La reunió de Quim Torra i Pedro Sánchez va seguir ahir portant cua. Especialment irada va ser la reacció de la CUP, que va advertir que intentaria torpedinar qualsevol pacte amb l'Estat, i dels CDR. El portaveu anticapitalista, Carles Riera, va recordar La traïció dels líders que va denunciar en un llibre Lluís Maria Xirinachs a la Transició i es va refermar en què no es pot tapar per dalt el que s'ha obert des de baix. Els anticapitalistes fa mesos que denuncien la reculada republicana i que no s'hagi fet efectiu el mandat de l'1-O segons el full de ruta acordat i després que els dirigents de JxCat i ERC proclamessin la República el 27-O però no fessin cap pas per fer-la efectiva. No hi va haver República i es va acatar tant el 155 com les eleccions autonòmiques del 21-D, on també van concórrer els anticapitalistes ajudant a mantenir la majoria independentista.
La posició de la CUP és coherent perquè els seus antics socis no tenen previst fer efectiva a curt termini la República. Parlen de "finestres d'oportunitat" que ningú sap ni quan ni com vindran i davant de les que ningú té per ara un pla que es pugui explicar en públic o en privat. Però la seva és també una posició maximalista, que corre el risc d'allunyar el país del projecte que ells han defensat, fins ara amb encert. A la campanya del 21-D, mentre ERC intentava fer aterrar la situació i parlava d'alentir el ritme i ampliar majories (després ho ha seguit fent i ho ha solemnitzat, malgrat que sense tancar-se cap porta, a la seva convenció) i Junts per Catalunya jugava millor les cartes electorals i se centrava en una restitució de Puigdemont que sabien impossible, la CUP ja insistia en fer efectiva la República desobeint i desafiant l'Estat. Però no només no van sumar suports, sinó que van perdre sis dels deu escons que tenien.
La CUP ha preferit no moure's de la zona de confort ideològic i no assumir que el fet que no hi hagués prou força per combatre l'Estat a camp obert -o així ho va creure un sector molt majoritari del republicanisme-, sumat a la repressió i al canvi de govern a Madrid, han alterat l'escenari. És més còmode, encara que costi una enrabiada, no llegir el moment i refugiar-se en el que es va acordar fa un any. Però els cupaires no en tenen d'altra que triar entre fer de Pep Consciències -com va fer Solidaritat abans d'extingir-se al Parlament amb López Tena proclamant a la nit electoral del 2012 que Catalunya "havia optat per l'extinció"- i deixar en minoria un govern independentista -que malauradament no té encara rumb-, o arromangar-se.
Arromangar-se amb renúncies als propis ritmes i empatia per intentar sumar i que la "nova etapa" de la que va parlar Torra -i que concretarà al setembre- serveixi per seguir avançant plegats i fent notar el seu accent. Dels objectius i els ritmes del republicanisme escriu aquest articleFrancesc-Marc Àlvaro i en té aquesta original visióFrancesc Canosa.
Els efectes d'una suspensió. La suspensió dels diputats processats (tots, llevat de Toni Comín) per part de Pablo Llarena obre un nou escenari de dubtes. No està gens clar com ha d'aplicar el Parlament la seva resolució, però sí que si Carles Puigdemont perd la condició de diputat s'allunyarà ja de forma definitiva la possibilitat de restituir-lo en el càrrec. Això segurament obrirà dins de Junts per Catalunya el debat sobre si Torra ha de completar la legislatura o cal buscar algú amb vocació de permanència a Palau. Sobre els dubtes que genera Llarena i el paper que tindrà ara la mesa del Parlament (que ha de compassar el ritme i el discurs amb el Govern en matèria de desobediència), us deixo aquesta informació d'Aida Morales i Sara González després de parlar-ne amb juristes. Sobre el jutge del Suprem us aconsello també l'opinió d'Irene Ramentol.
Presons i exili. I mentre tothom metabolitza el nou escenari Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn arriben avui a Lledoners, on es reuniran amb la resta de presos polítics homes. Les entitats independentistes es manifestaran aquest vespre davant de la presó. I Quim Torra va sopar ahir i mantindrà una reunió de treball avui amb Clara Ponsatí, l'exconsellera d'Ensenyament que s'ha mostrat crítica amb la gestió del procés que han fet els seus companys. Avui el president es reuneix amb la primera ministra d'Escòcia, la també independentista Nicola Sturgeon. Els escocesos mai han volgut equiparar-se als catalans (a ells no se'ls qüestiona el dret a decidir), però comencen a fer gestos.
Felip VI, de nou. I una polèmica que, si s'allarga, només afegirà dolor a les víctimes. S'acosta l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils i la presència del rei torna a crear controvèrsia. La Generalitat no el convidarà i caldrà veure si la republicana Ada Colau ho fa malgrat la seva actitud dels darrers temps. Sobre tot plegat us deixo aquesta informació de Jordi Bes i Aida Morales.
Vist i llegit
La noticia, en aquest cas, no és d'ahir. És d'abans d'ahir. Però demostra com els presos polítics són precisament això, presos polítics (l'Estat no en reconeix l'existència com tampoc ho fan amb els seus Turquia, la Xina o Veneçuela i no ho feia Franco). Ho són perquè ha estat el canvi polític -i no el de lleis o jutges- el que n'ha permès l'acostament que avui es completa i perquè les decisions que els afecten estan supeditades a l'actualitat política. José María Brunet explicava dilluns en aquesta informació a La Vanguardia que Llarena tenia a punt la suspensió dels diputats processats, però que no l'havia volgut fer encara pública per no condicionar la cimera Sánchez-Torra d'aquell mateix dia a la Moncloa. Ho va fer ahir. Tot molt endreçat i propi d'un estat amb una indiscutible separació de poders.
El passadís
Quim Torra fa dos mesos que és president de la Generalitat, però a Palau segueixen instal·lats en la provisionalitat. Ni ell ocupa el despatx que tenia Carles Puigdemont (que diuen que segueix en obres) ni Elsa Artadi ocupa el de Jordi Turull. Això ha obligat a un moviment a les dependències per acomodar els alts càrrecs, també alguns d'ERC adscrits a la Vicepresidència i que segueixen a la plaça de Sant Jaume. No es pot dir, però, que a Palau vagin sobrats d'espais de treball i sales de reunions.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1940 es formava a França el govern col·laboracionista de Vichy. Derrotada pels nazis amb facilitat, amb París sotmès a la creu gammada, França va ser dividida en una zona ocupada i una altra "lliure" però regida pels aliats de Hitler. El vell mariscal Pétain, glòria de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en el cap de l'"estat francès", nova denominació de la República. La divisa "llibertat, igualtat, fraternitat" va ser substituïda per "treball, família i pàtria", instaurant-se una dictadura que va col·laborar en la persecució als jueus. Només uns pocs es van enrolar en la Resistència, farcida de republicans espanyols i catalans, que va liderar el general De Gaulle. Anys més tard, es construiria un dels grans mites del nacionalisme estatista francès: l'existència d'una França majoritàriament resistent. Però mentre la guerra va somriure als nazis, Pétain era popular i De Gaulle un nom llunyà. El col·laboracionisme és encara una pàgina incòmoda de l'imaginari francès. Aquest documental de la televisió francesa ho aborda.
L'aniversari
L'11 de juliol de 1961, avui fa 57 anys, durant la llarga nit del franquisme, cinc empresaris valents i compromesos amb el país van signar l'acta de constitució d'Òmnium Cultural. Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Fèlix Millet, Pau Riera i Joan Vallvé van crear l'entitat en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana. Van fer de l'entitat una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes. Des d'aleshores Òmnium, la principal entitat cívica i cultural del país, ha estat punt de referència amb les successives mobilitzacions a favor d'una Catalunya més justa i més lliure i motor de l'independentisme. Òmnium, que ara presideix Jordi Cuixart i que ja ha superat els 100.000 socis, és ara víctima de la repressió pel procés sobiranista amb escorcolls a la seu, multes i l'empresonament del seu president.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi