procés català

Els lletrats del Parlament defensen que els diputats suspesos mantinguin el dret a vot

Els serveis jurídics de la cambra avalen la "substitució temporal" dels diputats encausats per part d'un altre diputat després de la resolució de Llarena

per Redacció , 16 de juliol de 2018 a les 18:46 |
Llaços grocs al Parlement | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els lletrats del Parlament defensen que els diputats suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena puguin mantinguin el dret a vot com han fet fins ara per no alterar majories parlamentàries. D'aquesta manera, avalen la "substitució temporal" que reclama el magistrat que ha instruït la causa contra el procés català, però proposen que sigui un dels diputats de la cambra -dels seus respectius grups parlamentaris- qui voti en nom dels encausats.

El posicionament dels serveis jurídics permet, doncs, atendre la posició de fons del president del Parlament, Roger Torrent, així com les dels partits independentistes, que van deixar clar que no demanarien a cap dels diputats encausats que deixés l'acta. De fet, Llarena no demanava explícitament que els diputats suspesos deixessin l'escó sinó que plantejava una insòlita fórmula de substitució temporals dels electes, a l'espera d'una condemna o d'una absolució. Els lletrats sí que deixen clar en la seva avaluació que "el diputat substitut restaria subrogat en les prerrogatives parlamentàries i en els drets econòmics i protocol·laris del diputat substituït". Això implicaria que els diputats suspesos deixarien de percebre el seu sou i també d'exercir les funcions com a electes.  


Concretament, l'informe dels lletrats avala que Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raúl Romeva, Jordi Sánchez, Carles Puigdemont i Toni Comín puguin continuar exercint el seu dret a vot, "així com subscriure les iniciatives parlamentàries escaients" sense alterar les majories dibuixades a l'hemicicle del Parlament a partir de les eleccions del passat 21 de desembre.

Els lletrats expressen els seus dubtes sobre el fet que l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, que permet suspendre diputats empresonats i acusats de rebel·lió, pugui aplicar-se en el cas dels presos polítics i exiliats, en considerar que la mesura s'ha d'aplicar a persones "vinculades a grups terroristes".


Llegeix l'informe complet dels lletrats del Parlament

Informe dels lletrats del Parlament by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació