El Síndic defensa «l'esperit crític» de l'escola catalana i assegura que els professors tenen por

Rafael Ribó afirma a la comissió del Parlament que "l'educació no pot estar mai aïllada de l'entorn de l'alumnat", i assegura que es va reunir amb la Guàrdia Civil i, fins i tot, amb la Moncloa

Síndic de Greuges,  Rafael Ribó, en comissió al Parlament sobre les escoles en l'1-O.
Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en comissió al Parlament sobre les escoles en l'1-O. | Aida Morales
09 de juliol del 2018
Actualitzat a les 17:47h
"L'escola té una funció important de socialització, i també de transformació a través de l'educació en el pensament crític". Així ho ha avisat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, aquest dilluns al Parlament de Catalunya. En la comissió que protagonitza, ha volgut donar la seva opinió sobre el tractament dels fets de l'1 d'octubre a les escoles catalanes i el cas de l'Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, i ha sentenciat, en resposta a les crítiques dels grups parlamentaris unionistes: "L'educació, contràriament a l'adoctrinament, té per objectiu promoure el pensament crític, i que a ningú li faci por que els alumnes pugin amb aquest pensament". 

En aquesta línia, Ribó ha negat qualsevol tipus d'adoctrinament, malgrat que també ha volgut deixar clar que "l'educació no pot estar mai aïllada de l'entorn de l'alumnat", i això vol dir, ha recordat, que la política no quedarà fora de l'escola. En qualsevol cas, ha afirmat que "s'ha de mantenir amb força el principi del pluralisme en l'educació" i que "totes les opinions es puguin expressar lliurement i amb respecte, sense manipulacions partidàries", demanant una rebaixa de la tensió, sobretot, en el cas de Sant Andreu de la Barca. 

La situació, però, no ha estat calmada en els últims mesos a Catalunya. Segons el Síndic, s'ha vulnerat el dret dels infants -també els fills de la Guàrdia Civil- i dels professors, que assegura que actualment tenen "por". "Això és un risc per a l'educació dels nostres infants", ha advertit sobre aquest últim aspecte, i si no, ha instat els parlamentaris a demanar xifres "del personal que està demanant el trasllat" d'algunes escoles, entre les quals l'Institut El Palau. 

Per desmentir presumptes acusacions sobre partidisme, el Síndic també ha anunciat que, durant el procediment, es va reunir amb totes les famílies, així com amb la comandància de la Guàrdia Civil a Catalunya, i que va mantenir contacte amb la Moncloa, a qui va demanar una reunió. Aquesta, però, finalment va quedar truncada per la confecció del nou govern de Pedro Sánchez.

L'informe del "no adocrinament" o un "blanquejament" de la realitat

Ribo també ha presentat al Parlament un informe monogràfic que desgrana totes les denuncies d'adoctrinament rebudes al Síndic i al govern espanyol, així com les acusacions d'entitats com l'AMES i partits polítics, sobre el pluralisme i el model d'escola catalana. En aquest sentit, ha valorat 174 incidències arran de l'1-O, amb referències a 134 centres diferents. Sobre aquestes, ha anunciat, només s'han detectat un 5,7% de casos que poden ser considerats irregularitats. Una quantitat ínfima, ha considerat, ja que la comunitat educativa a Catalunya està conformada per 1,3 milions d'alumnes, 4.800 centres públics i privats i 115.000 professors. A més, ha puntualitzat, també s'han analitzat més de 3.000 pàgines de 14 llibres analitzats, en què només un 1,8% de les publicacions podrien suscitar polèmica. 

No ho ha considerat de la mateixa manera el grup parlamentari de Ciutadans. Manel Rodríguez, el seu portaveu en la comissió, ha assegurat que l'informe és un intent per "blanquejar la realitat". "No entenem perquè vostè presenta a bombo i plateret el document", ha lamentat, i ha continuat: "Vostè pretén blanquejar la realitat". Segons Ciutadans, l'informe presentat per Ribó "no era necessari", sinó que ha estat un "intent de descafeïnar" allò succeït entorn de l'Institut del Palau de Sant Andreu de la Barca. 

L'adoctrinament, però, ha assegurat Rodríguez, ve de lluny, ja des de l'època en què Jordi Pujol era president de la Generalitat. Llavors, ha recordat, diversos mitjans de comunicació van publicar una estratègia de recatalanització a les escoles a través, per exemple, de llibres de text. Sobre això, el Síndic ha defensat que "no es pot confondre el català com un element d'adoctrinament, odi o confusió", i malgrat que ha desmuntat la majoria de casos denunciats, Ciutadans ha rebatut: "Nosaltres podem parlar d'una noia d'11 anys de Vilanova i la Geltrú que rebia amenaces de mort (...) és un dels molts casos no verificables". Sobre això, el Síndic l'ha instat a portar tots els casos a la seva oficina, i l'ha advertit: "Sap que potser està cometent un delicte si no porta vostè aquest cas a la policia?". 

"Instrumentalització de l'odi" en un procés judicial

La picabaralla CUP-Ciutadans s'ha tornat a fer evident en la Comissió del Síndic. La diputada Maria Sirvent ha considerat que es tracta un "molt bon informe", perquè ajuda a "desmitificar determinats relats que imposen determinades forces polítiques". De fet, ha denunciat que s'està vivint una campanya "de seguiment, criminalització i persecució de l'ensenyament català", o el que és el mateix, una autèntica "campanya repressiva" que busca "instrumentalitzar els delictes d'odi". I ha afegit que, de fet, no existeix diferència entre espanyols i catalans, sinó entre opressors i oprimits, i ha posat sobre la taula diversos casos de corrupció de Ciutadans. 

"Això són injúries", han reblat els diputats del partit d'Inés Arrimadas, que fins i tot han acusat Sirvent de ser "tonta", malgrat que després ho han volgut retirar en acta. Ciutadans també ha confrontat amb ERC, que ha lamentat "l'atac als mestres", just després d'un clima ple de repressió per part de la Guàrdia Civil: "Si després de l'1-O no podem parlar, tenim un problema gran". 

En el que sí que han coincidit la majoria de partits en l'error de judicialitzar el que es viu en el marc de l'escola catalana. "És una equivocació judicialitzar la política, però és més alarmant judicialitzar l'acció educativa", ha recordat Joan Josep Nuet, de Catalunya en Comú, i ho ha compartit Marta Moreda, del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar. Això, ha dit, es "el contrari del que ha de ser l'educació", i malgrat que tothom pot anar als tribunals, "hi ha qui donaria qualsevol cosa per enfonsar el sistema educatiu català". 

És aquest el motiu pel qual es magnifica un 1% dels casos com si això fos la majoria. A més, ha recordat Anna Geli, de Junts per Catalunya, i ha reafirmat el Síndic, allò realment il·legal és el que va fer el diari El Mundo, que és "vulnerar la intimitat dels professors, publicar noms i cognoms, i fotografies en clau d'escarni públic", així com donar-hi visibilitat, tal com va fer a través de les xarxes socials el líder del partit taronja, Albert Ribera.