Amb la primera hauria d'obtenir concrecions en la convocatòria de les comissions bilaterals per desplegar al màxim el marc autonòmic i en la retirada de recursos al TC contra les lleis socials (moltes d'elles votades pel PSC). De la segona buscarà que s'acabi d'aixecar (ja va fer-se parcialment amb la fi del 155) el control financer de la Generalitat i el pagament de deutes, que fa uns dies va quantificar en 6.000 milions d'euros.
L'unionisme i els partidaris de la tercera via defensen que la millor opció és l'encaix amb l'Estat però el govern de Sánchez no sembla per ara disposat a reformar la Constitució i fins i tot ha descartat públicament afrontar la reforma del model de finançament, que ja fa quatre anys que s'hauria d'haver dut a terme. Aragonès defensa la via independentista, però mentre no es concreta toca gestionar amb eficàcia el marc autonòmic. És la contradicció que els toca viure. Sobre la seva visita us deixo aquesta informació de Pep Martí. En relació al moment polític i la relació amb Madrid us aconsello les opinions d'Albano-Dante Fachin i de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Fórmules per fer front a Llarena. L’independentisme aprofita la creativitat de Llarena a l’hora d’ordenar una suspensió amb substitució temporal dels diputats –una possibilitat que no recull la LOREG- per buscar una fórmula imaginativa que permeti un equilibri entre l’acatament de la suspensió i el desafiament al controvertit jutge, que no té massa sentit si no va acompanyat del desplegament efectiu de la República que es va desestimar a l'octubre. Roger Tugas i Sara Gonzálezexpliquen què couen Junts per Catalunya i ERC per encarar la reunió de la mesa d’aquest dijous. L’aposta per una "desobediència soft" no està exempta de riscos. Si l’aplicació de la suspensió no és automàtica –retirada immediata de sou i de vot- i esperen a la sentència ferma (pot trigar un any) la mesa presidida per Roger Torrent s’exposa a l’acció dels tribunals. Caldrà veure què s’acaba sotmetent a votació del ple i si allò que es voti té efectivitat o és el compliment de la suspensió acompanyada d’una denúncia política. L'unionisme ja està, en qualsevol cas, en peu de guerra.
Una de policies. Avui al migdia, a Sant Andreu de la Barca, el general Pedro Garrido pren possessió com a nou cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. Ve de l'àrea de cooperació del cos militar, d'entrada presenta un perfil polític baix, i havia estat responsable de costes i fronteres. Això últim pot donar lloc a alguns comentaris malèvols. El seu predecessor, Ángel Gonzalo, una de les cares de la repressió de l'1-O, que era al càrrec des de 2012, ha estat ascendit a tinent general i és als serveis centrals. Precisament ahir es va saber que a l'Institut El Palau de Sant Andreu, on guàrdies civils van denunciar per delicte d'odi alguns dels mestres, hi ha hagut una autèntica desbandada: 30 mestres han demanat marxar-ne, entre ells els que van rebre unes acusacions que en la majoria dels casos han estat arxivades. Aquesta setmana també ha estat nomenat un nou cap dels Mossos, Miquel Esquius. Llegiu el perfil que en fa Aida Morales per conèixer més el responsable de la nostra seguretat.
Merescuts i celebrats premis per a la cultura. La recuperació del Govern s'ha traduït en el retorn d'actes oficials. Alguns esperats, com ara la gala d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura que cada any atorga en CoNCA i que es van fallar el passat març. Serà avui al Teatre Zorrilla de Badalona i hi assistiran els presidents Torra i Torrent i els consellers Borràs i Maragall. A NacióDigital estem contents perquè entre els guardonats hi ha Catorze, el nostre mitjà adscrit que dirigeix Eva Piquer. És un reconeixement merescut a un mitjà cultural però també sensible i diferent. Un altre dels premiats és Albert Vidal, un geni del moviment, la performance i el teatre d'avantguarda al qual us podeu atansar en aquest extens reportatge de Toni Coromina.
Vist i llegit
La política i el futbol estan íntimament connectats, agradi o no. Dels mundials se'n poden extreure algunes conclusions. A ElDiario.es publiquen aquests dies Historias de los mundiales a càrrec dels periodistes Oskar Abou-Kassem (que és un dels propietaris de la revista de culte futbolístic Líbero) i Paco López. En la darrera entrega explicaven com el malestar social a la Hongria dels anys 50 amb la dominació soviètica va desfer la seva potent selecció de futbol, que amb noms com Czibor, Kocsis i Puskas, que van jugar al Barça i al Madrid, aspirava al Mundial del 58 després de guanyar l'or olímpic el 1952 i quedar subcampiona el 1954.
El passadís
Laura Borràs és hiperactiva a les xarxes. Ni l'atapeïda agenda com a consellera de Cultura ha fet que baixés el ritme de piulades, tot i que ara les seves opinions polítiques queden més diluïdes. El que saben ben pocs és que la consellera gestiona encara més de vint comptes de Twitter, a banda del seu personal. Són els que va anar creant la Institució de les Lletres Catalanes, que va dirigir (i dinamitzar) des de 2013 fins que va ser escollida diputada. Bàsicament són els de les commemoracions, des de l'any Abelló a l'any Palau i Fabre, Pedrolo o MA Capmany. De tant en quant els repassa, mira si hi ha algun tema que valgui la pena piular, i a una altra cosa. A la institució, que malauradament s'ha acostumat a viure amb economia de guerra, ja els va bé tenir una honorable community manager.
L'efemèride
El 12 de juliol del 1975, les illes de Sao Tomé i Príncipe, al golf de Guinea, van proclamar la seva independència de Portugal. Des de feia anys existia un actiu moviment d'alliberament nacional, perseguit per les autoritats lusitanes. La dictadura de Salazar va mantenir fins al final un imperi colonial que la metròpoli no podia costejar (Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i Timor Oriental) i que només la megalomania del dictador s'entestava a preservar. Les guerres colonials que van estendre's per tot l'imperi des dels anys seixanta van acabar per accelerar la caiguda del salazarisme amb la Revolució dels Clavells del 25 d'abril del 1974. El nou govern portuguès va iniciar la descolonització i el 1975 les antigues possessions obtenien la llibertat, en alguns casos per iniciar crues guerres civils en el marc de la Guerra Freda. Sao Tomé i Príncipe va engegar la seva història independent amb un sistema socialista. Amb els anys, seria dels primers països africans a instaurar un sistema democràtic multipartidista. Aquest reportatge de la TV portuguesa explica el procés de descolonització viscut els anys 1974-75.
L'aniversari
El 12 de juliol de 1937 naixia a Filadèlfia, als Estats Units, l'actor còmic i productor Bill Cosby. Va començar amb els monòlegs i la programació infantil però el gran èxit li va arribar als 80 amb The Cosby show, que es va allunyar dels habituals estereotips racials. El "pare d'Amèrica" (així se'l coneixia pel seu rol a les sitcom) va ser jutjat el 2015 després que diverses dones el denunciessin per sedar-les per mantenir relacions sexuals. Aquí podeu veure Himself, un dels seus monòlegs més populars a principis dels 80.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi