13
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
22:56h
Estratègia conjunta de les defenses dels presos, petició a l'uníson per part de membres del Govern i gran manifestació a les portes de la Model. Aquest és el trident confeccionat en les últimes 48 hores per l'independentisme per augmentar la pressió jurídica, política i social sobre l'Estat per avançar cap a l'alliberament dels presos abans de la celebració del judici. L'objectiu és aprofitar l'escletxa que suposa el fet que el tribunal de Schleswig-Holstein hagi fulminat la rebel·lió a l'hora d'extradir Carles Puigdemont per fer caure aquest delicte de la causa oberta contra l'anterior Govern.
El procés judicial contra els líders independentistes encara una fase clau. Hi ha dues accions que podrien canviar el rumb del procés judicial. La més immediata és la decisió que prengui a principis de la setmana que ve el jutge Pablo Llarena. Podria retirar l'euroordre i recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fet que deixaria Puigdemont en un llimb jurídic i lliure entre fronteres alemanyes, o bé acceptar l'extradició per malversació, un fet que facilitaria la rebaixa de l'acusació de la resta de processats per garantir la coherència en el judici.
El paper cabdal de l'escrit d'acusació de la Fiscalia
A la decisió que prengui Llarena se suma que la pròxima fase del procés és que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox presentin els escrits d'acusació contra els processats. És allà on el ministeri públic haurà d'especificar els delictes dels quals acusa els dirigents del govern de Puigdemont i les penes que demana per a tots ells. D'aquest escrit en pot dependre que es mantingui o no el delicte per rebel·lió i aquest és el pas al qual s'aferra l'independentisme per tombar la situació de presó preventiva dels acusats.
Aquest és el motiu pel qual les defenses dels presos i membres del Govern han definit la situació com una "oportunitat" per corregir un relat del Suprem que fa aigües i que posa en risc el prestigi internacional de la justícia espanyola. L'escletxa és tan clara, que per primera vegada els sis advocats que porten la defensa d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn han fet una roda de premsa conjunta. Tots presentaran recursos davant de la sala d'enjudiciament del Suprem per demanar de nou la llibertat provisional dels seus clients i confien també que hi hagi una decisió "racional" de la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra.
Des del Govern, tant el vicepresident, Pere Aragonès, com la consellera de Presidència, Elsa Artadi, també han assenyalat la finestra que es pot obrir si hi ha voluntat per part del govern de Pedro Sánchez. "La Fiscalia té una oportunitat d'or i ho hauria d'aprofitar. No sé si ho farà ni quan, però té l'oportunitat per desfer el camí fet fins ara", ha dit Aragonès en declaracions a RAC 1. Artadi, per la seva banda, també ha convidat el ministeri fiscal a "fer un gir" un cop el tribunal alemany ha conclòs que no es va produir violència a Catalunya.
La primera gran manifestació amb Sánchez com a president
Per ara, el govern espanyol no ha emès cap pista sobre si donarà o no instruccions a la Fiscalia. S'ha limitat a escudar-se en el "respecte absolut" a les decisions judicials i refermar la seva confiança en l'"eficàcia" de les euroordres. Amb tot, la portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, sí ha dit després del consell de ministres que "no és procedent ni està decidit" impulsar la reforma del Codi Penal per "actualitzar" el delicte de rebel·lió, mesura que va anunciar Sánchez a bombo i platerets abans d'assumir el lideratge de la Moncloa. L'equip del president espanyol és conscient que la caiguda del delicte de rebel·lió del procés judicial aplanaria el camí cap a un diàleg fructífer amb la Generalitat, però també n'ha d'avaluar els costos sobre l'opinió pública espanyola sabent que PP i Ciutadans no donaran treva a l'hora d'acusar-lo de fer concessions a l'independentisme.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha defensat que la manifestació d'aquest dissabte ha de servir per demanar-li al govern de Pedro Sánchez que "no miri cap a una altra banda i que insti a la Fiscalia a retirar tots els càrrecs" contra els encausats pel procés i ha fet notar que aquest sí que seria realment "un gest polític".
A l'espera dels moviments clau, l'independentisme civil es mobilitzarà un cop més aquest dissabte per exigir la llibertat dels presos. A dos dies que es compleixin nou mesos de l'empresonament de Sànchez i Cuixart, les entitats independentistes i els familiars dels presos han convocat una manifestació que pretenen massiva perquè el missatge de llibertat tingui ressò a les oïdes del govern de Pedro Sánchez. De fet, serà la primera gran mobilització des de que el PSOE va arrabassar la presidència al PP. La darrera es va celebrar el passat 15 d'abril i va ser convocada per l'Espai Democràcia i Convivència.
A les portes d'una complexa tardor a l'espera del judici i just abans d'un període estival al qual la política catalana arriba d'esma, l'independentisme prem totes les tecles que té a l'abast per esprémer tota possibilitat, per petita que sigui, de què el Suprem ordeni que s'obrin les cel·les.
El procés judicial contra els líders independentistes encara una fase clau. Hi ha dues accions que podrien canviar el rumb del procés judicial. La més immediata és la decisió que prengui a principis de la setmana que ve el jutge Pablo Llarena. Podria retirar l'euroordre i recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fet que deixaria Puigdemont en un llimb jurídic i lliure entre fronteres alemanyes, o bé acceptar l'extradició per malversació, un fet que facilitaria la rebaixa de l'acusació de la resta de processats per garantir la coherència en el judici.
El paper cabdal de l'escrit d'acusació de la Fiscalia
A la decisió que prengui Llarena se suma que la pròxima fase del procés és que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox presentin els escrits d'acusació contra els processats. És allà on el ministeri públic haurà d'especificar els delictes dels quals acusa els dirigents del govern de Puigdemont i les penes que demana per a tots ells. D'aquest escrit en pot dependre que es mantingui o no el delicte per rebel·lió i aquest és el pas al qual s'aferra l'independentisme per tombar la situació de presó preventiva dels acusats.
Aquest és el motiu pel qual les defenses dels presos i membres del Govern han definit la situació com una "oportunitat" per corregir un relat del Suprem que fa aigües i que posa en risc el prestigi internacional de la justícia espanyola. L'escletxa és tan clara, que per primera vegada els sis advocats que porten la defensa d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn han fet una roda de premsa conjunta. Tots presentaran recursos davant de la sala d'enjudiciament del Suprem per demanar de nou la llibertat provisional dels seus clients i confien també que hi hagi una decisió "racional" de la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra.
Des del Govern, tant el vicepresident, Pere Aragonès, com la consellera de Presidència, Elsa Artadi, també han assenyalat la finestra que es pot obrir si hi ha voluntat per part del govern de Pedro Sánchez. "La Fiscalia té una oportunitat d'or i ho hauria d'aprofitar. No sé si ho farà ni quan, però té l'oportunitat per desfer el camí fet fins ara", ha dit Aragonès en declaracions a RAC 1. Artadi, per la seva banda, també ha convidat el ministeri fiscal a "fer un gir" un cop el tribunal alemany ha conclòs que no es va produir violència a Catalunya.
La primera gran manifestació amb Sánchez com a president
Per ara, el govern espanyol no ha emès cap pista sobre si donarà o no instruccions a la Fiscalia. S'ha limitat a escudar-se en el "respecte absolut" a les decisions judicials i refermar la seva confiança en l'"eficàcia" de les euroordres. Amb tot, la portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, sí ha dit després del consell de ministres que "no és procedent ni està decidit" impulsar la reforma del Codi Penal per "actualitzar" el delicte de rebel·lió, mesura que va anunciar Sánchez a bombo i platerets abans d'assumir el lideratge de la Moncloa. L'equip del president espanyol és conscient que la caiguda del delicte de rebel·lió del procés judicial aplanaria el camí cap a un diàleg fructífer amb la Generalitat, però també n'ha d'avaluar els costos sobre l'opinió pública espanyola sabent que PP i Ciutadans no donaran treva a l'hora d'acusar-lo de fer concessions a l'independentisme.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha defensat que la manifestació d'aquest dissabte ha de servir per demanar-li al govern de Pedro Sánchez que "no miri cap a una altra banda i que insti a la Fiscalia a retirar tots els càrrecs" contra els encausats pel procés i ha fet notar que aquest sí que seria realment "un gest polític".
A l'espera dels moviments clau, l'independentisme civil es mobilitzarà un cop més aquest dissabte per exigir la llibertat dels presos. A dos dies que es compleixin nou mesos de l'empresonament de Sànchez i Cuixart, les entitats independentistes i els familiars dels presos han convocat una manifestació que pretenen massiva perquè el missatge de llibertat tingui ressò a les oïdes del govern de Pedro Sánchez. De fet, serà la primera gran mobilització des de que el PSOE va arrabassar la presidència al PP. La darrera es va celebrar el passat 15 d'abril i va ser convocada per l'Espai Democràcia i Convivència.
A les portes d'una complexa tardor a l'espera del judici i just abans d'un període estival al qual la política catalana arriba d'esma, l'independentisme prem totes les tecles que té a l'abast per esprémer tota possibilitat, per petita que sigui, de què el Suprem ordeni que s'obrin les cel·les.