casa reial

Joan Carles I, acusat d'acollir-se a l'amnistia fiscal per ocultar comptes a Suïssa

Segons una nova gravació de la princesa Corinna publicada per "OK Diario", el rei emèrit hauria camuflat les seves irregularitats rere l'amnistia fiscal del 2012

per Redacció, 13 de juliol de 2018 a les 16:20 |
Joan Carles I i Felip VI, en una foto d'arxiu | Europa Press
Les gravacions en les quals l'empresària i amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein admetia que Joan Carles I té diners a Suïssa i la utilitzava com a testaferro podrien ser només la punta de l'iceberg. En una nova entrega de les gravacions de l'empresària i amiga del rei emèrit, aquesta vegada publicades per OK Diario, confessa que el pare de Felip VI es va acollir a l'amnistia fiscal de 2012 impulsada per Montoro per camuflar "alguns comptes". 

A les gravacions, Corinna sosté que els comptes que no van tornar amb l'amnistia i que es van quedar a Suïssa es van posar a nom d'Álvaro Orleans de Borbón, familiar llunyà del rei emèrit que es dedica a les finances i amb residència a Mónaco. Aquest familiar seria, juntament amb l'advocat suís Dante Canonica, els testaferros de Joan Cales per ocultar el seus comptes i el seu patrimoni, segons explica la princesa.


El govern espanyol no publicarà el llistat dels beneficiats per l'amnistia

Si bé el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre quan estava a l'oposició fer públic el llistat de persones que es van acollir a l'amnistia fiscal impulsada pel govern de Mariano Rajoy, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que l'executiu "no troba la capacitat jurídica" per fer pública aquesta informació perquè la llei no permet aplicar una modificació fiscal amb caràcter retroactiu.

La titular d'Hisenda ha explicat que des del govern s'ha "estudiat la possibilitat" però que no se n'ha sortit i que, en tot cas,"amb modificació legal, es podria fer efectiu arrel de l'entrada de la llei per a les noves amnisties fiscals". Montero ha reiterat que per publicar els noms que es van beneficiar de regularitzacions en el passat s'hauria d'introduir alguna disposició "i mai podria tenir caràcter retroactiu". "Això no vol dir que no ho podem fer de cara al futur", ha afegit.

Les "dades més sòrdides i obscures" dels poders fàctics, en mans de Corinna


Per altra banda, l'excomissari José Manuel Villarejo –ara a presó- assegura en una carta difosa per El Español aquest divendres que va redactar per a l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En la missiva assegura que l'amiga del rei emèrit té "dades personals i privades de les personalitats més rellevants d'Espanya".

Segons la carta, aquest arxiu secret contindria "gairebé un milió de fitxes individuals" que albergarien "les dades més sòrdides i obscures" dels que integren els poders fàctics del país. De fet, segons Villarejo, podrien forçar als implicats a adaptar les seves decisions als posseïdors d'aquestes dades. A més, el comissari detalla que Joan Carles I va posar aquesta documentació en mans de Corinna per protegir-la si ella moria.

La missiva de Villarejo, actualment en presó preventiva, va ser entregada a un intermediari per tal que l'entregués a l'expresident de l'executiu espanyol Mariano Rajoy. Amb aquesta carta li volia transmetre que el CNI li havia encarregat guanyar-se la confiança de Corinna per recuperar l'arxiu, però la seva relació amb el general Sanz Roldán –encara director del Centre Nacional d'Intel·ligència- s'hauria torçat i hauria començat a ser perseguit. De fet, Villarejo considera aquesta missió l'inici dels seus mals judicials, però alguns dels procediments són anteriors a les seves reunions amb Corinna.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació