13
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
18:06h
La plataforma Querellants per la República ja ha presentat la querella col·lectiva contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per prevaricació, amb l'aval d'unes 3.500 persones. Ho ha fet, tal com ja va indicar, després de la primera resolució del Tribunal de Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont.
Amb aquesta, els ciutadans que hi han donat suport denuncien que Llarena, així com els tres magistrats de la sala segona del Suprem, han vulnerat drets fonamentals de la ciutadania, principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446. A més, també consideren que es vulnera l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
Ara la decisió d'acceptar o arxivar la querella està en mans del Suprem. La plataforma Querellants per la República creu que el més probable és que, quan la presentin, el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques", segons van explicar a NacióDigital. "Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional", asseguren. Si això passa, la plataforma preveu portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.
Amb aquesta, els ciutadans que hi han donat suport denuncien que Llarena, així com els tres magistrats de la sala segona del Suprem, han vulnerat drets fonamentals de la ciutadania, principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446. A més, també consideren que es vulnera l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
Ara la decisió d'acceptar o arxivar la querella està en mans del Suprem. La plataforma Querellants per la República creu que el més probable és que, quan la presentin, el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques", segons van explicar a NacióDigital. "Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional", asseguren. Si això passa, la plataforma preveu portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.