Qui presidirà la Fira? Faura, Guardans i Fontana, tres noms i molta incertesa

Continua el desacord entre l'alcaldessa Ada Colau i el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, per consensuar un nom per succeir Josep Lluís Bonet

Miquel Valls, laleshores conseller Baiget, l'alcaldessa Colau, Josep Lluís Bonet i el director general de la Fira, Coonstantí Serrallonga, l'any passat.
Miquel Valls, laleshores conseller Baiget, l'alcaldessa Colau, Josep Lluís Bonet i el director general de la Fira, Coonstantí Serrallonga, l'any passat. | Europa Press
09 de juliol del 2018
Actualitzat a les 17:25h
La designació de nou president de la Fira de Barcelona és un dels serials més imprevisibles dels que es viuen en diverses organitzacions econòmiques catalanes. El president de Freixinet, Josep Lluís Bonet, espera fa més d'un any que les tres institucions que conformen el Consell de l'entitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, es posin d'acord per trobar-li un successor. De moment, però, no sembla que hi hagi llum al final del túnel. A hores d'ara, Valls insisteix en el nom de Kim Faura, actual director general de Telefónica a Catalunya. Colau sempre ha preferit Helena Guardans, presidenta de l'empresa Sellbytel, dedicada a l'externalització de serveis. Però hi ha un tercer nom que podria guanyar força, l'empresari Pedro Fontana. Es considera que Colau convocarà finalment el consell general de la Fira aquest juliol.

Tradicionalment, és el president de la Cambra qui proposa un nom, però aquest ha de ser avalat per Generalitat i Ajuntament. El parer de l'alcaldessa Ada Colau és determinant, ja que, a més, és ella qui presideix el Consell de la Fira. La resolució de l'expedient Fira és ara per ara incert. L'11 de juny, l'executiva de la Cambra va designar elss eus consellers al ple de la Fira, i Guardans i Faura van entrar-hi. Estan en igualtat de condicions. La primera pertany a una de les grans famílies barcelonines i és neta de Francesc Cambó. Això no li dona un perfil conservador i s'assegura en els cercles econòmics que és ben valorada en diversos sectors polítics i té bones connexions amb l'entorn socialista -un punt aquest que ara pot ajudar-la-. Va ser de les primeres patrones de la Fundació Barcelona Cultura creada sota els auspicis de Ferran Mascarell el 2005.  Fonts econòmiques apunten que fa uns mesos, la designació de Guardans va estar lligada, però que la candidata va desistir. Ara el seu nom reapareix.

Kim Faura és el director general de Telefónica a Catalunya. Els qui el coneixen expliquen que és un bon relacions públiques, un home que sap estar bé amb tothom. La seva candidatura va ser defensada des de la Cambra com la del directiu que podria garantir que el Mobile World Congress romandria a Barcelona. Faura manté una estreta relació amb John Hoffman, el conseller delegat de GSMA, que gestiona el MWC. La situació política va generar dubtes sobre la continuïtat del Mobile a Barcelona. La tensió institucional es va expressar amb la fredor amb Felip VI per part del president del Parlament i de l'alcaldessa de Barcelona

Faura, avalat per Santi Vila

El nom de Kim Faura es va anar obrint camí al llarg de l'any passat. Segons fonts coneixedores, cap de les parts el va vetar de manera explícita. El conseller d'Empresa i Coneixement del govern Puigdemont, Santi Vila, va donar-hi llum verda i, a partir d'aquí, la Generalitat no el va qüestionar.  Però l'aplicació del 155 va torpedinar el que hagués pogut ser un acord.

El tercer home 

Aquests darrers dies, guanya força el nom de Pedro Fontana, membre del consell de la Fira. L'empresari manté un silenci hermètic sobre tot el referent a la Fira, però fonts econòmiques assenyalen que tindria interès en el càrrec. Hi ha qui apunta que amb la sortida de Vila d'escena, el nom de Kim Faura podria veure's afectat. Les mateixes fonts apunten que Fontana manté una bona relació amb sectors de l'antiga Convergència, i especialment amb l'expresident Artur Mas. Fontana va abandonar fa poc les tasques executives de la multinacional de serveis Grup Elior, cosa que potser podria beneficiar la seva candidatura. Hi ha una altra dada no negligible: l'empresari acaba els eu mandat com a conseller el desembre del 2019, el que podria convertir-lo en president de compromís per un període breu. 

Un any d'estira-i-arronses

La Fira té un president prorrogat des de fa més d'un any. No hi ha hagut manera de consensuar un candidat. En un primer moment, Valls va creure que havia trobat el presidenciable ideal, Miquel Martí (Moventia), un empresari ben valorat en els cercles econòmics i que té bona entrada a la Generalitat, que coneix el seu catalanisme ferm. Però Colau va començar a insistir en la necessitat de trobar una dona.

L'atzucac sobre el nom de president es va allargar per l'aplicació del 155. Colau es va negar a designar el substitut de Bonet mentre l'autonomia fos suspesa. D'aquesta manera, la interinitat ha continuat. Ara, amb el Govern Torra en ple funcionament, la situació es pot desbloquejar. Però el pols entre Colau i Valls continua.