14
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
22:43h
Pedro Sánchez és el president del govern, però el Partit Popular és lluny d'haver perdut el poder. Hi ha hagut un canvi polític, però el nou executiu socialista, possible després d'una moció de censura votada per Podem, ell PNB i els independentistes catalans i bascos, avança sense tenir sota control tots els ressorts de l'aparell de l'Estat. Perviuen molts tentacles del PP en institucions crucials, que en el conflicte amb Catalunya han adoptat una posició bel·ligerant que posarà difícil la reorientació. Aquests són alguns dels àmbits en què el PP preserva intactes els seus tentacles.
Un Tribunal Constitucional dissenyat per Santamaría
L'actual Tribunal Constitucional (TC) està decantat capa posicions conservadores des de fa anys. La creixent politització de l'alt tribunal ja es va fer evident amb l'anterior president, Francisco Pérez de los Cobos, que havia estat militant del PP i que va trencar amb la tradició de perfils fortament professionals per dirigir la institució. La campanya menada des del partit de Mariano Rajoy contra l'Estatut del 2006, campanya dirigida per l'exministre Federico Trillo, va tenir una de les seves batalles en el cor mateix del TC, amb la recusació del magistrat Pérez Tremps, proper al PSOE i que defensava una lectura oberta de la carta magna.
Les successives remodelacions fetes han enfortit el sector conservador. Els anys de majoria absoluta del PP va extremar la pressió sobre l'organisme, exercida amb mà de ferro per la vicepresidenta Santamaría, que es permetia el luxe d'anunciar resolucions del TC abans que es produïssin. Això va fer que des del sobiranisme se l'acusés d'exercir de presidenta "de facto" del tribunal.
La deserció d'Encarna Roca, magistrada catalana que va arribar al TC promoguda pels socialistes i beneïda per CiU i que va acabar fent pinya amb l'ala dura, ha deixat els progressistes en una minoria de 4 magistrats. L'elecció de Juan José González Rivas en substitució de Pérez de los Cobos quan va acabar el mandat va afermar més la línia conservadora.
El CGPJ, bastió del PP dur
Pel mes de novembre està prevista la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que trien el Congrés, el Senat i els jutges i que és l'òrgan de govern dels jutges. S'encarrega, entre d'altres coses, de nomenar els magistrats del Suprem i els presidents dels tribunals superiors. L'actual té una clara majoria conservadora. Carlos Lesmes, que és el seu president i presideix alhora el Tribunal Suprem, és fonamental de l'engranatge de poder del PP dins de la judicatura. Lesmes és un jutge estretament lligat al PP, des que va ser director general de Relacions amb l'Administració de Justícia durant els anys de José María Aznar. Fa uns dies, va demanar de manera emfàtica al govern que defensés el jutge Llarena de la justícia belga.
Calen tres cinquenes parts de les Corts per elegir els membres de l'organisme. A l'oposició, el PP pot estar temptat de bloquejar la renovació. En aquest cas, el Consell actual es manté en funcions sense límit de temps, cosa que pot complicar la política judicial del govern socialista.
Morenés-Moragas, diplomàcia militant
Un front important de l'acció de l'Estat davant el procés s'ha desplegat en l'acció de les ambaixades, històric fortí dels sectors més conservadors del funcionariat. El govern Rajoy -com també els anteriors- ha designat molts representants d'un clar signe polític en capitals i organismes internacionals. L'executiu de Sánchez ja ha rellevat l'exministre Wert, ambaixador davant l'OCDE a París. Però resten en el seu lloc peces de pes. Una d'elles és Pedro Morenés, exministre de Defensa, destinat a Washington.
La continuïtat de Morenés està en qüestió. Washington és una legació rellevant i el perfil partidista de Morenés no ajuda. Però el govern va defensar-lo després de protagonitzar l'incident amb el president Quim Torra al Smithsonian Festival a la capital dels EUA. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va posar però el discurs de l'ambaixador com a model per a tots els diplomàtics i es fa difícil que ara se'l cessi.
Un altre element destacat del cos diplomàtic és Jorge Moragas, l'excap de gabinet de Rajoy i actualment representant permanent davant les Nacions Unides. Moragas prové de l'Escola Diplomàtica, però ha estat diputat del PP per Barcelona. El seu destí ara per ara és una incògnita.
Consell d'Estat, reducte del passat
Discret però influent, el Consell d'Estat és l'òrgan consultiu més alt d'Espanya. La seva presidència és una peça preuada i els partits que governen volen tenir-hi una persona de confiança. Ho era fins ara l'exministre del PP Romay Beccaría, guardià de molts secrets del partit. Sánchez hi ha situat l'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Però en el Consell hi ha molts exministres del PP, com els "pota negra" Ana de Palacio, José María Michavila o Isabel Tocino. En la comissió permanent, rovell de l'ou de la casa, hi és també José Luis Manzanares, jutge referent de l'ala més ultra de la judicatura. Val a dir que també el PSOE hi té alguns dels seus supervivents, com Rodríguez Ibarra i Juan José Laborda.
Un Tribunal Constitucional dissenyat per Santamaría
L'actual Tribunal Constitucional (TC) està decantat capa posicions conservadores des de fa anys. La creixent politització de l'alt tribunal ja es va fer evident amb l'anterior president, Francisco Pérez de los Cobos, que havia estat militant del PP i que va trencar amb la tradició de perfils fortament professionals per dirigir la institució. La campanya menada des del partit de Mariano Rajoy contra l'Estatut del 2006, campanya dirigida per l'exministre Federico Trillo, va tenir una de les seves batalles en el cor mateix del TC, amb la recusació del magistrat Pérez Tremps, proper al PSOE i que defensava una lectura oberta de la carta magna.
Les successives remodelacions fetes han enfortit el sector conservador. Els anys de majoria absoluta del PP va extremar la pressió sobre l'organisme, exercida amb mà de ferro per la vicepresidenta Santamaría, que es permetia el luxe d'anunciar resolucions del TC abans que es produïssin. Això va fer que des del sobiranisme se l'acusés d'exercir de presidenta "de facto" del tribunal.
El TC, que Sáenz de Santamaría va controlar amb mà de ferro, està molt escorat a posicions conservadores i trigarà a invertir-se
La deserció d'Encarna Roca, magistrada catalana que va arribar al TC promoguda pels socialistes i beneïda per CiU i que va acabar fent pinya amb l'ala dura, ha deixat els progressistes en una minoria de 4 magistrats. L'elecció de Juan José González Rivas en substitució de Pérez de los Cobos quan va acabar el mandat va afermar més la línia conservadora.
El CGPJ, bastió del PP dur
Pel mes de novembre està prevista la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que trien el Congrés, el Senat i els jutges i que és l'òrgan de govern dels jutges. S'encarrega, entre d'altres coses, de nomenar els magistrats del Suprem i els presidents dels tribunals superiors. L'actual té una clara majoria conservadora. Carlos Lesmes, que és el seu president i presideix alhora el Tribunal Suprem, és fonamental de l'engranatge de poder del PP dins de la judicatura. Lesmes és un jutge estretament lligat al PP, des que va ser director general de Relacions amb l'Administració de Justícia durant els anys de José María Aznar. Fa uns dies, va demanar de manera emfàtica al govern que defensés el jutge Llarena de la justícia belga.
El PP pot bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, que es pot estar en funcions sense límit de temps
Calen tres cinquenes parts de les Corts per elegir els membres de l'organisme. A l'oposició, el PP pot estar temptat de bloquejar la renovació. En aquest cas, el Consell actual es manté en funcions sense límit de temps, cosa que pot complicar la política judicial del govern socialista.
Morenés-Moragas, diplomàcia militant
Un front important de l'acció de l'Estat davant el procés s'ha desplegat en l'acció de les ambaixades, històric fortí dels sectors més conservadors del funcionariat. El govern Rajoy -com també els anteriors- ha designat molts representants d'un clar signe polític en capitals i organismes internacionals. L'executiu de Sánchez ja ha rellevat l'exministre Wert, ambaixador davant l'OCDE a París. Però resten en el seu lloc peces de pes. Una d'elles és Pedro Morenés, exministre de Defensa, destinat a Washington.
Morenés no només no ha estat cessat, sinó que Borell el va presentar com a model després de la topada amb Torra
La continuïtat de Morenés està en qüestió. Washington és una legació rellevant i el perfil partidista de Morenés no ajuda. Però el govern va defensar-lo després de protagonitzar l'incident amb el president Quim Torra al Smithsonian Festival a la capital dels EUA. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va posar però el discurs de l'ambaixador com a model per a tots els diplomàtics i es fa difícil que ara se'l cessi.
Un altre element destacat del cos diplomàtic és Jorge Moragas, l'excap de gabinet de Rajoy i actualment representant permanent davant les Nacions Unides. Moragas prové de l'Escola Diplomàtica, però ha estat diputat del PP per Barcelona. El seu destí ara per ara és una incògnita.
Consell d'Estat, reducte del passat
Discret però influent, el Consell d'Estat és l'òrgan consultiu més alt d'Espanya. La seva presidència és una peça preuada i els partits que governen volen tenir-hi una persona de confiança. Ho era fins ara l'exministre del PP Romay Beccaría, guardià de molts secrets del partit. Sánchez hi ha situat l'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Però en el Consell hi ha molts exministres del PP, com els "pota negra" Ana de Palacio, José María Michavila o Isabel Tocino. En la comissió permanent, rovell de l'ou de la casa, hi és també José Luis Manzanares, jutge referent de l'ala més ultra de la judicatura. Val a dir que també el PSOE hi té alguns dels seus supervivents, com Rodríguez Ibarra i Juan José Laborda.