Entrevista

Nacho Carretero: «Si volem ser una societat moderna hem de revisar algunes lleis urgentment»

L'autor presenta la traducció al català de "Fariña", la polèmica obra que parla del narcotràfic gallec i que va ser segrestada per un jutge durant quatre mesos

per Esteve Plantada , 15 de juliol de 2018 a les 11:00 |
Nacho Carretero, autor de «Fariña» | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nacho Carretero ha escrit sobre el genocidi de Rwanda, sobre el virus de l'Ebola a l'Àfrica, sobre Síria o sobre el Deportivo de la Corunya, en una intensa dedicació al reporterisme de trinxera. Però ha estat el narcotràfic gallec –i la posterior persecució de Fariña, el llibre que en recull la història i els testimonis i que ara arriba a Navona en traducció catalana– el tema que l'ha portat a ser un autor de culte. Un llibre segrestat durant quatre mesos per la decisió d'un jutge, després de la demanada de José Alfredo Bea Gondar, alcalde d'O Grove del PP que surt citat, i que s'endinsa en "terrenys impenetrables", com diu Manuel Rivas al pròleg. Un llibre que ja és tot un símbol de la lluita per la censura i les llibertats.
 

- No entendríem el gran èxit de Fariña sense la decisió del jutge que decideix retirar-lo del mercat. S'esperava una mesura com aquella?
 

- De cap de les maneres! Ningú ho esperava. De fet, no era gaire conscient que podien segrestar llibres periodístics, no tenia consciència que això hagués passat mai. I, sincerament, no era una cosa que m'hagués passat pel cap quan escrivia, com sí que havia pensat en la possibilitat d'alguna querella, o tenia present el nom d'algun narcotraficant que està actiu en l'actualitat. Temors lògics pel tema tractat.
 

- Són temes molt complicats i delicats, amb molt de cinema i de literatura al voltant. El cas més simptomàtic i conegut és el de Roberto Saviano, que viu amagat i amb escorta permanent des de 2006 per amenaces de la camorra napolitana.
 

- Sí, penses en tot això. Però hem de posar el fenomen en la dimensió que té i a Galícia no es caracteritza per la seva violència. Tampoc hi ha hagut mai una represàlia violenta contra periodistes. Sí que en a haver als anys 80 i 90, l'època de gran apogeu. Però d'un temps ençà no hi ha amenaces directes. Posant això en la dimensió que té, com deia, sí que pots tenir algun temor, però res que et pugui frenar.
 
- Al llibre explica com els clans van créixer en un "ambient d'impunitat". En quin grau creu que va ser per la desídia o per la complicitat de la classe política?
 

- La connivència ve de molts anys de contraban a Galícia. Sempre n'hi ha hagut, de tota mena de mercaderies, i en un temps va ser especialitzat en tabac. Però mai va ser vist com res dolent, hi havia una tolerància social. De fet, el contraban era percebut com una acció de la gent per suplir les carències de l'Estat. S'interpretava que l'Estat no arribava adequadament a fer el què havia de fer i que els contrabandistes hi posaven remei, generant riquesa i feina, i promovent iniciatives que els organismes no impulsaven. Per tant, com podia estar mal vist?
 
"A Galícia, el contraban era percebut com una acció de la gent per suplir les carències de l'Estat"

- I, a més, tot allò donava rèdits polítics.
 
- Als polítics els interessava estar a prop d'aquesta gent. Fraga era amic íntim d'un dels principals contrabandistes de tabac d'Europa, Vicente Otero. Aquesta connivència era totalment normal.
 
- És l'època on pertanyen les famoses fotos de Alberto Núñez Feijóo amb el narco Marcial Dorado en un iot. Sembla que la imatge ha estat clau perquè l'expresident de la Xunta no s'hagi presentar a liderar el PP.
 
- Són unes imatges que vam rescatar d'una època on no suposava res. I sí, ara suposa unes conseqüències. No et sabria dir perquè Feijóo no va fer el salt que semblava que faria. El que sí tinc clar és que aquelles fotos li anaven a suposar un grandíssim mal de cap i que, com a mínim, haurien estat utilitzades per l'oposició per desgastar-lo davant de l'opinió pública. A Galícia, Feijóo ha pogut capejar el tema, però tinc dubtes de si podria haver-ho fet a Espanya.
 
- Al llibre explica com els clans van créixer en un "ambient d'impunitat". La situació quina és en l'actualitat?
 

- Diguem que la societat gallega ara ja veu el narcotràfic com una activitat purament criminal. La societat ha traçat una línia que abans no hi era. Això no vol dir que hagi desaparegut, i molt probablement té més poder que mai, per volum de negoci. Però han escollit la vida de la discreció i de la invisibilitat, i ara és molt difícil de percebre. I ja se sap que quan no es percep un problema, sembla que no existeixi. I també hi ha una diferència notable: als polítics ara ja no els dona rèdit, perquè la gent ho percep com un crim. Malgrat tot, encara hi ha certs segments, sobretot a la costa, on encara és una activitat amb un folklore, amb una mena de mística, en una mena d'ostentació sobre qui és el millor pilot de planeadoras, etc.
 

Nacho Carretero Foto: Adrià Costa


- Fariña és el retrat d'un paisatge criminal, fet en base a entrevistes i testimonis directes (capos, pilots de plaenadoras, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans). Com va ser la construcció del llibre?
 
- La idea era aconseguir quanta més informació de primera mà millor. Per sort, l'hemeroteca és molt àmplia, amb molts retalls de premsa, que aleshores sí que se la van jugar. Però amb l'arribada del segle XXI, socialment es va instal·lar un gran silenci, un desinterès mediàtic i un canvi de percepció de l'activitat. La meva feina va ser buscar a l'hemeroteca personatges claus i, després, amb tot allò anar vestint l'estructura que tenia en ment i utilitzar un llenguatge àgil.
 
- I molta ironia.
 
- El que volia amb el llibre era rescatar tot aquest material de la crònica de successos pura i dura, i donar-li un altre aire. Volia que al lector a qui a priori no li interessés el tema el trobés atractiu i pogués, fins i tot, riure i passar una bona estona. A Espanya, el periodisme sembla que porta anys autolimitant-se amb la por de frivolitzar certs aspectes. Però jo crec que també cal explotar narrativament i culturalment les nostres misèries per poder-les comunicar d'altres maneres.
 
"Cal explotar narrativament i culturalment les nostres misèries per poder-les comunicar d'altres maneres"

- Va tenir algun problema amb algun testimoni?
 
- No, només vaig trobar resistència a parlar de moltes de les fonts. I això sí que em va sorprendre. Em pensava que la gent havia perdut la por, però no. El gallec ja es així, discret, però també hi ha la por i la reticència a parlar del tema. Des del punt de vista periodístic es un handicap, però també una mostra gràfica que l'assumpte encara preocupa, i molt, els gallecs.
 
- El segrest del llibre va arribar en un moment molt crític, amb la retirada d'obres a Arco, amb condemnes de pressió a rapers per les seves lletres, amb la repressió als polítics catalans, etc... Sembla una gran regressió a èpoques molt obscures del passat.
 
- Sempre intento fer la distinció jurídica del cas de Fariña de tots els altres que esmenta. Fariña respon a una demanda per vulneració de l'honor, que tothom té dret de fer, i també aquest home [José Alfredo Bea Gondar]. L'estrany ve després, que acceptin una mesura cautelar tan desproporcionada i sorprenent com el segrest de l'obra sencera. Si només és un llibre periodístic, que la justícia en teoria entén que no vol ofendre, sinó informar. Això em va sorprendre molt. Per això, com que té un punt de vista jurídic diferent, no respon a la mateixa casuística dels altres, sinó que respon al funcionament de la justícia, a la desatenció del cas concret, a una sobrecàrrega de feina. Jo estic segur que la jutgessa no sabia ni què era el llibre.
 
- Una censura que ve més per negligència que per causes polítiques?
 

- Sí, és més negligència que un problema de reforma legal, com sí que és la "Llei mordassa", que urgeix canviar. Una societat moderna no pot ser que tingui lleis d'ofensa religiosa o de sentiments. Si aspirem a ser una societat moderna hem de revisar algunes lleis urgentment, i més en el marc de l'art. L'art ha de fer dubtar, provocar, portar-nos al límit. Quan neda al teu favor, la llibertat és molt fàcil de defensar, però el que cal fer és defensar la llibertat quan t'ofèn el que escoltes i quan no hi estàs d'acord. Això és el que respon a una societat madura. Ara bé: feta la distinció entre Fariña i els altres casos, crec que sí que formo part d'una bola d'una percepció general sobre la censura. Però benvinguda sigui si almenys serveix per convidar a la reflexió i provocar que no torni a passar.
 
- La "Llei mordassa" és molt recent, la mostra fefaent que sí que la societat espanyola viu un retrocés preocupant.
 
- En aquest sentit, sens dubte. És la involució d'una societat de qui s'espera que vagi madurant. Desitjo que es reflexioni i que es revisi tot això, perquè crec que és un clam social.
 
"Fariña s'ha convertit en una eina política i de denúncia contra la censura"

- El segrest i la demanada van provocar un "efecte contrari", multiplicant les vendes i les descàrregues de Fariña. Ara ja és un objecte de culte.
 

- Des que ha passat tot això, Fariña s'ha escapat del meu control i del control de l'editorial. S'ha convertit en una eina política i de denúncia contra la censura. No tinc res a dir, perquè jo m'haig de mantenir al marge de tot el que provoqui l'obra. No és el meu paper ser actor i no pots controlar el que el teu llibre representi.
 

Nacho Carretero Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació