procés català

La insòlita suspensió ordenada per Llarena compromet de nou la mesa del Parlament

La resolució del jutge del Tribunal Suprem és vista pels juristes amb estupefacció per la substitució de diputats que planteja i aboca l'independentisme a decidir si l'acata

per Aida Morales / Sara González, 10 de juliol de 2018 a les 22:05 |
Roger Torrent, president del Parlament, a l'hemicicle | Adrià Costa
El jutge Pablo Llarena es desentén ja de la causa contra el procés un cop l’ha donada per conclosa. Ho fa després d’haver consolidat a les seves interlocutòries un relat altament qüestionat per juristes, d’haver-se mantingut inflexible amb la situació de presó preventiva dels dirigents processats per rebel·lió, d’haver rebut revessos de gran magnitud per part de justícies com l’alemanya, la belga o l’escocesa i d’haver fet una interpretació insòlita dels tipus penals i de l’aplicació de la legalitat. La resolució que ordena la suspensió dels diputats no ha estat una excepció i no només planteja una substitució temporal dels càrrecs electes insòlita, sinó que situa la mesa del Parlament i els grups independentistes en la tessitura d’acatar o no una suspensió que han denunciat que és "injusta" i basada en un "relat de fets que no és real".

Què implica la suspensió?


La suspensió en el càrrec dels diputats independentistes comporta deixar-los fora del Parlament amb caràcter temporal a l'espera de la sentència ferma o l'absolució i, per tant, que aquests perdin durant aquest temps el dret a vot però no l'escó, que és personal i intransferible. D'aquesta manera, els diputats processats per rebel·lió i en situació d'empresonament provisional deixen de cobrar com a parlamentaris i perden la possibilitat de participar en les votacions de la cambra, com també la possibilitat de delegació de vot que havien fet fins ara.

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena basa la suspensió cautelar dels diputats en l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Un article que només es pot aplicar en casos de processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i que estiguin sota la mesura cautelar de la presó provisional decretada. La suspensió s'ha de mantenir mentre duri aquesta situació, tot i que també està subjecta a revisió.

Quin és el contingut del 384 bis i quines ombres hi ha en la seva aplicació?

La literalitat de l'article 384 bis és la següent: "Amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". La seva aplicació genera dubtes principalment per dos motius: perquè la interlocutòria de processament ferm del 27 de juny deixa clar que en la comissió del suposat delicte de rebel·lió no es van utilitzar armes i perquè alguns dels processats són a l'exili.


D'entrada, es produeix un xoc entre el relat de la interlocutòria que confirma el processament dels dirigents, que va determinar que a Catalunya es va produir una "rebel·lió sense armes" i la definició que la jurisprudència del Tribunal Constitucional fa del concepte de "terroristes o rebels" per aplicar l'article 384 bis i, en conseqüència, la suspensió. A la sentència 199/87, el TC va definir que la rebel·lió la realitza "un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional".

L'altra controvèrsia gira a l'entorn de si pot aplicar-se aquesta suspensió de càrrec a Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos diputats acusats de rebel·lió que estan a l'exili, tenint en compte que el 384 bis especifica que la suspensió de càrrec s'aplica "mentre duri la situació de presó". A més, en aquest cas han estat declinades les entregues per un delicte de rebel·lió.

Què diu Llarena sobre la suspensio?

La suspensió dels diputats hauria de ser immediata "segons l'imperi de l'article 384 bis", tot i que Llarena obre la porta a una situació de substitució temporal. Aquest torna a ser un concepte interpretable i excepcional en dret, que es planteja a la cambra catalana. Segons s'afirma en la interlocutòria de suspensió del magistrat, "no es pot imposar que els grups parlamentaris on s'integren els processats renunciïn a la seva majoria parlamentària durant el període de suspensió dels càrrecs". Per altra banda, però, el jutge afirma que "tampoc resulta coherent que una suspensió provisional imposi, com a única manera de mantenir la majoria parlamentària, que els suspesos renunciïn definitivament" a l'escó.

D'aquesta manera, Llarena navega entre dues aigües. Si bé tira endavant el processament per rebel·lió, malgrat avenir-se a debatre el recurs de Comín, el jutge també apunta -amb la boca petita- una hipotètica reducció del delicte. Si s'atribuïssin als processats altres infraccions penals diferents a la rebel·lió o es modifiqués la seva situació de presó provisional, es podrien reactivar immediatament els seus drets com a diputats. Llarena deixa la possibilitat de la substitució temporal en mans del Parlament. 

La suspensió implica que hagin de córrer les llistes del Parlament?

No necessàriament. L'acta de diputat és personal i intransferible perquè prové de l'elecció directa. Això vol dir que si els diputats suspesos renuncien a l'acta, sí que correria la llista, però si volen, encara poden conservar-la i, de fet, així ho admet la resolució de Llarena. En cas que finalment quedessin absolts, recuperarien els seus càrrecs i, en cas contrari, serien inhabilitats per sentència un cop acabat el judici.

El que sí és insòlit és que el jutge plantegi que, perquè la seva decisió no alteri les majories parlamentàries -la suspensió deixaria en minoria l'independentisme al Parlament-, altres integrants de les candidatures de JxCat i ERC puguin exercir de manera "plena però temporal" les funcions dels càrrecs suspesos. Vol dir això que membres de la candidatura que ara no són diputats farien aquesta funció o que altres dirigents ja diputats les assumirien? Aquesta és una de les imprecisions que caldrà resoldre. En tot cas, els serveis jurídics de la cambra catalana alerten que això no ho preveu ni la Constitució ni la LOREG ni cap reglament i que el plantejament és "surrealista i aliè" al sistema vigent.

"Llarena planteja una situació impossible, una reducció a l'absurd. És inimaginable que algú substitueixi un diputat, no hi ha aquesta possibilitat", explica a NacióDigital el catedràtic en Dret Processal de la UB Jordi Nieva, que apunta que el jutge pot haver introduït aquest element perquè "no es pugui dir que ell altera majories parlamentàries". El penalista Joan Queralt conclou, directament, que Llarena "inventa dret penal, dret processal i dret parlamentari". "Ens en fem creus", sosté.

Té poder el Parlament per no fer efectiva la suspensió?

"No té capacitat, seria acusat de desobediència. Això és irrefutable", diu Nieva. El reglament del Parlament, argumenta, "no és superior a la llei d'enjudiciament criminal" i que, per tant, la cambra catalana només té marge per fer una denúncia política i plantejar que no és admissible des del punt de vista democràtic. Queralt també assegura que no hi ha "capacitat per revocar" la decisió del jutge però apunta que el Parlament, en virtut de l'autonomia parlamentària, pot plantejar un "incident".

L'article 25 del reglament del Parlament fixa que es pot suspendre un diputat "si és ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats" o "per acord del ple, adoptat per majoria absoluta, si han estat condemnats per sentència ferma a una pena de privació de llibertat que n’impossibiliti l’assistència a les sessions plenàries".

"Està clar que el reglament no es refereix a aquest cas", diu Nieva. En tot cas, la mesa del Parlament estudiarà la resolució, determinarà si afecta a l'estatut dels diputats i si es podria sotmetre a votació del ple per determinar que "no és executable".

Què faran a partir d'ara els partits independentistes?

És la principal incògnita a hores d'ara. La mesa es torna a reunir dijous i es dona per fet que aquest debat s'obrirà per molt que les defenses hagin dit que es pot recórrer. L'independentisme i també els comuns han reivindicat que cal defensar els drets polítics dels diputats, però només la CUP ha parlat de desacatar la suspensió. Ni Junts per Catalunya ni ERC han posat sobre la taula desobeir la resolució, malgrat que el grup liderat per Carles Puigdemont sí ha dit ja que el ple ha de votar la suspensió dels diputats. Altra cosa serà, alerten els comuns, si això tindrà algun tipus d'efecte.

Sigui com sigui, la decisió de com procedir queda en mans, de nou, de la mesa presidida per Roger Torrent, que ja està exposada a l'acció dels tribunals per haver admès a tràmit la moció rupturista impulsada per la CUP que es va aprovar la setmana passada i que serà recorreguda al Constitucional pel govern de Pedro Sánchez.

Què plantegen les defenses?

Fonts de les defenses dels diputats suspesos afirmen en declaracions a NacióDigital que tenen tres dies per recórrer, malgrat que experts en dret penal asseguren que la resolució és ferma i que no és possible recórrer-la. "La resolució és ferma, no recurrible i d’aplicació immediata", considera Nieva. Queralt planteja que si de tanta "aplicació automàtica” era la suspensió, per què no es va dictar la resolució el 27 de juny, el dia en què els processaments van ser ferms. El penalista sí que considera que s’ha d’intentar recórrer, malgrat que dona per fet el no de Llarena.

Abans de res, però, les defenses tenen previst posar-se en contacte amb els serveis jurídics del Parlament per analitzar com es planteja aplicar la suspensió ja que, segons asseguren, hi ha "disfuncions" i elements interpretatius en la resolució del jutge que tornen a obrir la porta a la vulneració de drets.

El fet que es tracti d'un procediment excepcional, lamenta l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eyde, porta Llarena a tirar endavant "fórmules inventives i imaginatives". I aquestes, considera, només són una "estratègia del jutge perquè ningú li digui res a nivell internacional". "El concepte de la substitució temporal s'ho ha inventat ell per protegir-se", assegura.

Pel que fa als diputats que, com Carles Puigdemont, estan a l'exili, el seu advocat també ha opinat públicament. A través de Twitter, ha afirmat que la suspensió de càrrecs electes en aplicació de l'article 384 bis només està subjecta a casos de terrorisme. A més, i respecte del president a l'exili, ha recordat que no està en situació de presó, i que aquesta és imprescindible per tirar endavant la suspensió. Sobre això, però, Llarena apunta en la interlocutòria que amb l'ordre d'ingrés a presó de Puigdemont ja n'hi ha prou. Si el president no fos a l'exili, conclou, també estaria privat de llibertat de forma provisional.
 



 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació