20
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
7:01h
El Partit Popular obre aquest divendres el congrés més incert de la seva història. Un total de 3.082 compromissaris reunits a l'Hotel Auditorium de Madrid tenen avui i demà la papereta més difícil de les que podien imaginar: triar entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado com a nou líder de la formació. Entre els compromissaris, n'hi ha 522 nats, 40 de l'exterior i 10 del comitè organitzador. Ells tindran la decisió final.
Aquest divendres, Mariano Rajoy farà el seu discurs de comiat. Serà la seva darrera intervenció com a president del PP i és possible que vulgui defensar el seu llegat, que ha estat qüestionat per un sector del partit aquests dies. Amb Rajoy, surt d'escena també una determinada manera de dirigir el partit, en què el dirigent màxim feia i desfeia, i fins es podia permetre el luxe de designar successor. Al dedazo que en el seu dia va catapultar Rajoy al lideratge, ha succeït ara el desconcert més absolut. Dissabte serà el moment de les intervencions dels candidats i la votació dels compromissaris.
Els dies 20 i 21 de juliol del 2018 passaran a la història com els que van canviar el PP. Cada candidat ha anat acumulant suports per tot el territori. Guanyi qui guanyi, o fins i tot si es produeix un pacte en el darrer instant per impedir la votació, ja res serà igual. Així arriben a l'encontre final els dos aspirants i aquestes són les claus del congrés més dramàtic del PP.
Santamaría, perfil presidencial
Soraya Sáenz de Santamaría arriba al congrés amb l'aval que va suposar el seu triomf en el vot de la militància el 5 de juliol, amb el 37% dels vots. En aquesta primera fase, l'exvicepresidenta va demostrar una cosa que se li havia negat, que no disposés de suports en el si del partit enfront la secretària general i rival María Dolores de Cospedal. Per contra, va arribar primera i Cospedal, tercera amb el 26%, va quedar apartada de la cursa. Santamaría va poder lluir una base potent favorable, amb la direcció del PP andalús i l'incombustible Javier Arenas al davant, però també amb aliats en el PP valencià, en l'organització basca (amb l'exministre Alfonso Alonso) i en la cúpula del PP de Castella-Lleó.
Santamaría ha insistit en la campanya en el seu perfil presidencial, treballat a pols des de la vicepresidència de l'executiu espanyol. Ha volgut posar en valor la seva condició de dona forta en el cim de l'Estat i els lligams teixits amb els grans mitjans de comunicació. Finalment, els darrers dies ha subratllat el seu perfil moderat, presentant Casado com un candidat perifèric, repetint que el PP ha de situar-se en el centre. I un dels seus darrers moviments, ahir dijous, va ser recordar els vots perduts pel partit pel tema de la corrupció, una manera molt clara de dir que ella no ha tingut responsabilitats en la sala de màquines de Génova.
Casado, sumant aznarisme i ofesos per Santamaría
Pablo Casado va obtenir un resultat magnífic el 5 de juliol, amb un 34% dels vots, sent superat per Santamaría per poc més de 1.500 vots. Això li ha donat un fort impuls. Casado ha anat confirmant al llarg dels dies que disposa d'una coalició de forces que el pot dur al triomf. El suport que li han donat els altres quatre candidats no és tan important -tret del de Cospedal- quant a forces com pel fet que indica l'animositat generada per Santamaría.
Casado té amb ell l'escalf de l'aznaisme, avui més present en els mitjans de la dreta mediàtica que no pas en incidència orgànics dins del PP. Però Casado disposa, a més, de l'empenta de tots aquells que, sense massa a veure amb el món Aznar, tenen comptes pendents amb l'exvicepresidenta. De tot sells, el més rellevant és el president gallec, Núñez Feijóo. D'altra banda, ha acabat derrotant Santamaría pel que fa a suport d'exministres (Rafael Catalá, Isabel García Tejerina, García-Margallo, Juan Ignacio Zoido, Arias Cañete, Dolors Montserrat...).
El "retorn" d'Aznar
La batalla congressual ha prmès a l'expresident Aznar fer-e present en el primer pla del PP després d'anys d'ostracisme. És molt probable que la seva figura mogui menys forces actualment del que insinuen alguns editorials madrilenys. Amb tot, Aznar ha tornat al protagonisme, sense desaprofitar cap seqüència. Així, aquests dies ha dit que no es vol posicionar en favor de cap aspirant, i que no emularà Rodríguez Zapatero (que va elogiar Santamaría). També s'ha queixat de la decisió del comitè organitzador de no convidar-lo al congrés.
L'absència -o no- de Rajoy
La sortida d'escena de Rajoy va incrementar els interrogants entorn la carrera successòria al PP. L'expresident del govern va prometre neutralitat i, en línies generals, ha complert la seva paraula. Però la polarització de la batalla entre la seva exvicepresidenta i un Casado impulsat pels sectors més antimarianistes ha generat irritació en Rajoy, segons diversos mitjans. El dinar d'ahir d'exministres amb Casado, com les crítiques que han sorgit de l'entorn de l'aspirant contra la política del govern del PP a Catalunya, han distanciat Rajoy del jove vicesecretari, a qui fa tres anys va col·locar en el nucli dur del partit. L'expresident del govern està viivnt en carn pròpia el que és un principi de la política: l'espai que s'abandona (en aquest cas, anant a fer de registrador a Santa Pola) l'ocupen altres.
El càlcul fred de Núñez Feijóo
Un dels grans protagonistes del congrés és paradoxalment el gran absent de la cursa, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo. Des del seu anunci en què va solemnitzar que "no podia fallar als gallecs", ha planat la incògnita sobre a qui donaria suport. Però en una cosa coincideixen tots els observadors: Feijóo no vol Santamaría. En l'entorn del gallec s'atribueix a l'exvicepresidenta estar al darrera de la divulgació de material compromès contra el president de la Xunta, com les fotografies amb Marcial Dorado. Aquests dies, els presidents del PP d'A Corunya, Lugo i Pontevedra s'han posicionat en favor de Casado, uns moviments difícils d'explicar si Feijóo no ho avala abans. Santamaría ha aconseguit el suport de José Manuel Baltar, cacic polític d'Ourense. Feijóo podria pronunciar-se en les properes hores o mantenir-se en el seu silenci.
Aquest divendres, Mariano Rajoy farà el seu discurs de comiat. Serà la seva darrera intervenció com a president del PP i és possible que vulgui defensar el seu llegat, que ha estat qüestionat per un sector del partit aquests dies. Amb Rajoy, surt d'escena també una determinada manera de dirigir el partit, en què el dirigent màxim feia i desfeia, i fins es podia permetre el luxe de designar successor. Al dedazo que en el seu dia va catapultar Rajoy al lideratge, ha succeït ara el desconcert més absolut. Dissabte serà el moment de les intervencions dels candidats i la votació dels compromissaris.
Els dies 20 i 21 de juliol del 2018 passaran a la història com els que van canviar el PP. Cada candidat ha anat acumulant suports per tot el territori. Guanyi qui guanyi, o fins i tot si es produeix un pacte en el darrer instant per impedir la votació, ja res serà igual. Així arriben a l'encontre final els dos aspirants i aquestes són les claus del congrés més dramàtic del PP.
Santamaría, perfil presidencial
Soraya Sáenz de Santamaría arriba al congrés amb l'aval que va suposar el seu triomf en el vot de la militància el 5 de juliol, amb el 37% dels vots. En aquesta primera fase, l'exvicepresidenta va demostrar una cosa que se li havia negat, que no disposés de suports en el si del partit enfront la secretària general i rival María Dolores de Cospedal. Per contra, va arribar primera i Cospedal, tercera amb el 26%, va quedar apartada de la cursa. Santamaría va poder lluir una base potent favorable, amb la direcció del PP andalús i l'incombustible Javier Arenas al davant, però també amb aliats en el PP valencià, en l'organització basca (amb l'exministre Alfonso Alonso) i en la cúpula del PP de Castella-Lleó.
Santamaría ha insistit en la campanya en el seu perfil presidencial, treballat a pols des de la vicepresidència de l'executiu espanyol. Ha volgut posar en valor la seva condició de dona forta en el cim de l'Estat i els lligams teixits amb els grans mitjans de comunicació. Finalment, els darrers dies ha subratllat el seu perfil moderat, presentant Casado com un candidat perifèric, repetint que el PP ha de situar-se en el centre. I un dels seus darrers moviments, ahir dijous, va ser recordar els vots perduts pel partit pel tema de la corrupció, una manera molt clara de dir que ella no ha tingut responsabilitats en la sala de màquines de Génova.
Casado, sumant aznarisme i ofesos per Santamaría
Pablo Casado va obtenir un resultat magnífic el 5 de juliol, amb un 34% dels vots, sent superat per Santamaría per poc més de 1.500 vots. Això li ha donat un fort impuls. Casado ha anat confirmant al llarg dels dies que disposa d'una coalició de forces que el pot dur al triomf. El suport que li han donat els altres quatre candidats no és tan important -tret del de Cospedal- quant a forces com pel fet que indica l'animositat generada per Santamaría.
Casado té amb ell l'escalf de l'aznaisme, avui més present en els mitjans de la dreta mediàtica que no pas en incidència orgànics dins del PP. Però Casado disposa, a més, de l'empenta de tots aquells que, sense massa a veure amb el món Aznar, tenen comptes pendents amb l'exvicepresidenta. De tot sells, el més rellevant és el president gallec, Núñez Feijóo. D'altra banda, ha acabat derrotant Santamaría pel que fa a suport d'exministres (Rafael Catalá, Isabel García Tejerina, García-Margallo, Juan Ignacio Zoido, Arias Cañete, Dolors Montserrat...).
El "retorn" d'Aznar
La batalla congressual ha prmès a l'expresident Aznar fer-e present en el primer pla del PP després d'anys d'ostracisme. És molt probable que la seva figura mogui menys forces actualment del que insinuen alguns editorials madrilenys. Amb tot, Aznar ha tornat al protagonisme, sense desaprofitar cap seqüència. Així, aquests dies ha dit que no es vol posicionar en favor de cap aspirant, i que no emularà Rodríguez Zapatero (que va elogiar Santamaría). També s'ha queixat de la decisió del comitè organitzador de no convidar-lo al congrés.
L'absència -o no- de Rajoy
La sortida d'escena de Rajoy va incrementar els interrogants entorn la carrera successòria al PP. L'expresident del govern va prometre neutralitat i, en línies generals, ha complert la seva paraula. Però la polarització de la batalla entre la seva exvicepresidenta i un Casado impulsat pels sectors més antimarianistes ha generat irritació en Rajoy, segons diversos mitjans. El dinar d'ahir d'exministres amb Casado, com les crítiques que han sorgit de l'entorn de l'aspirant contra la política del govern del PP a Catalunya, han distanciat Rajoy del jove vicesecretari, a qui fa tres anys va col·locar en el nucli dur del partit. L'expresident del govern està viivnt en carn pròpia el que és un principi de la política: l'espai que s'abandona (en aquest cas, anant a fer de registrador a Santa Pola) l'ocupen altres.
El càlcul fred de Núñez Feijóo
Un dels grans protagonistes del congrés és paradoxalment el gran absent de la cursa, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo. Des del seu anunci en què va solemnitzar que "no podia fallar als gallecs", ha planat la incògnita sobre a qui donaria suport. Però en una cosa coincideixen tots els observadors: Feijóo no vol Santamaría. En l'entorn del gallec s'atribueix a l'exvicepresidenta estar al darrera de la divulgació de material compromès contra el president de la Xunta, com les fotografies amb Marcial Dorado. Aquests dies, els presidents del PP d'A Corunya, Lugo i Pontevedra s'han posicionat en favor de Casado, uns moviments difícils d'explicar si Feijóo no ho avala abans. Santamaría ha aconseguit el suport de José Manuel Baltar, cacic polític d'Ourense. Feijóo podria pronunciar-se en les properes hores o mantenir-se en el seu silenci.