Les diferències estratègiques fracturen la relació entre JxCat i ERC

Torrent torna a situar-se en el punt de mira dels dards de la llista de Puigdemont, la restitució del qual ja ha motivat nombrosos xocs parlamentaris entre socis aquesta legislatura

El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i el vicepresident primer, Josep Costa (JxCat), amb el secretari general de la cambra, Xavier Muro.
El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i el vicepresident primer, Josep Costa (JxCat), amb el secretari general de la cambra, Xavier Muro. | ACN
Roger Tugas / Sara González
18 de juliol del 2018
Actualitzat el 19 de juliol a les 11:21h
El xoc que aquest dimecres s'ha produït al Parlament entre Junts per Catalunya i ERC arran de la substitució temporal dels diputats suspesos pel Tribunal Suprem retrata la crua realitat de l'independentisme governamental: no hi ha una unitat estratègica sobre com transitar en una legislatura marcada pels tribunals. Des del 21-D, i a falta d'un full de ruta compartit, els dos grups que sostenen l'executiu han fet pivotar l'eix nacional de la legislatura en la denúncia de la repressió i l'existència de presos polítics i exiliats. La falta de projecte comú, però, comença a passar factura a nivell parlamentari fins i tot en aquest àmbit. JxCat ja ha deixat clar que no renunciarà a mantenir viva la flama d'investir Carles Puigdemont i ERC prioritza no engruixir el llistat de processats.

I aquest no és el primer cop que el president del Parlament, Roger Torrent, se situa a l'ull de l'huracà del debat parlamentari. Com a raó de fons, la restitució de Puigdemont, el veritable leitmotiv del seu grup en una legislatura en què l'independentisme no s'ha refet de l'erràtica gestió de la via unilateral després de l'1-O. JxCat retreu al president de la cambra poc compromís per tornar a investir el president a l'exili, mentre que ERC acusa els seus socis d'actuar unilateralment i deixant-lo sense marge de maniobra.

La primera gran discussió de la legislatura va arribar aviat, el 30 de gener, quan Torrent va suspendre el ple d'investidura davant la falta d'acord sobre com actuar, atès que Puigdemont no tenia cap intenció d'assistir-hi en persona i no hi havia un acord sobre com procedir a la sessió. JxCat -i també la CUP- van saltar davant d'aquesta decisió.

JxCat retreu al president de la cambra poc compromís per tornar a investir el president a l'exili, mentre que ERC acusa els seus socis d'actuar unilateralment

Des de llavors, els xocs han estat intermitents. El 8 de febrer, JxCat va pressionar Torrent públicament perquè activés la comissió del reglament del Parlament per reformar-lo i permetre la investidura a distància -tot i que el mateix reglament fixa que aquesta es crea un cop hi ha investidura-, i ja l'endemà va registrar pel seu compte una proposició de llei per reformar la llei de la presidència amb el mateix objectiu. Una maniobra que va incomodar fins i tot algun sector del grup parlamentari de Puigdemont.

Fins i tot, en el debat de la moció rupturista de la CUP ja suspesa, JxCat va arrossegar ERC a renunciar a retirar els punts polèmics i que rebutjaven els lletrats -tot i que els republicans afirmen que ho van acordar amb Quim Torra-, exposant així Torrent. El president de la cambra, fart de la situació, ja ha exigit posar fi al simbolisme que, segons assegura, no serveix per avançar ni per sumar.

Debat encès a la mesa, jornada tensa al Parlament

I de nou, les divergències s'han expressat en un debat encès a la mesa d'aquest dimecres, que es donava per descomptat des del moment en què JxCat i ERC hi arribaven sense acord. Els republicans buscaven una entesa limitada al ple d'aquesta setmana amb una fórmula que, cenyint-se a l'informe dels lletrats, fes compatible la substitució temporal dels diputats amb la preservació de les majories parlamentàries, un insòlit mecanisme que el propi Pablo Llarena va posar sobre la taula en l'ordre de suspensió, i que tant ERC com PSC i comuns apostaven per aprofitar. JxCat, però, volia aïllar Puigdemont de l’afectació d’aquesta fórmula. L'argument esgrimit és que la seva situació judicial és diferent a la dels empresonats, especialment després que el tribunal de Schleswig-Holstein acceptés l'extradició per malversació però no per rebel·lió, i que cal protegir-lo d'una forma diferenciada per garantir que pugui ser investit algun dia.

La posició de JxCat no era compartida de forma unànime per tot el grup: la demostració, que Costa i Campdepadrós han votat diferent a la mesa

La posició, però, no era compartida de forma unànime per tot el grup de JxCat. Ha quedat constatat en una crispada reunió de la mesa en la qual els dos membres de la llista del president a l'exili han votat de forma diferenciada la proposta de Torrent. El vicepresident primer, Josep Costa, en contra; i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, una abstenció. Fonts presents a la reunió retraten com aquest darrer dirigent es pronunciava desconcertat. Fins al punt que els lletrats han demanat un aclariment del seu posicionament. La votació quedava en empat: tres sí (els dos d'ERC i el del PSC), tres no (el de Costa i els dos de Cs) i una abstenció, la de Campdepadrós. Ha estat aleshores quan Torrent ha ordenat desconvocar el ple.

JxCat dispara contra Torrent

Aquesta tensió s'ha expressat sense matisos ni pal·liatius just després, en les rodes de premsa de JxCat i ERC posteriors. Eren els últims grups a reaccionar de la jornada i la candidatura de Puigdemont ha optat per una intervenció coral, per exemplificar unitat, amb el portaveu, Albert Batet, i els portaveus adjunts, Eduard Pujol i Gemma Geis. Un dirigent d'aquest grup ja avisava dimarts a aquest diari que, si no hi havia acord, aquest cop no es mossegarien la llengua: "No serà com el 30 de gener [quan es va suspendre el ple d'investidura a distància de Puigdemont]. Si ho hem d'explicar, ho explicarem". I així ho han fet.

Fent del president del Parlament, Roger Torrent -el dirigent amb més projecció del seu partit-, el cap de turc d'ERC, des de JxCat han disparat amb bala, acusant-lo d'incomplir un suposat acord al "més alt nivell" amb els republicans que exclouria Puigdemont de la substitució i d'aliar-se amb "el PSC del 155", qui sí que havia votat a favor de la proposta dels lletrats. De nou, l'espantaocells del tripartit per desgastar ERC.

Batet, a més, no tenia pèls a la llengua en admetre que el problema era que rebutjaven incloure entre els suspesos el seu cap de llista, el pal de paller de la candidatura: "No podrem acceptar mai la suspensió o substitució del president Puigdemont, per a nosaltres és una línia vermella". JxCat no han volgut aclarir, però, amb qui d'ERC havien tancat la suposada entesa.

ERC esclata i acusa els socis de mentir

El president d'aquest grup parlamentari, Sergi Sabrià, qui sovint ha d'aguantar-se el somriure per expressar seriositat, entra a la sala de premsa de la cambra, cinc minuts després de la compareixença de JxCat, amb cara de pomes agres. "El que acaba de passar és gravíssim", comença. La resta de la cúpula d'ERC -Torrent inclòs- no s'acabava de creure el que havia sentit de boca dels seus socis de Govern. I és que diverses fonts consultades dels dos grups la nit de dimarts corroboraven llavors a NacióDigital que no existia aquesta entesa que ara JxCat aireja. Els mateixos arguments per vendre com a acordat el vot diferenciat dels dos seus membres a la mesa tampoc no encaixaven a la sortida de la reunió de l'òrgan.

Per això, Sabrià ha esclatat i ha acusat JxCat d'estar "mentint de manera descarada", d'haver "trencat clarament confiances" i de tenir una actitud "absolutament inadmissible". Els republicans no entenen l'actitud dels seus socis, ja que, segons asseguren, la solució proposada és temporal i, per tant, podria aixecar-se la suspensió de Puigdemont en qualsevol moment per investir-lo; preserva els seus drets com a diputat -ja que li permet delegar el vot, cosa a què s'havia ofert a renunciar-; i impedia que l'oposició impugnés la seva acta al Tribunal Constitucional, que li podria retirar definitivament. "No hi pot haver diputats de primera i de segona", insistia el republicà, revelant el centre del debat, que es busqui un tracte diferenciat per al president a l'exili del de, per exemple, Oriol Junqueras, a la presó.

El PDECat i la Crida Nacional, a l'horitzó

"Si tenen un mal cap de setmana aquest no és el nostre problema. Que no ens utilitzin per tapar discrepàncies", ha dit Sabrià en la seva agra roda de premsa. Es referia a la complexa assemblea que el PDECat afronta a partir d'aquest divendres marcada per l'impuls de Puigdemont de l'espai polític Crida Nacional per la República, liderat també per Jordi Sànchez. La formació de Marta Pascal haurà de decidir-ne el seu "encaix", assumit com té que no disposa de prou força com per plantejar un pols al que ha estat fins ara la seva figura més emblemàtica. Amb aquesta reconfiguració per resoldre -de la qual ni ERC ni la CUP se senten partícips-, el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de revelar en una conferència al setembre què vol fer el seu Govern un cop ha constatat amb el govern espanyol que hi ha una discrepància insalvable amb el dret a l'autodeterminació. I, sobretot, haurà de dir com ho vol fer.
Arxivat a