Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
congrés del PP

Aznarians i marianistes polaritzen la batalla entre Santamaría i Casado

L'exvicepresidenta agafa avantatge i l'aliança amb Cospedal no garanteix al seu adversari una majoria de compromissaris

per Pep Martí, 11 de juliol de 2018 a les 21:10 |
Pablo Casado encarna l'ala aznariana en aquesta batalla interna al PP. | Europa Press
Només falten deu dies per al congrés del Partit Popular i la incertesa és absoluta sobre qui es farà amb el lideratge de la dreta espanyola. Després d'un resultat d'infart en què Soraya Sáenz de Santamaría va arriba primera, però amb un curt 36,95%, i amb Pablo Casado a punt de donar la campanada amb un 34,03%, l'escenari és obert. La secretària general, María Dolores de Cospedal, va quedar descartada però amb un 25% que li permet ser una de les grans electores en la cursa.

Casado i Cospedal s'han reunit després del 5 de juliol i tot apunta que hi ha una aliança estratègica. El dubte és si aquesta suma es traslladarà automàticament als compromissaris. A l'antipatia entre Cospedal i Santamaría s'afegeix una major proximitat ideològica entre la secretària general i Casado, però en el posicionament final dels compromissaris influiran moltes coses. La major experiència i imatge presdiencial de Santamaría farà també el seu efecte. Hi ha dirigents propers a Cospedal, a més, que estan acostant-se a Santamaría, com és el cas d'Ángel Garrido, el president madrileny.  


Andalusia-València versus Madrid

El pols entre Santamaría i Casado ha dibuixat un PP partit per la meitat. Els intercanvis dialèctics entre tots dos han ensenyat les ferides que pateix avui l'organització, i on s'evidencien les velles pugnes entre Mariano Rajoy i José María Aznar. El fet que l'exvicepresidenta s'imposés clarament a Andalusia i al País Valencià, i Casado escombrés a Madrid ha tornat a reviure el fantasma del que va ser el congrés de València del 2008. En aquell moment, un sector inspirat per Aznar i amb Esperanza Aguirre com a capdavantera, va intentar descavalcar Rajoy, salvat al final pels compomissaris valencians de Francisco Camps i andalusos de Javier Arenas. Camps ja no hi és, però Arenas sí.   

L'aguirrisme s'aboca amb Casado

L'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre és de les dirigents que més s'ha significat en favor de Casadoa quests dies i s'ha preguntat per quina ideologia té Santamaría. L'exlideresa ha arribat a dir que "entre aquesta senyora i Pablo Casado crec que hi ha una diferència abismal sobre creences i models".


Si la ideologia de Santamaría és vista com ambigua en alguns sectors, la de Casado no deixa lloc a dubte. Totes les declaracions i els gestos de l'aspirant  l'ubiquen en l'ala més extremista del PP. Ha acusat a Santamaría d'haver negociat amb els independentistes i apujat els impostos, i ha afirmat que era partidari d'aplicar el 155 abans i anar més lluny.

Enfront la posició ded reta radical de Casado, hi ha moviments que empenyen cap al centre en el PP. Un dels ideòlegs de l'ala més centrista del partit és José María Lassalle, exsecretari d'estat de Cultura i de Societat de la Informació, qui ha definit la situació que viu el PP com un pols entre "resiliència o resistència". Lassalle, proper a Santamaría, creu que el PP s'ha de fer fort en un conservadorisme moderat que defensi propostes pensades per tothom.

Davant el conflicte amb Catalunya, Lassalle defensa que "al nacionalisme perifèric no se'l combat amb un nacionalisme gran que el doblegui per la força". Malgrat això, Santamaría no es pot permetre afluixar contra l'independentisme. D'aquí les seves declaracions assegurant que a Catalunya hi ha una situació d'apartheid. 

Galícia, un gran elector

Entre els grans interrogants que envolten el congrés, està Galícia. Què farà Alberto Núñez Feijóo? Sens dubte, es tracta d'un dels grans electors en aquesta batalla. Fins ara, i des que va anunciar que no competiria en aquesta batalla, no s'ha pronunciat en favor de cap aspirant, tot i que va mostrar simpatia amb Cospedal. Les seves relacions amb Santamaría són dolentes. Això pot decantar-lo en favor de Casado? És una altra de les incògnites de la batalla congressual.  

La por al debat

No hi ha element més indicatiu de la tensió que es viu al PP que la dificultat per fer un debat entre els candidats. Ja va ser impossible que se'n fes un amb els sis precandidats, un fet anòmal en tots els partits que celebren primàries. Un cop votats els finalistes, el 5 de juliol, Casado insisteix en un debat amb Santamaría, que aquesta no rebutja de pla però que es resisteix a fer. S'està pendent a la decisió del comitè organitzador per veure si es pot fer, però el número tres de la formació, Fernando Martínez-Maillo, ja ha avançat que no el veu convenient. Hi ha temor que un debat públic accentuï les esquerdes internes. En aquesta por s'expressa la realitat de la dreta espanyola en aquests moments.   
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació