19
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
20
de juliol
a les
9:50h
El tribunal de Schleswig-Holstein no ha comprat el relat de la rebel·lió. La justícia belga va rebutjar l'entrega dels exiliats per un delicte de forma. L'escocesa havia dilatat el calendari fins almenys l'agost i Suïssa ja havia advertit que no acceptaria extradicions per delictes polítics. Amb aquest historial, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha renunciat a l'extradició de Carles Puigdemont per un delicte de malversació i ha donat per finalitzada la col·laboració europea amb la retirada de les ordres de detenció europees i internacionals contra la resta d'exiliats.
Amb aquesta decisió es dona per tancada, almenys per ara, una etapa del procés judicial, que viurà el seu moment àlgid amb el judici dels nou dirigents empresonats a la tardor. A continuació, les claus del gest de claudicació de la justícia espanyola davant l'estratègia dels exiliats que l'independentisme ha aprofitat per reivindicar que la causa judicial no se sustenta.
1. Per què rebutja l'extradició per malversació?
Que Llarena hagués acceptat l'extradició de Puigdemont només per malversació hauria suposat que el líder màxim dels 25 processats en la causa sobre l'1-O no podria ser jutjat per rebel·lió a Espanya. La situació seria paradoxal: el president podria enfrontar-se a una pena de fins a 12 anys de presó en els casos més greus previstos pel delicte de malversació mentre que sobre els consellers empresonats pesaria l'amenaça de fins a 30 anys de presó per rebel·lió. El greuge seria evident i difícilment explicable davant la ciutadania espanyola i la comunitat internacional.
A més, el fet d'acceptar que Puigdemont fos jutjat per delictes diferent al de rebel·lió suposaria la retirada sobre ell de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, segons el qual els diputats han estat suspesos de les seves funcions. Aquesta situació podria obrir opcions, fins i tot, que Puigdemont fos investit president de la Generalitat.
2. Quina llibertat de moviment tenen els exiliats?
Amb la retirada de les ordres de detenció europees i internacionals, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Marta Rovira tenen llibertat per moure's per tot el món -com la dirigent de la CUP Anna Gabriel-, però segueixen sense poder posar un peu a Espanya. Contra tots ells segueix sent vigent una ordre de detenció en territori estatal pel delicte de rebel·lió i això implica que no podran tornar a Espanya en almenys 20 anys, fet que allunya la possibilitat que Puigdemont pugui ser investit, com voldria Junts per Catalunya.
Els plans de Puigdemont passen per tornar a Bèlgica i viure a la casa de Waterloo. És cert, però, que aquest moviment, així com el fet que qualsevol dels exiliats es moguin del país on són, podria motivar la reactivació d'una euroordre. Bèlgica, per exemple, va rebutjar l'euroordre, però per un defecte de forma, amb la qual cosa el Suprem podria tornar a dictar-la. Una altra cosa és si el jutge estarà disposat o no a assumir més riscos després dels revessos ja encaixats.
3. Llarena recorrerà a instàncies europees?
De moment, ha quedat clar que no. Si bé inicialment s'havia apuntat la possibilitat que acudís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per plantejar una qüestió prejudicial, finalment no ho ha fet. Probablement, per limitar el risc d'acumular més revessos. Per contra, Llarena considera que hauria d'haver estat Alemanya qui plantegés a Luxemburg una qüestió prejudicial si tenia dubtes a l'hora d'interpretar l'aplicació de l'euroordre i dona per finalitzada la col·laboració europea. Almenys per ara.
El jutge del Suprem carrega durament contra els tribunals alemany i belga, els alliçona sobre com aplicar la justícia europea i els acusa de deixar sense utilitat les euroordres. En concret, retreu "la falta de compromís" del tribunal de Schleswig-Holstein davant d'uns fets que, sota el seu criteri, podrien haver "trencat l'odre constitucional espanyol" i que "anticipi un enjudiciament pel qual no té cobertura normativa". Segons el jutge, el tribunal alemany s'hauria hagut de limitar a "comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan previstos en la legislació penal d'Alemanya", i si, d'haver-se produït allà, això hauria comportat una investigació penal similar.
4. La decisió de Llarena té algun efecte en els presos?
D'entrada, Puigdemont i els exiliats no seran al judici que, previsiblement, se celebrarà a la tardor. S'ha apuntat el mes de novembre per al seu inici per no interferir en el calendari electoral de les autonòmiques, municipals i europees del 26 de maig del 2019. Llarena ja va obrir una causa separada per no haver d'esperar les extradicions i avançar en el judici als empresonats.
Tot i que l'estratègia judicial de Llarena queda greument tocada perquè no ha trobat col·laboració europea per apuntalar el relat de la rebel·lió, de moment la Fiscalia ha demanat aquest mateix dijous, just després de la interlocutòria del jutge del Suprem on explicava la renúncia a l'extradició i la retirada de les euroordres, que els dirigents independentistes empresonats continuïn a la presó. El ministeri fiscal addueix que precisament la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein fa incrementar el risc de fugida. És la primera vegada que la nova fiscal general de l'Estat designada pel govern de Pedro Sánchez demana que es mantinguin a la presó els nou líders independentistes.
Amb aquesta decisió es dona per tancada, almenys per ara, una etapa del procés judicial, que viurà el seu moment àlgid amb el judici dels nou dirigents empresonats a la tardor. A continuació, les claus del gest de claudicació de la justícia espanyola davant l'estratègia dels exiliats que l'independentisme ha aprofitat per reivindicar que la causa judicial no se sustenta.
1. Per què rebutja l'extradició per malversació?
Que Llarena hagués acceptat l'extradició de Puigdemont només per malversació hauria suposat que el líder màxim dels 25 processats en la causa sobre l'1-O no podria ser jutjat per rebel·lió a Espanya. La situació seria paradoxal: el president podria enfrontar-se a una pena de fins a 12 anys de presó en els casos més greus previstos pel delicte de malversació mentre que sobre els consellers empresonats pesaria l'amenaça de fins a 30 anys de presó per rebel·lió. El greuge seria evident i difícilment explicable davant la ciutadania espanyola i la comunitat internacional.
A més, el fet d'acceptar que Puigdemont fos jutjat per delictes diferent al de rebel·lió suposaria la retirada sobre ell de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, segons el qual els diputats han estat suspesos de les seves funcions. Aquesta situació podria obrir opcions, fins i tot, que Puigdemont fos investit president de la Generalitat.
2. Quina llibertat de moviment tenen els exiliats?
Amb la retirada de les ordres de detenció europees i internacionals, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Marta Rovira tenen llibertat per moure's per tot el món -com la dirigent de la CUP Anna Gabriel-, però segueixen sense poder posar un peu a Espanya. Contra tots ells segueix sent vigent una ordre de detenció en territori estatal pel delicte de rebel·lió i això implica que no podran tornar a Espanya en almenys 20 anys, fet que allunya la possibilitat que Puigdemont pugui ser investit, com voldria Junts per Catalunya.
Els plans de Puigdemont passen per tornar a Bèlgica i viure a la casa de Waterloo. És cert, però, que aquest moviment, així com el fet que qualsevol dels exiliats es moguin del país on són, podria motivar la reactivació d'una euroordre. Bèlgica, per exemple, va rebutjar l'euroordre, però per un defecte de forma, amb la qual cosa el Suprem podria tornar a dictar-la. Una altra cosa és si el jutge estarà disposat o no a assumir més riscos després dels revessos ja encaixats.
3. Llarena recorrerà a instàncies europees?
De moment, ha quedat clar que no. Si bé inicialment s'havia apuntat la possibilitat que acudís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per plantejar una qüestió prejudicial, finalment no ho ha fet. Probablement, per limitar el risc d'acumular més revessos. Per contra, Llarena considera que hauria d'haver estat Alemanya qui plantegés a Luxemburg una qüestió prejudicial si tenia dubtes a l'hora d'interpretar l'aplicació de l'euroordre i dona per finalitzada la col·laboració europea. Almenys per ara.
El jutge del Suprem carrega durament contra els tribunals alemany i belga, els alliçona sobre com aplicar la justícia europea i els acusa de deixar sense utilitat les euroordres. En concret, retreu "la falta de compromís" del tribunal de Schleswig-Holstein davant d'uns fets que, sota el seu criteri, podrien haver "trencat l'odre constitucional espanyol" i que "anticipi un enjudiciament pel qual no té cobertura normativa". Segons el jutge, el tribunal alemany s'hauria hagut de limitar a "comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan previstos en la legislació penal d'Alemanya", i si, d'haver-se produït allà, això hauria comportat una investigació penal similar.
4. La decisió de Llarena té algun efecte en els presos?
D'entrada, Puigdemont i els exiliats no seran al judici que, previsiblement, se celebrarà a la tardor. S'ha apuntat el mes de novembre per al seu inici per no interferir en el calendari electoral de les autonòmiques, municipals i europees del 26 de maig del 2019. Llarena ja va obrir una causa separada per no haver d'esperar les extradicions i avançar en el judici als empresonats.
Tot i que l'estratègia judicial de Llarena queda greument tocada perquè no ha trobat col·laboració europea per apuntalar el relat de la rebel·lió, de moment la Fiscalia ha demanat aquest mateix dijous, just després de la interlocutòria del jutge del Suprem on explicava la renúncia a l'extradició i la retirada de les euroordres, que els dirigents independentistes empresonats continuïn a la presó. El ministeri fiscal addueix que precisament la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein fa incrementar el risc de fugida. És la primera vegada que la nova fiscal general de l'Estat designada pel govern de Pedro Sánchez demana que es mantinguin a la presó els nou líders independentistes.