Ningú pot ni vol renunciar a les seves línies vermelles, però tots dos necessiten diàleg, també sobre altres carpetes, per proporcionar-se oxigen polític i mirar de crear contradiccions en camp contrari. I és que, a banda i banda, hi ha qui no ho entén i que ho critica. Li passa a Sánchez amb el PP i Cs, que ja advertien de les cessions al "cobrador del llaç", i a Torra amb la CUP, l'ANC i els CDR. És evident que en la mesura que els dos governs arribin a acords i el clima vagi millorant, la unitat s'anirà esquerdant als blocs respectius. Només la fortalesa d'un diagnòstic i un full de ruta compartit garantirà mantenir-la.
Torra i els seus col·laboradors van intentar a la tarda afermar -sobretot a les xarxes- el relat que no hi havia cap renúncia i que el diàleg no anava en detriment de cap via ni del mandat de la tardor. Però és evident que, anant a la Moncloa, Torra busca fer República, sí, però per un camí diferent del que es va traçar en l'anterior legislatura. Ho ha d'explicar i compartir amb claredat. I Sánchez, que reconeix que el problema és "polític" i no legal, ha d'acceptar que arraconant el dret a decidir (i ahir fins i tot la reforma constitucional, que Carmen Calvo va obviar de forma deliberada) es molt difícil que resolgui a curt o mig termini el plet català.
En els darrers anys ha quedat molt establert a la societat catalana que aquesta via, que passa pel reconeixement efectiu de la personalitat nacional de Catalunya, és l'única que garanteix un consens intern alt entre catalans. El PSOE ho ha d'assumir i no pot pretendre que, com qui res, una majoria es creguin primer que sense violència es pot parlar de tot, després que per poder exercir el dret a decidir cal reformar la Constitució i ara que "no existeix" com deia Carmen Calvo.
Ahir va ser a Madrid Sara González, que en aquesta crònica us acosta als elements informatius i l'ambient de la històrica cimera. I, és clar, la reunió va generar moltes opinions. Us deixo la Veu de Nació, que avui escriu Esteve Plantada, i els articles, confrontats, de l'advocada Maria Vila i del periodista Jaume Barberà. Us ajudaran a crear-vos la vostra pròpia opinió. Avui, a la reunió del Govern i al faristol de la sala de premsa del Parlament se'n seguirà parlant. També ho farà Quim Torra a partir de dos quarts de nou als micròfons de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio i Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol, a preguntes de Jordi Basté a RAC1.
A la Fira també cares noves. I si la política sembla que obre una nova etapa el canvi de cares pot ser total entre els agents empresarials. Ha canviat el delegat al Consorci de la Zona Franca i ho faran els presidents de Foment del Treball i la Cambra. Les eleccions en aquests dos últims casos es preveuen renyides. Tampoc estan gens clares les coses a la Fira de Barcelona, on les administracions, ara ja amb la Generalitat en plenitud de les competències, no es posen d'acord. Els noms de Kim Faura, Helena Guardans i Pedro Fontana són damunt la taula. Pep Martídetalla els equilibris en aquesta informació.
Vist i llegit
Ja fa gairebé 30 anys de l'enginyosa campanya per fomentar l'ús del preservatiu Posa-te'l, posa-l'hi, però aquesta efectiva acció per fer front a la majoria de riscos que comporta el sexe no és encara hegemònica entre la gent jove, ja que la meitat ha tingut relacions sense condó i una quarta part ho fa sovint. Si els dos implicats tenen clar que cal prevenir, no hi ha problema, i si els dos ho rebutgen, el risc és assumit i compartit, però una investigació de la Universitat de Girona ha estudiat què passa si un ho demana i l'altra s'hi nega. Quins arguments s'usen per convèncer de la necessitat de posar-se el preservatiu? I què ocorre si, malgrat tot, no es convenç la parella sexual? Se sol primar el plaer o la seguretat? Ho explica Pablo Linde en aquest article a El País.
El passadís
La família Sánchez ja està totalment instal·lada al palau de la Moncloa, que a més de seu de la presidència és la residència oficial dels presidents espanyols. La casa no té grans luxes però és còmoda per a ells i, sobretot, per als responsables de la seva seguretat, que poden dormir més tranquils. Torra va visitar els jardins per on Sánchez fa esport i ahir mateix es van poder veure també les seves filles petites (Carlota i Ainhoa) i la gossa de la família, que es diu Turca. La reunió va acabar tard i quan Torra marxava les nenes anaven cap a la piscina del recinte, alienes a la tensió política.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2010 se celebra a Barcelona una massiva manifestació amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, dos lemes plenament vigents i que encara es reivindiquen sense sort davant l'Estat tal com vam veure ahir. Va aplegar 1,5 milions de persones. La marxa va ser convocada per Òmnium amb suport del Govern de José Montilla, que tenia com a socis ERC i ICV-EUiA, i CiU per rebutjar la sentència que el TC retallant l'Estatut de finals de juny. Després de llargues discussions es va acordar que els presidents de la Generalitat i el Parlament l'encapçalessin només amb una senyera. Va tenir un marcat to independentista i va servir per constatar l'esgotament total del marc autonòmic. Aquí podeu recuperar-ne un vídeo.
L'aniversari
El 10 de juliol de 1917, avui fa 101 anys, va nàixer a Barcelona l'humorista i actor Joan Capri, que va morir a la mateixa ciutat 82 anys després. Els seus monòlegs amb una ironia amable però incisiva van esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions. Les seves aparicions televisives a sèries com ara Doctor Caparrós, al circuit català de TVE, són mítiques. Amb l'aigua al coll, a TV3, va ser un dels seus darrers treballs. Aquí podeu recuperar alguns dels seus monòlegs. RAC1 el va recordar l'any passat amb un programa especial.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi