. Es va començar amb una escola i una atenció diürna i progressivament l’activitat es va anar ampliant per satisfer les necessitats d’aquells joves que anaven creixent: educació, centres de dia, habitatge, feina, oci i lleure, etcètera.
Al llarg d'aquests cinquanta anys, l'entitat ha tingut diversos noms: ACPAS, ACPAM i, finalment, Fundació MAP. “Reflecteixen un canvi de mirada”, assenyala Ordeig que destaca que inicialment es parlava “d'ajuda al subnormal”, un terme que avui està absolutament fora de lloc. Després es parlava de minusvàlids i actualment de persones amb discapacitat o amb capacitats diferents. “Més enllà de denominacions el nostre gran objectiu és aconseguir desenvolupar les capacitats de tothom”, destaca la directora-gerent de la Fundació MAP.
El primer taller de manipulats industrials l'any 1988. Foto: Fundació MAP
La utopia de crear llocs de treball
Aquests dies s'ha parlat molt de la Utopia iogurt, la història d'èxit del psicòleg que va aconseguir fer triomfar una empresa a la Garrotxa amb treballadors amb malaltia mental. El camí de la Fageda és el mateix que va seguir la Fundació MAP i altres entitats de moltes comarques del país. “La diferència és que allà van començar amb persones amb malaltia mental i aquí amb famílies que tenien fills amb discapacitat intel·lectual”, assenyala Hermínia Ordeig.
Els impulsors de l'entitat tenien la utopia de crear llocs de treball per unes persones que en aquell moment semblava impensable que poguessin treballar. L'any 1998 es transforma en fundació i inicia el procés per convertir-se en una empresa d'economia social amb dues grans vessants. Per una banda, presta uns serveis públics concertats d'atenció a les persones amb discapacitat: 274 infants i joves, centres de dia amb 125 usuaris i activitats a la comunitat amb 170 persones, així com suport a l'habitatge, amb serveis de residència, llars residència i suport a la pròpia llar, amb atenció a 135 persones.
La segona gran àrea d'activitat de la Fundació MAP és la pròpiament productiva. Amb un objectiu clar: crear uns llocs de treball per a aquelles persones que no poden accedir-hi a l'empresa privada convencional. “Som una empresa grossa per llocs de treball però no pas en facturació. No es busca el benefici sinó la reinversió en la mateixa entitat”, explica Ordeig.
De fet, un dels elements diferencials respecte entitats similars és la diversificació de l'activitat, un procés que s'ha realitzat durant la crisi en què van intentar “fugir” de la dependència de l'activitat del manipulat industrial i es van introduir en altres sectors com el dels serveis a les empreses, el medi ambient, el turístic i l'agroalimentari. Precisament la formatgeria Muuu Beee s'ha convertit en una de les darreres apostes d'èxit de l'entitat. “Ara som una entitat moderna i preparada per als reptes del segle XXI”, conclou la directora-gerent.