15
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
22:40h
L'escàndol Corinna, l'enèsim afer tèrbol que embruta la imatge de la Casa Reial, ha caigut com una llosa sobre la monarquia. La figura de Joan Carles I, molt qüestionada des de fa anys i que va tenir el seu moment més baix ara en fa quatre, amb motiu de la seva abdicació, continua emmetzinant el regnat del seu fill, Felip VI, qui tampoc no acaba de trobar una posició sòlida per consolidar la institució.
Els 80 anys del rei emèrit, celebrats a bombo i platerets fa sis mesos, tornen a caure a plom ara amb les noves revelacions de l'amiga entranyable i, pel que es veu, també rancuniosa. Però, en la biografia de Joan Carles de Borbó són multitud els amics perillosos, els personatges fronterers amb la llei, els aventurers de palau que han posat la imatge del campechano als peus dels cavalls i que alhora l'han ajudat a conrear una enorme fortuna. Veiem-ne només uns quants.
Convivint amb el dictador
La primera relació perillosa de Joan Carles va ser amb el general Franco, des que el seu pare, Joan de Borbó, va pactar amb el dictador que el nen -nascut a Roma- estudiés a Espanya. Una decisió que va acabar sent decisiva perquè el comte de Barcelona, titular de la corona després de la mort d'Alfons XIII a l'exili, perdés el control del seu fill. El distanciament de Joan de Borbó respecte al règim va fer que Franco decidís saltar-se la línia de continuïtat històrica. Joan Carles va acceptar el regal enverinat de Franco: seria el seu successor jurant els Principios del Movimiento Nacional.
Alfonso Armada, la clau del 23-F
El general Armada va ser el braç dret de Joan Carles a la Zarzuela quan el rei era només príncep i en els inicis del seu regnat. Era l'uniformat que estava darrera seu quan va ser proclamat el 1975. Armada va administrar malament aquesta posició i es va fer conspirador. Després, sent governador militar de Lleida, va dissenyar el 23-F. Com va dir un dia un exministre de Franco, el que va passar aleshores se sabrà el dia del judici final per la tarda. Però Armada va voler entrar a la Zarzuela aquella nit. Un altre militar, el general Sabino Fernández Campo, li ho va impedir. Hi ha un abans i un després en el regnat de Joan Carles i porta el nom de Sabino.
Manuel Prado, l'home per a tot
En la vida de Joan Carles hi ha moltes dones, però si s'hagués d'esmentar un home, aquest seria, sens dubte, Manuel Prado y Colón de Carvajal (1931-2009). Economista i empresari, va ser president d'Iberia els primers anys de la transició, exercint de diplomàtic personal del rei en tasques delicades. Per exemple, va ser ell qui a la mort de Franco, va volar a París per demanar al president Giscard que assistís a la coronació de Joan Carles per donar suport internacional al nou monarca. Altres activitats seves, però, van ser més tèrboles.
Prado va ser condemnat diverses vegades per apropiació indeguda (en derivades dels casos Grup Torras i Grand Tibidabo). Se'l va considerar l'administrador de la fortuna del rei i una peça clau en les relacions entre aquest i la monarquia saudita, fins al punt d'intervenir en els contractes de venda de petroli amb Riad.
Fahd d'Aràbia, el golf
Les relacions entre Joan Carles i les monarquies del Golf Pèrsic són ben conegudes. No va ser el monarca emèrit qui va iniciar-les. De fet, les "tradicionals relacions amb el món àrab" van ser un dels principis de la política exterior franquista. Però a l'arribada al tron, Joan Carles va reforçar el lligam fent-se amic del príncep Fahd, home fort del règim saudita i més tard rei. Va ser Fahd un dels qui va apostar per Joan Carles al concedir-li un préstec en els començaments del regnat. L'aliança acabaria sent estratègica i les gravacions de Corinna apunten també en aquesta direcció, amb referències a l'AVE de Riad a la Meca. Va ser Fahd qui li regalar el iot Fortuna. Els negocis entre les dues dinasties no han conegut fronteres, vendes d'armes incloses. Més tard, Joan Carles ha conservat les relacions amb els successors de Fahd, Abdelaziz i Salman.
Mario Conde, del triomf a la presó
Joan Carles de Borbó, un home obsedit per disposar d'una fortuna personal, sempre ha sentit atracció pels homes de negocis. Els més indulgents ho raonen recordant l'experiència de l'exili i la memòria de Borbó destronat (l'avi) o en la reserva d'Estoril (el pare), amb el temor a quedar un dia sense sòl. Però el cert és que a l'hora de triar negociants, ha fet vincles amb els més controvertits. Un d'ells va ser Mario Conde, expresident de Banesto i home símbol del triomf en l'Espanya de diner fàcil dels noranta.
El lligam entre Conde i el rei va arribar a ser tan estret que el banquer es va colar a la Zarzuela i es dona per certa la història que va acabar forçant la sortida del general Sabino Fernández Campo de palau. Després, la relació es va truncar. Banesto va ser intervingut pel govern de Felipe González i Conde es va convertir en un perdedor, abans de ser processat i empresonat. Joan Carles se'n va distanciar. Així són els daus de la fortuna.
Díaz Ferrán, l'amic a la CEOE
Un dels empresaris que més va intimar amb Joan Carles va ser Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, la patronal espanyola, amb qui el monarca compartia festes i caceres, una afició que els va unir. També en aquest cas la relació va entrar en crisi quan al líder dels empresaris espanyols li va arribar l'hora de la justícia. La seva gestió al capdavant de Marsans va ser primer polèmica, i al capdavall delictiva, acabant processat i empresonat per apropiació indeguda.
Villar Mir, el lligam amb Bárcenas
El lligam entre l'emèrit monarca i el president de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir, no és un secret per ningú. Villar va ser ministre d'Economia en el primer govern de la monarquia i ha mantingut la relació des d'aleshores. Villar Mir ha mantingut un perfil més discret i convencional que Mario Conde, però en aquests moments afronta un allau d'escàndols que encerclen el seu imperi econòmic. El seu nom apareix en diversos afers, que van des de l'operació Lezo, que esquitxa de ple el PP de Madrid, als Papers de Bárcenas, on apareix l'exministre com a possible donant de diner al partit de Rajoy. Curiosament, l'amistat entre els Villar i els Borbó passen de generació en generació. El gendre, Javier López Madrid, s'ha convertit en amic de Felip VI. Ha estat implicat en l'escàndol de les targetes black.
Els 80 anys del rei emèrit, celebrats a bombo i platerets fa sis mesos, tornen a caure a plom ara amb les noves revelacions de l'amiga entranyable i, pel que es veu, també rancuniosa. Però, en la biografia de Joan Carles de Borbó són multitud els amics perillosos, els personatges fronterers amb la llei, els aventurers de palau que han posat la imatge del campechano als peus dels cavalls i que alhora l'han ajudat a conrear una enorme fortuna. Veiem-ne només uns quants.
Convivint amb el dictador
La primera relació perillosa de Joan Carles va ser amb el general Franco, des que el seu pare, Joan de Borbó, va pactar amb el dictador que el nen -nascut a Roma- estudiés a Espanya. Una decisió que va acabar sent decisiva perquè el comte de Barcelona, titular de la corona després de la mort d'Alfons XIII a l'exili, perdés el control del seu fill. El distanciament de Joan de Borbó respecte al règim va fer que Franco decidís saltar-se la línia de continuïtat històrica. Joan Carles va acceptar el regal enverinat de Franco: seria el seu successor jurant els Principios del Movimiento Nacional.
Alfonso Armada, la clau del 23-F
El general Armada va ser el braç dret de Joan Carles a la Zarzuela quan el rei era només príncep i en els inicis del seu regnat. Era l'uniformat que estava darrera seu quan va ser proclamat el 1975. Armada va administrar malament aquesta posició i es va fer conspirador. Després, sent governador militar de Lleida, va dissenyar el 23-F. Com va dir un dia un exministre de Franco, el que va passar aleshores se sabrà el dia del judici final per la tarda. Però Armada va voler entrar a la Zarzuela aquella nit. Un altre militar, el general Sabino Fernández Campo, li ho va impedir. Hi ha un abans i un després en el regnat de Joan Carles i porta el nom de Sabino.
Manuel Prado, l'home per a tot
En la vida de Joan Carles hi ha moltes dones, però si s'hagués d'esmentar un home, aquest seria, sens dubte, Manuel Prado y Colón de Carvajal (1931-2009). Economista i empresari, va ser president d'Iberia els primers anys de la transició, exercint de diplomàtic personal del rei en tasques delicades. Per exemple, va ser ell qui a la mort de Franco, va volar a París per demanar al president Giscard que assistís a la coronació de Joan Carles per donar suport internacional al nou monarca. Altres activitats seves, però, van ser més tèrboles.
Prado va ser condemnat diverses vegades per apropiació indeguda (en derivades dels casos Grup Torras i Grand Tibidabo). Se'l va considerar l'administrador de la fortuna del rei i una peça clau en les relacions entre aquest i la monarquia saudita, fins al punt d'intervenir en els contractes de venda de petroli amb Riad.
Fahd d'Aràbia, el golf
Les relacions entre Joan Carles i les monarquies del Golf Pèrsic són ben conegudes. No va ser el monarca emèrit qui va iniciar-les. De fet, les "tradicionals relacions amb el món àrab" van ser un dels principis de la política exterior franquista. Però a l'arribada al tron, Joan Carles va reforçar el lligam fent-se amic del príncep Fahd, home fort del règim saudita i més tard rei. Va ser Fahd un dels qui va apostar per Joan Carles al concedir-li un préstec en els començaments del regnat. L'aliança acabaria sent estratègica i les gravacions de Corinna apunten també en aquesta direcció, amb referències a l'AVE de Riad a la Meca. Va ser Fahd qui li regalar el iot Fortuna. Els negocis entre les dues dinasties no han conegut fronteres, vendes d'armes incloses. Més tard, Joan Carles ha conservat les relacions amb els successors de Fahd, Abdelaziz i Salman.
Mario Conde, del triomf a la presó
Joan Carles de Borbó, un home obsedit per disposar d'una fortuna personal, sempre ha sentit atracció pels homes de negocis. Els més indulgents ho raonen recordant l'experiència de l'exili i la memòria de Borbó destronat (l'avi) o en la reserva d'Estoril (el pare), amb el temor a quedar un dia sense sòl. Però el cert és que a l'hora de triar negociants, ha fet vincles amb els més controvertits. Un d'ells va ser Mario Conde, expresident de Banesto i home símbol del triomf en l'Espanya de diner fàcil dels noranta.
El lligam entre Conde i el rei va arribar a ser tan estret que el banquer es va colar a la Zarzuela i es dona per certa la història que va acabar forçant la sortida del general Sabino Fernández Campo de palau. Després, la relació es va truncar. Banesto va ser intervingut pel govern de Felipe González i Conde es va convertir en un perdedor, abans de ser processat i empresonat. Joan Carles se'n va distanciar. Així són els daus de la fortuna.
Díaz Ferrán, l'amic a la CEOE
Un dels empresaris que més va intimar amb Joan Carles va ser Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, la patronal espanyola, amb qui el monarca compartia festes i caceres, una afició que els va unir. També en aquest cas la relació va entrar en crisi quan al líder dels empresaris espanyols li va arribar l'hora de la justícia. La seva gestió al capdavant de Marsans va ser primer polèmica, i al capdavall delictiva, acabant processat i empresonat per apropiació indeguda.
Villar Mir, el lligam amb Bárcenas
El lligam entre l'emèrit monarca i el president de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir, no és un secret per ningú. Villar va ser ministre d'Economia en el primer govern de la monarquia i ha mantingut la relació des d'aleshores. Villar Mir ha mantingut un perfil més discret i convencional que Mario Conde, però en aquests moments afronta un allau d'escàndols que encerclen el seu imperi econòmic. El seu nom apareix en diversos afers, que van des de l'operació Lezo, que esquitxa de ple el PP de Madrid, als Papers de Bárcenas, on apareix l'exministre com a possible donant de diner al partit de Rajoy. Curiosament, l'amistat entre els Villar i els Borbó passen de generació en generació. El gendre, Javier López Madrid, s'ha convertit en amic de Felip VI. Ha estat implicat en l'escàndol de les targetes black.