Des que el tribunal de Schleswig-Holstein va determinar que només avalaria l'extradició de Carles Puigdemont pel delicte de malversació -desmuntant el relat de Pablo Llarena en la instrucció del cas-, l'estratègia del jutge del Tribunal Suprem va quedar del tot erosionada. En quedava tocada l'acusació conjunta dels dirigents independentistes per rebel·lió i també la credibilitat de la justícia espanyola, no només la de Llarena.
El magistrat ha capitanejat la causa, cert, però ni les decisions preses per la resta d'instàncies del Suprem ni el paper de la Fiscalia -que ahir mateix va insistir en mantenir a la presó els processats per rebel·lió tot i el canvi de govern i fiscal general- han anat en la direcció de contradir-lo. En els darrers mesos, la justícia espanyola ha evitat desacreditar Llarena en l'ofensiva contra els líders del sobiranisme. La seva derrota, doncs, també és la desfeta de tot l'estament judicial.
El revessos patits a Europa -Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa no han comprat el discurs construït pel magistrat- expliquen les renúncies formulades aquest dijous des de l'alt tribunal. Ho expliquem en aquesta informació de Sara González. Llarena evita recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que probablement hauria rebutjat la seva reclamació per defectes de forma. Tancant la carpeta dels exiliats -ara amb llibertat de moviments menys per tornar a l'Estat-, el jutge se centrarà en el judici als presos, que algunes veus apunten que podria començar el novembre. De fet, ja s'ha habilitat l'agost per agilitzar-ne la preparació. L'acusació que es formularà en el judici, però, no se sostindria si el procés se celebrés a l'empara de qualsevol altre sistema judicial del continent. Els fets ho demostren.
En la interlocutòria redactada per Llarena, amb regust de capitulació, es detecta ressentiment. Carrega amb duresa contra els tribunals alemany i belga, els alliçona sobre com aplicar la justícia europea i els acusa de deixar sense utilitat les euroordres. Cap autocrítica, cap assumpció de responsabilitats. No és estrany, doncs, que la resposta de l'independentisme prengués ahir la forma d'un somriure sorneguer. Un triomf judicial és la millor manera de mitigar el xoc d'estratègies visualitzat aquesta setmana al Parlament entre Junts per Catalunya i ERC. No us perdeu l'entrevista de Roger Tugas al republicà Sergi Sabrià.
El debat congressual del PDECat, alterat per Puigdemont. Avui arrenca l'assemblea nacional de la formació neoconvergent, amb molts fronts oberts. Els associats hauran de validar una ponència política que fixa un full de ruta "possibilista", però també atendran la discussió organitzativa. Marta Pascal, coordinadora general, ha plantejat ampliar la direcció per escoltar les sensibilitats del partit, un moviment necessari si vol continuar portant les regnes del PDECat. Però la qüestió més transcendent serà la posició de les bases sobre l'encaix en el nou projecte polític de Puigdemont, la Crida Nacional per la República, presentada en societat dilluns. Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig ja han demanat "respondre positivament" a la iniciativa del president a l'exili. Puigdemont l'ha promoguda de la mà del cercle de confiança de Junts per Catalunya, i amb el suport de veus crítiques amb l'actual cúpula del PDECat. Pascal es veurà arrossegada a algun tipus de confluència en els propers mesos. La resolució del debat congressual serà interessant per posar el termòmetre a una formació que va tancar en fals el primer congrés de refundació. Us ho explicarem detalladament.
El PP busca líder per encetar l'etapa post-Rajoy. Després d'una campanya agra -amb retrets i vídeos malintencionats-, Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado van completar ahir a Madrid la marató d'actes per convèncer els compromissaris que decidiran qui és el nou líder del PP. El congrés dels populars es presenta obert, fins al punt que ara mateix no es divisa la possibilitat d'un pacte. Santamaría assenyala ara la corrupció del partit -un dard enverinat a Casado i Cospedal, amb responsabilitats orgàniques en els darrers anys mentre ella servia al govern- mentre que el vicesecretari de Comunicació branda el suport de dos terços dels exministres del PP. El duel està servit, amb Aznar absent i Rajoy en posició perifèrica. El primer ni tan sols ha estat convidat al congrés -Aznar ja ha disparat amb bala- i el segon continua mirant-s'ho des de la barrera després que ningú atengués les peticions d'una candidatura de consens. El debat del cap de setmana difícilment servirà per tancar les ferides entre faccions. Pep Martí us explicarà des de Madrid tots els detalls de la batalla per liderar el PP. De moment, us enfoca la fotografia abans del congrés.
Vist i llegit
El 18 de juliol és una data negra en la història espanyola. En canvi, a Sud-àfrica és sinònim d'esperança. Aquest 18 de juliol -dimecres- es va celebrar el centenari del naixement de Nelson Mandela, l'home que va fer possible que els sud-africans sortissin de les tenebres de l'apartheid. S'han escrit moltes línies de Madiba, una de les icones polítiques del segle XX, aprofitant l'efemèride. A NacióDigital hem recuperat la seva trajectòria en aquest perfil de Pep Martíi us hem preparat un recull dels llibres que permeten apropar-se a la seva figura, una selecció del nostre cap de Cultura, Esteve Plantada. Si voleu aprofundir en un dels títols -Cartes des de la presó (Angle editorial/Malpaso)-, atureu-vos en aquesta ressenya que va escriure fa uns dies Xavier Aldekoa a La Vanguardia.
La frase de la setmana
Jordi Borràs fa anys que documenta les interioritats de la ultradreta a Catalunya, així com les seves connexions amb l'unionisme més ranci. Ha hagut de fer front a amenaces per la seva tasca com a fotoperiodista, intents d'intimidació que aquesta setmana han pres forma violenta. L'agressor de Borràs no és un agent ras de la policia espanyola. Tal com va avançar aquest dijous La Directa, es tracta d'un membre de la brigada d'informació, adscrit a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. "A por ellos, no? Doncs ja ho tenim aquí”, ha afirmat aquests dies Borràs per vincular l'actual escenari als fets d'octubre i la repressió policial desplegada a Catalunya. De moment, el fotoperiodista ja ha tramitat una denúncia per les seqüeles de l'agressió. L'episodi indica fins a quin punt el feixisme s'ha sentit fort en els darrers mesos a Catalunya per actuar amb impunitat. No us perdeu aquesta reflexió de Joan Vila i Triadú, que alerta de la vulnerabilitat dels periodistes ara que els grupuscles d'extrema dreta actuen de forma desacomplexada.
El nom propi
Amb el permís de la família de Franco, Santiago Cantera -prior del Valle de los Caídos- és la persona que ofereix més resistència a l'exhumació de les restes del dictador, que el govern del PSOE pretén materialitzar aquest agost per tancar una etapa negra en la història d'Espanya. Cantera, màxima autoritat religiosa de Cuelgamuros, ha arribat a esgrimir una acta firmada pels set nets de Franco per amenaçar l'executiu de Pedro Sánchez amb una denúncia per profanació de tombes. Com relata a eldiario.esJesús Bastante, un dels millors especialistes en periodisme religiós de l'Estat, el prior és un personatge controvertit: renega de la llei de memòria històrica -la considera "venjances del passat"-, ha plantat el Senat i ha desacatat sentències, permet misses en record del caudillo i s'ha enfrontat al cardenal de Madrid, Carlos Osoro. Cantera no va viure el franquisme -era un nen quan van enterrar Franco al Valle de los Caídos-, però s'ha convertit en el principal protector del dictador.
Els imperdibles
L'agenda política d'aquest dissabte i diumenge serà intensa. Si teniu temps per a l'oci i no us escapeu a la platja, la sala Phenomena de Barcelona ofereix una proposta excel·lent per desconnectar de dies agitats, sobretot per a aquells que vau créixer de la mà del cinema dels anys 80 i 90. En una marató de projeccions, es podrà veure la triologia de Regreso al futuro, de Robert Zemeckis, que va marcar tota una generació que ara voreja la quarantena. Si sou més joves i en lloc de la contemplació a la fresca preferiu moviment, la cita és a Montblanc. L'Acampada Jove arriba a la 23a edició, amb un cartell més que suggerent. Aquesta és l'última edició del curs de La Brúixola. Ens retrobem aquest setembre. Bon cap de setmana i bon estiu!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?