11
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
6:52h
No és un fet estrany que a Balaguer s’animi un equip de futbol que vesteix de vermell (l’equip local llueix aquest color a la samarra) però sí que ho és que centenars d’aficionats surtin al carrer per animar una selecció que no és la del seu país. El que ha passat a la capital de la Noguera aquest dimarts al vespre quedarà com un episodi que pot servir per explicar allò que hauria de ser el futbol; persones abans que colors.
Hi ha molta gent de Bèlgica a Balaguer? La resposta és no, però sí que hi ha la voluntat per compartir l’èxit de l’amic, conegut o saludat que és, per molts, Robert Martínez, el seleccionador balaguerí que ha portat el combinat belga als cims del futbol mundial i que s'ha quedat a les portes de la final. El “Bob”, com així se’l va batejar quan va arribar a Anglaterra, ha congregat mig miler de persones a la plaça de Sant Domènec, que han seguit el matx amb un nerviosisme sincer que ha acabat amb lament i alguna que altra llàgrima. Qui no s'ha deixat veure ha estat el pare del tècnic, Roberto Martínez, exfutbolista i exentrenador que s'ha quedat a casa per una millor gestió dels nervis.
Banderes, samarretes amb la cara de Martínez, una barra de bar, mitjans de comunicació, tres capellans a primera fila (que per primer cop a la vida han animat uns diables) i una gran pantalla, la primera que s'ha muntat a la ciutat per seguir un partit de futbol. Bèlgica era "nosaltres" i França, "ells". Aquesta era la idea que els balaguerins tenien assumida i que s'ha posat en evidència cada cop que Martínez apareixia en imatge, que s'acompanyava amb aplaudiments i repic de tambors.
La plaça ha estat una festa que ha tingut moments de tot, però que li ha faltat el clímax del gol a favor. Hi havia ganes de celebrar, però França no ha permès que els balaguerins, com si estiguessin agermanats amb els belgues que estaven mirant el partit a Sant Petersburg, gaudissin de la fita d'arribar a la final del "seu" Mundial. Aquesta ha estat la primera competició que molts veïns de la capital de la Noguera han viscut com a pròpia gràcies als diables vermells liderats per Hazard, Lukaku i De Bruyne, interpel·lats des de la plaça com si fossin col·legues de tota la vida. Com si fossin els xavals del barri.
"Com deu ser que el teu país jugui una final de Mundial"?, es preguntava un noi després del partit. "Ho veuràs amb Bèlgica d'aquí quatre anys si els continua entrenant el Robert", li han respost. Amb aquesta esperança s'ha tancat la nit i el somni de fer història pels belgues i els balaguerins. O millor dit, de fer-ne més de la que ja han fet.
Hi ha molta gent de Bèlgica a Balaguer? La resposta és no, però sí que hi ha la voluntat per compartir l’èxit de l’amic, conegut o saludat que és, per molts, Robert Martínez, el seleccionador balaguerí que ha portat el combinat belga als cims del futbol mundial i que s'ha quedat a les portes de la final. El “Bob”, com així se’l va batejar quan va arribar a Anglaterra, ha congregat mig miler de persones a la plaça de Sant Domènec, que han seguit el matx amb un nerviosisme sincer que ha acabat amb lament i alguna que altra llàgrima. Qui no s'ha deixat veure ha estat el pare del tècnic, Roberto Martínez, exfutbolista i exentrenador que s'ha quedat a casa per una millor gestió dels nervis.
Banderes, samarretes amb la cara de Martínez, una barra de bar, mitjans de comunicació, tres capellans a primera fila (que per primer cop a la vida han animat uns diables) i una gran pantalla, la primera que s'ha muntat a la ciutat per seguir un partit de futbol. Bèlgica era "nosaltres" i França, "ells". Aquesta era la idea que els balaguerins tenien assumida i que s'ha posat en evidència cada cop que Martínez apareixia en imatge, que s'acompanyava amb aplaudiments i repic de tambors.
Aquesta ha estat la primera competició que molts veïns de la capital de la Noguera han viscut com a pròpia gràcies als diables vermells liderats per Hazard, Lukaku i De Bruyne
La plaça ha estat una festa que ha tingut moments de tot, però que li ha faltat el clímax del gol a favor. Hi havia ganes de celebrar, però França no ha permès que els balaguerins, com si estiguessin agermanats amb els belgues que estaven mirant el partit a Sant Petersburg, gaudissin de la fita d'arribar a la final del "seu" Mundial. Aquesta ha estat la primera competició que molts veïns de la capital de la Noguera han viscut com a pròpia gràcies als diables vermells liderats per Hazard, Lukaku i De Bruyne, interpel·lats des de la plaça com si fossin col·legues de tota la vida. Com si fossin els xavals del barri.
"Com deu ser que el teu país jugui una final de Mundial"?, es preguntava un noi després del partit. "Ho veuràs amb Bèlgica d'aquí quatre anys si els continua entrenant el Robert", li han respost. Amb aquesta esperança s'ha tancat la nit i el somni de fer història pels belgues i els balaguerins. O millor dit, de fer-ne més de la que ja han fet.