La situació crea tensions entre ells (les declaracions dels darrers dies, i especialment les d'ahir, són gruixudes) i les "solucions" que, en forma de Crida, proposen Puigdemont i els seus afins tampoc sedueixen la resta. El context és tan tens que, fins i tot, divideix els grups parlamentaris. La votació diferenciada que, a la mesa abans de suspendre el ple pel desacord en com resoldre l'exigència del Tribunal Suprem de suspendre els diputats processats, van fer els dos representats de JxCat, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, n'és una bona mostra. Els dos juristes ja fa temps que discrepen sobre l'estratègia a seguir. El cas és que es va arribar a la reunió de la mesa sense cap tipus d'acord de la majoria independentista i, mentre aquesta es produïa, se succeïen els missatges en diversos grups i per part de Pere Aragonès i Elsa Artadi, que van semblar enfilar un acord en algun moment del matí. A la fi, però, res de res i versions del tot contraposades sobre què va passar i les ordres rebudes.
La discussió d'ahir era tàctica, però el desacord estratègic de fons la va convertir en insuperable. A la passada legislatura, els desacords tàctics (i les tensions) van sovintejar però hi havia un horitzó compartit -i que semblava factible- i una via per dur-lo a terme: el referèndum. Això permetia acabar en acords. Ara és evident que ERC es resisteix a fer sacrificis per Carles Puigdemont, en qui no veu una "solució" després que incomplís les seves promeses electorals de tornar per ser investit, i ahir es va regirar contra les "mentides" dels seus socis, que atribuïen a les seves tensions internes. JxCat vol posar la majoria parlamentària al servei de restituir el seu líder costi el que costi i intentava repetir la maniobra de desgast a Torrent del gener, quan no es va investir Puigdemont a distància, emmarcant-ho tot plegat en una renúncia dels republicans. Quim Torra i Pere Aragonès van escenificar una certa unitat després del ple fallit per fer veure que el Govern queda al marge de la situació. Però és impossible.
A l'octubre Torra podrà tornar a convocar eleccions i ahir ja hi havia qui el temptava de fer-ho. Les enquestes no li ho aconsellen, però, perquè les darreres de La Vanguardia i El Periódico donen la victòria a ERC. Tinguin o no raó aquest cop, per ara res indica que uns nous comicis hagin de capgirar el mapa o donar entrada a nous actors. Fins que es demostri el contrari, la solució passa per aclarir idees, seure a parlar, posar el comptador a zero i trobar una estratègia conjunta.
Sobre què va passar ahir al Parlament us aconsello la crònica de Roger Tugas i Sara González, i la Veu de Nació del nostre cap de Política Joan Serra Carné. La bronca independentista coincideix amb la posada en marxa del nou espai polític que lidera Puigdemont i que, com a mínim, integrarà el PDECat. Per saber quin recorregut pot tenir, Pep Martí ha enquestat cinc personalitats del país: el filòsof Josep Ramoneda, l'exconsellera d'Ensenyament Carme Laura Gil, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, l'exdirector d'El Periódico Antonio Franco i la jurista Mercè Barceló. Podeu llegir aquí les seves opinions.
Ball de bastons també al PP. On les coses no estan tampoc gens pacificades és al PP. Demà arrenca el congrés del partit i després de l'ajustat resultat de les primàries, en què Soraya Sáenz de de Santamaría es va imposar per poc més de 1.500 vots al seu rival Pablo Casado, els temptejos dels darrers dies no han acostat posicions. La majoria d'afins a la secretària general María Dolores de Cospedal fan costat a Casado -el candidat de l'ala més dura-, i ell i Santamaría afirmen tenir prou avals de delegats per imposar-se. El problema és que, entre tots dos, diuen tenir un 120% dels avals dels delegats acreditats. Algú menteix. Veurem què passa. Pep Martí serà aquests dies a Madrid per explicar-vos en detall el congrés, que també analitzarà Roger Pi de Cabanyes al seu Canal Madrid. Ells seran al conclave, però qui no hi serà és José María Aznar, a qui la direcció del partit ha decidit no convidar malgrat que el va presidir tretze anys. A Sáenz de Santamaría no li va saber gens de greu.
Marxem de vacances? La setmana que ve, amb els congressos del PP i el PDECat resolts, ja hi haurà més ambient de vacances. Qui ja les comença és Xavi Bundó i ens n'explica els prolegòmens en aquest article que us recomano. Molts dels que vivim a la ciutat les aprofitarem per anar uns dies al poble. Entre trenta dels més bonics de Catalunya (la tria l'han feta Jep Martí i Arnau Urgell) us proposem triar-ne un. Lògicament està renyit. Jo he votat pel Vilosell, un racó fantàstic de les Garrigues, la comarca on em trobareu sovint!
Vist i llegit
El relat oficial ens diu que la crisi s'ha acabat. Cada mes les xifres d'atur es van reduint i això permet afirmar que, en efecte, sortim del pou, també perquè ja no ens demanen retallar. Però, com n'hem sortit? Qui n'ha quedat més malparat? Sens dubte les classes baixes i mitjanes que ja no en tenen prou amb una feina de vuit hores per poder allunyar el fantasma de la pobresa. Bona prova d'aquesta precarització és la crisi del sistema de pensions, que s'alimenta de les cotitzacions. A El País, el politòleg Pepe Fernández-Albertos feia un bon retrat d'aquesta sortida de la crisi. "Els treballadors més castigats pels canvis econòmics s'han quedat orfes al sistema polític i els sindicats s'han debilitat. Els governs ja no tenen incentius per a protegir els damnificats de la internacionalització", afirmava.
El passadís
El matí va ser molt intens ahir al Parlament. Les anades i vingudes dels responsables de premsa i diputats de Junts per Catalunya i ERC a la zona de passos perduts on es concentren habitualment els soferts periodistes de la crònica política eren constants. Tothom intentava imposar el seu relat (a vegades amb alguna intoxicació o mitja veritat) i anaven apareixen elements nous: que si trucades de la presó, que si pactes tancats a sang i foc i dels que el dia abans i a primera hora del matí ningú n'havia dit res... La nostra feina no és pas fàcil perquè uns i altres usaven la màxima vehemència per intentar convertir l'altre en el botxí de la unitat.
L'efemèride
La matinada del 18 al 19 de juliol de l'any 64, tal dia com avui fa 1954 anys, un gran incendi va devastar Roma, que era la capital d'un gran imperi. La ciutat era governada per Neró i els seus habitants van ser sorpresos per un espectacular incendi a la ciutat. El foc va començar a la zona comercial, prop del circ, i es va estendre amb rapidesa pels barris veïns. Va cremar cinc dies i les flames van causar una gran destrucció, amb quatre dels 14 districtes totalment arrasats i altres set molt malmesos. Alguns monuments, com el temple de Júpiter i la Llar de les Verges, van quedar destruïts. S'ha acusat sempre l'emperador Neró d'haver cremat la ciutat, però hi ha altres teories. Les imatges d'aquesta pel·lícula expliquen com va ser l'incendi.
L'aniversari
El 19 de juliol de l'any 1967, avui fa 51 anys, va nàixer a Badia del Vallès el futbolista Carles Busquets. Provinent de les categories inferiors va arribar al primer equip del Barça, que entrenava Johan Cruyff, el 1988 i s'hi va estar fins 1998. Va ser el suplent habitual d'Andoni Zubizarreta i entre 1994 i 1996 va ser titular però el balanç no va ser precisament bo a la porteria d'un equip que mirava de refer-se del canvi de cicle que va suposar la fi del Dream Team. Busquets va deixar el Barça i va ser cinc temporades porter del Lleida abans de penjar les botes. És el pare de Sergio Busquets i va entrenar els porters del primer equip. Busi destacava pel seu joc amb els peus, que posava nerviós més d'un i de dos a la grada. En aquest vídeo se'n repassen punts forts i dèbils.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi