16
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
15:42h
Els familiars afectats per l'esfondrament de nínxols al Cementiri de Montjuïc de Barcelona el passat 17 de setembre han interposat una querella als jutjats contra els responsables de l'empresa gestora del cementiri, Cementiris de Barcelona, i contra l'Ajuntament de Barcelona per delictes de danys, profanació, falsedat de document oficial, prevaricació i malversació. El passat 15 de setembre de 2017, 144 nínxols es van esfondrar deixant al descobert les restes dels difunts que van ser recollits, segons els despatxos d'advocats de Durán & Durán Abogados i Palacio-Lassaletta Abogados, per una retroexcavadora.
En aquesta querella consten com a querellats el president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i l'antropòloga directora que ha dirigit l'exhumació i identificació de les restes humanes, Dominika Nociarovà. El Cementiri de Barcelona i l'empresa gestora del de Montjuïc, Cementiris de Barcelona, consten com a responsables civils.
Els afectats consideren "especialment lamentable" l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el seu tracte amb les famílies dels difunts, així com la seva total "falta d'interès" en l'esclariment dels fets i l'assumpció de responsabilitats. "A hores d'ara encara no sabem on tenim els nostres familiars", ha explicat la portaveu dels afectats, Núria Miñana.
La querella vol posar de manifest la presumpta negligència en la gestió per part de les entitats responsables, que ja, segons han assegurat els dos despatxos d'advocats, des de 2007 coneixien el deplorable estat dels blocs perquè s'havien estat produint queixes dels familiars relatives a la descomposició de les façanes i caiguda de pedres des de feia anys i s'havia arribat a produir trencaments de les làpides del bloc que el 2017 es van esfondrar.
Segons els demandants, la primera resposta per part de l'Ajuntament i Jordi Valmaña a les famílies afectades va ser al·legar que no es "tenia diners per fer les proves d'ADN". Se'ls va oferir reunir les restes en un mateix lloc, reconstruir el bloc de nínxols perquè els poguessin utilitzar en futures defuncions i construir una estàtua en memòria dels difunts afectats, segons han explicat, mentre veien com es recollien les restes dels seus familiars amb una retroexcavadora barrejats amb ciment, fusta i altres materials.
Va ser quan els afectats van contactar amb el servei d'advocats que Badia va oferir compensacions i reunions periòdiques que, segons els despatxos, no van complir. També han assegurat que molts dels afectats es van sentir "perseguits i pressionats" per l'Ajuntament per acceptar unes indemnitzacions.
Avui dia i segons els denunciants, gairebé un any, gran part dels familiars no tenen encara les restes dels seus difunts ni explicacions sobre tot el succeït per part de les autoritats. "Aquí estem perseguint quatre delictes bàsics, només que fossin estimats dos dels quatre i depenent de la responsabilitat que cada persona dels querellats tingui en cada un, es pot afegir pena sobre pena fins a convertir-se en una realment important", ha explicat Miguel Durán del despatx d'advocats Durán & Durán.
En aquesta querella consten com a querellats el president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i l'antropòloga directora que ha dirigit l'exhumació i identificació de les restes humanes, Dominika Nociarovà. El Cementiri de Barcelona i l'empresa gestora del de Montjuïc, Cementiris de Barcelona, consten com a responsables civils.
Els afectats consideren "especialment lamentable" l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el seu tracte amb les famílies dels difunts, així com la seva total "falta d'interès" en l'esclariment dels fets i l'assumpció de responsabilitats. "A hores d'ara encara no sabem on tenim els nostres familiars", ha explicat la portaveu dels afectats, Núria Miñana.
La querella vol posar de manifest la presumpta negligència en la gestió per part de les entitats responsables, que ja, segons han assegurat els dos despatxos d'advocats, des de 2007 coneixien el deplorable estat dels blocs perquè s'havien estat produint queixes dels familiars relatives a la descomposició de les façanes i caiguda de pedres des de feia anys i s'havia arribat a produir trencaments de les làpides del bloc que el 2017 es van esfondrar.
Segons els demandants, la primera resposta per part de l'Ajuntament i Jordi Valmaña a les famílies afectades va ser al·legar que no es "tenia diners per fer les proves d'ADN". Se'ls va oferir reunir les restes en un mateix lloc, reconstruir el bloc de nínxols perquè els poguessin utilitzar en futures defuncions i construir una estàtua en memòria dels difunts afectats, segons han explicat, mentre veien com es recollien les restes dels seus familiars amb una retroexcavadora barrejats amb ciment, fusta i altres materials.
Va ser quan els afectats van contactar amb el servei d'advocats que Badia va oferir compensacions i reunions periòdiques que, segons els despatxos, no van complir. També han assegurat que molts dels afectats es van sentir "perseguits i pressionats" per l'Ajuntament per acceptar unes indemnitzacions.
Avui dia i segons els denunciants, gairebé un any, gran part dels familiars no tenen encara les restes dels seus difunts ni explicacions sobre tot el succeït per part de les autoritats. "Aquí estem perseguint quatre delictes bàsics, només que fossin estimats dos dels quatre i depenent de la responsabilitat que cada persona dels querellats tingui en cada un, es pot afegir pena sobre pena fins a convertir-se en una realment important", ha explicat Miguel Durán del despatx d'advocats Durán & Durán.