Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

La Guàrdia Civil o el jutjat d'instrucció 13: qui menteix sobre els interrogatoris de l'1-O?

El col·lectiu d'advocats Drets s'ha querellat contra l'Institut Armat per irregularitats en el procés de citació de testimonis i ara l'Audiència de Barcelona ho investigarà

per Aida Morales, 15 de juliol de 2018 a les 12:30 |
Pintada independentista a Ciutat Vella. | Adrià Costa
Ombres procedimentals i algú que podria estar mentint. No és una invenció de l'unionisme ni de l'independentisme, sinó el nou eix d'investigació de l'Audiència de Barcelona sobre els interrogatoris fets a treballadors i funcionaris de la Generalitat vinculats al referèndum de l'1 d'octubre. El tribunal català ha anunciat aquesta setmana l'admissió a tràmit de la querella del col·lectiu de juristes Drets contra la Guàrdia Civil. Una querella que ha trigat gairebé un any en arribar a l'Audiència i que planteja una pregunta molt clara: com pot ser que la Guàrdia Civil cités a declarar treballadors públics sense ordre judicial?.

Els fets es remunten a mitjans de juliol del 2017, quan la Benemèrita va enviar citacions a diferents treballadors i funcionaris de la Generalitat perquè acudissin a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona a declarar en qualitat de testimonis per la investigació ordenada pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El procediment es va obrir arran de les polèmiques declaracions del jutge i exsenador d'ERC Santi Vidal sobre la presumpta obtenció de dades fiscals dels catalans per part del Govern. Entre aquestes persones hi havia el secretari general de presidència, Joaquim Nin; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells; el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, o el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.


A mitjans de juliol del 2017, la Benemérita va enviar citacions a diferents treballadors i funcionaris de la Generalitat perquè acudissin a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona a declarar

L'assumpte es va anar embolicant poc després. Arran de la consulta de diversos mitjans de comunicació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assegurar que les diligències que estava fent la Guàrdia Civil "no estaven sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13". Aquest tribunal, a més, havia declarat secretes les diligències que sí que havia realitzat prèviament contra l'exsenador d'ERC Santi Vidal; l'aleshores secretari d'Hisenda de la Generalitat, Josep Lluís Salvadó, i el director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Carles Viver i Pi Sunyer. Nous elements que, segons Drets, feien "impossible" aclarir la relació entre la investigació del jutge i els interrogatoris. 

Els interrogants d'una possible investigació oculta

Segons explica a NacióDigital Sergi Blàzquez, membre del col·lectiu Drets, una de les principals incògnites que es plantegen és si el jutge va ordenar a la Guàrdia Civil una investigació oculta sobre un possible referèndum. En aquest cas, el jutjat d'instrucció 13, apunten, hauria liderat una "causa general sense cap fonament" contra l'independentisme. 


"Potser en aquell moment hi havia una conxorxa clara", apunta Blàzquez, i mentre que el jutjat anava fent, diu, qualsevol informació provinent de l'Institut Armat també era considerada com a positiva. A més, puntualitza: "Com que la causa era secreta, ni els advocats podíem conèixer la veritat".

La incoherència dels relats va sortir a la llum quan la CUP va sol·licitar la possibilitat de personar-se en el cas. Va ser llavors quan el jutjat va negar-s'hi perquè, segons afirmava, no s'estava investigant res vinculat al referèndum. De fet, el 19 de juliol del 2017, el jutjat d'instrucció dicta una interlocutòria -en la qual està d'acord el Ministeri Fiscal- on el propi jutge assegura que la causa que està investigant "no té per objecte l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum, ni és una causa general contra els qui directa o indirectament tinguessin interès en ell". 

La incoherència dels relats va sortir a la llum quan la CUP va sol·licitar la possibilitat de personar-se en el cas

Per altra banda, també indica que "les investigacions realitzades fins al moment no apareixen vinculades a cap membre de la CUP", per la qual cosa procedeix inadmetre la seva personació. En aquest precís moment, la contradicció amb els escrits de citació emesos per la Guàrdia Civil es va fer evident. 

La Guàrdia Civil podria haver actuat pel seu compte?

L'altre interrogant que suscita el cas és si la Guàrdia Civil podria haver actuat pel seu compte sense ordre judicial. "Això és il·legal", destaca Blàzquez. Vinculat a això va tramitar -per part de Drets- la querella contra la Benemèrita, en què es considera que el cos podria haver comès falsedat en document oficial i usurpació de funcions en fer veure que actuava per ordre judicial. La querella va ser tombada en primera instància, però ara l'Audiència l'estudiarà. 

En aquesta, es planteja l'interrogatori al llavors delegat del govern espanyol, Enric Millo, com a "màxim responsable de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya", i també s'apunta el fet que totes les declaracions fetes per la Guàrdia Civil i incloses en la instrucció podrien ser declarades nul·les i, per tant, sense valor judicial. 

"Cal tenir en compte que tot el que fa el jutjat 13 li envia ara al Tribunal Suprem, i possiblement també el que va fer la Guàrdia Civil", afirma el membre de Drets. Per tant, i si la querella tirés endavant, es podria demanar, segons assegura, la nul·litat de bona part de la instrucció "i que això afectés també els judicis que s'estan plantejant". A més, i depenent de la resolució de l'Audiència de Barcelona, també es plantegen presentar una querella contra el jutge per haver instruït d'avançada la causa general contra el moviment independentista. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació