«No et podré perdonar mai»

«Impacta l'economia de sentiments que mostra el reportatge "Ni oblit ni perdó". No veiem cap llàgrima, ni una sola. Encara fa més brutal l'efecte emotiu»

Un moment del «30 minuts»
Un moment del «30 minuts» | TV3
23 de juliol del 2018
Actualitzat a les 11:53h
“Si pot perdoni’m”.

“No et puc perdonar. Ni me n’oblidaré mai”.

És Ni oblit ni perdó, l’impressionant 30 minuts emès ahir. Tracta sobre la guerra dels Balcans i té un protagonista, l’Esad, bosni musulmà, que quan encara no tenia ni 18 anys va ser vigilant del camp de presoners de Celebici i es dedicava a torturar presoners. Li agradava especialment cebar-se amb els homes grans. Usava bats de beisbol i cables. Se’l va acusar de matar-ne uns quants i va ser condemnat pel tribunal de La Haya. Va complir només deu anys de presó.

La càmera i el relat ens el presenten, l’acompanyem en alguna acció quotidiana. I el veiem en acció entre els anys 1992 i 1995 en unes impactants imatges d’arxiu. És colpidor veure l’abans i el després del camp de Celebici, veure’l a ell allà fa vint-i-cinc anys –acompanyat d’alguns sequaços i amb els presoners patint dins dels barracons- i veure’l tornar-hi ara, amb els mateixos barracons tancats de fons i conversant amb tres de les persones a qui va torturar directa o indirectament.