18
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
14:13h
El Ministeri de l'Interior comptabilitza 68 persones reconegudes com a víctimes dels atemptats del passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, 14 de mortes (en l'atemptat van morir 16 persones, però la família d'una de les víctimes va declinar les ajudes i una altra família no les ha sol·licitat). La resta es consideren persones ferides durant els atemptats. Fins al moment, Interior ha gestionat 223 expedients d'ajudes i indemnitzacions, dels quals 106 (83 estimats) ja han estat resolts i 117 segueixen el seu curs, segons ha avançat El País i han confirmat fonts d'Interior.
El Ministeri reconeixerà totes les víctimes encara que presentin la seva sol·licitud fora de termini, que finalitzarà oficialment el dia que es compleixi el primer aniversari. Així l'hi va comunicar el ministre Fernando Grande-Marlaska en una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En la missiva, assegura que en els possibles casos que excedeixin l'any marcat per llei, es buscarà una solució en la qual "prevalguin els drets dels afectats per sobre dels terminis legals".
Grande-Marlaska ha respost així a la carta que Colau li va enviar el 4 de juliol, demanant l'ampliació del termini legal, al·legant que les víctimes topen amb problemes burocràtics o desconeixen els detalls del procés, i s'ha expressat en la línia que ja van manifestar fonts d'Interior a NacióDigital, les quals van indicar que el Ministeri seria "flexible" amb les sol·licituds.
Interior subratlla que en molts casos el termini legal per ser reconegut com a víctima no s'acabarà el 17 d'agost, com temen algunes, sinó que l'any de marge començarà a comptar quan les persones ferides que es trobin de baixa rebin l'alta o quan les seqüeles es considerin consolidades. Aquesta flexibilitat en els terminis per al reconeixement de l'estatut de víctima sempre ha existit, entre altres coses perquè per poder demanar l'estatut de víctima cal primer haver acabat el tractament psicològic, que en molts casos s'allarga molt més d'un any.
Una mateixa persona pot tenir més d'un expedient obert, per lesions i ajuda psicològica, per exemple. En concret, hi ha 99 expedients per lesions no invalidants i incapacitat temporal, dels quals se n'han estimat 13, se n'han denegat 11 i 75 estant pendents de resolució. També hi ha 72 expedients d'ajudes psicològiques, sanitàries i per pròtesis, dels quals se n'han estimat 40, sis han estat desestimats i 26 estant pendents de resoldre.
A més, un expedient per incapacitat permanent parcial està en tramitació; d'ajudes per estudi se'n van demanar quatre però es van desestimar totes; per danys materials se n'ha desestimat un i un altre s'està fiscalitzant; i hi ha 30 expedients per altres tipus d'ajudes, 17 dels quals han estat estimats.
Segons el llistat de víctimes facilitat per la Generalitat, hi havia ciutadans de 34 nacionalitats entre els afectats, i només un terç eren espanyols. Dels 16 morts, cinc eren espanyols, una tenia doble nacionalitat i deu eren estrangers.
Això ha complicat les tasques per localitzar els afectats, la majoria dels quals només havien rebut una assistència ambulatòria el dia dels atemptats. Interior assegura que va buscar l'adreça de les víctimes a través dels consolats i dels centres hospitalaris, en el cas que haguessin estat ingressades. D'aquesta manera, van obtenir dades de 52 persones, a les quals el 25 d'octubre es va enviar una carta en castellà, anglès o francès presentant la Direcció General de Suport a les Víctimes del Terrorisme, informant-los de les ajudes i indemnitzacions que els corresponien com a víctimes, així com de la possibilitat de personar-se en la causa que instrueix l'Audiència Nacional espanyola.
En els casos de França, Bèlgica i Alemanya s'ha vehiculat la informació a través de les seves respectives oficines d'atenció a les víctimes, i en la resta s'ha fet a través dels consolats i ambaixades a Espanya.
El ministeri i les víctimes discrepen sobre l'atenció
Segons el ministeri, s'ha informat "proactivament" a totes les víctimes dels seus drets i com tramitar les sol·licituds, s'ha respost per escrit i per telèfon tots els dubtes, i s'han avançat per correu electrònic els tràmits que calia fer en cada cas.
A banda de l'assistència psicològica immediata prestada pels serveis d'emergència, en total, 24 persones afectades pels atemptats reben atenció psicològica a través de la Xarxa Nacional de Psicòlegs d'Atenció a Víctimes del Terrorisme. Es tracta de professionals formats per atendre víctimes d'atemptats terroristes. Un total de 16 atesos són de Barcelona, sis de Tarragona, un de Castelló i un d'Osca. Als estrangers se'ls ha ofert el pagament de les teràpies que no estiguin disponibles en els seus sistemes sanitaris.
Algunes de les víctimes, aplegades per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), critiquen el tracte que han rebut per part del Ministeri de l'Interior. En l'actualitat, la UAVAT atén 77 famílies.
El Ministeri reconeixerà totes les víctimes encara que presentin la seva sol·licitud fora de termini, que finalitzarà oficialment el dia que es compleixi el primer aniversari. Així l'hi va comunicar el ministre Fernando Grande-Marlaska en una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En la missiva, assegura que en els possibles casos que excedeixin l'any marcat per llei, es buscarà una solució en la qual "prevalguin els drets dels afectats per sobre dels terminis legals".
Grande-Marlaska ha respost així a la carta que Colau li va enviar el 4 de juliol, demanant l'ampliació del termini legal, al·legant que les víctimes topen amb problemes burocràtics o desconeixen els detalls del procés, i s'ha expressat en la línia que ja van manifestar fonts d'Interior a NacióDigital, les quals van indicar que el Ministeri seria "flexible" amb les sol·licituds.
Interior subratlla que en molts casos el termini legal per ser reconegut com a víctima no s'acabarà el 17 d'agost, com temen algunes, sinó que l'any de marge començarà a comptar quan les persones ferides que es trobin de baixa rebin l'alta o quan les seqüeles es considerin consolidades. Aquesta flexibilitat en els terminis per al reconeixement de l'estatut de víctima sempre ha existit, entre altres coses perquè per poder demanar l'estatut de víctima cal primer haver acabat el tractament psicològic, que en molts casos s'allarga molt més d'un any.
Una mateixa persona pot tenir més d'un expedient obert, per lesions i ajuda psicològica, per exemple. En concret, hi ha 99 expedients per lesions no invalidants i incapacitat temporal, dels quals se n'han estimat 13, se n'han denegat 11 i 75 estant pendents de resolució. També hi ha 72 expedients d'ajudes psicològiques, sanitàries i per pròtesis, dels quals se n'han estimat 40, sis han estat desestimats i 26 estant pendents de resoldre.
A més, un expedient per incapacitat permanent parcial està en tramitació; d'ajudes per estudi se'n van demanar quatre però es van desestimar totes; per danys materials se n'ha desestimat un i un altre s'està fiscalitzant; i hi ha 30 expedients per altres tipus d'ajudes, 17 dels quals han estat estimats.
Segons el llistat de víctimes facilitat per la Generalitat, hi havia ciutadans de 34 nacionalitats entre els afectats, i només un terç eren espanyols. Dels 16 morts, cinc eren espanyols, una tenia doble nacionalitat i deu eren estrangers.
Això ha complicat les tasques per localitzar els afectats, la majoria dels quals només havien rebut una assistència ambulatòria el dia dels atemptats. Interior assegura que va buscar l'adreça de les víctimes a través dels consolats i dels centres hospitalaris, en el cas que haguessin estat ingressades. D'aquesta manera, van obtenir dades de 52 persones, a les quals el 25 d'octubre es va enviar una carta en castellà, anglès o francès presentant la Direcció General de Suport a les Víctimes del Terrorisme, informant-los de les ajudes i indemnitzacions que els corresponien com a víctimes, així com de la possibilitat de personar-se en la causa que instrueix l'Audiència Nacional espanyola.
En els casos de França, Bèlgica i Alemanya s'ha vehiculat la informació a través de les seves respectives oficines d'atenció a les víctimes, i en la resta s'ha fet a través dels consolats i ambaixades a Espanya.
El ministeri i les víctimes discrepen sobre l'atenció
Segons el ministeri, s'ha informat "proactivament" a totes les víctimes dels seus drets i com tramitar les sol·licituds, s'ha respost per escrit i per telèfon tots els dubtes, i s'han avançat per correu electrònic els tràmits que calia fer en cada cas.
A banda de l'assistència psicològica immediata prestada pels serveis d'emergència, en total, 24 persones afectades pels atemptats reben atenció psicològica a través de la Xarxa Nacional de Psicòlegs d'Atenció a Víctimes del Terrorisme. Es tracta de professionals formats per atendre víctimes d'atemptats terroristes. Un total de 16 atesos són de Barcelona, sis de Tarragona, un de Castelló i un d'Osca. Als estrangers se'ls ha ofert el pagament de les teràpies que no estiguin disponibles en els seus sistemes sanitaris.
Algunes de les víctimes, aplegades per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), critiquen el tracte que han rebut per part del Ministeri de l'Interior. En l'actualitat, la UAVAT atén 77 famílies.