Diàleg sí, negociació ja ho veurem

Sánchez ho vol enfocar diferent de Rajoy en les formes i Torra haurà de ser hàbil per gestionar el "no" al referèndum. Avui també són notícia les llistes de Colau i les dels independentistes, les sèries de televisió, la tria entre Batet o Celaá, la guerra a ultrança al Borbó i Josep Vallverdú

09 de juliol del 2018
Actualitzat a les 7:02h
Més de dos anys han trigat el president del govern espanyol i el del català en reunir-se a la Moncloa per abordar els problemes polítics que, als carrers o a les urnes, mobilitzen milions de catalans en un sentit o altre. Mariano Rajoy no volia ni dialogar ni negociar res amb les formacions independentistes i els seus líders, encara que guanyessin eleccions i aconseguissin sumar voluntats al Parlament. Per ell, les seves idees eren il·legítimes i només hi havia marge per fer-los fora del Govern, ja fos amb guerra bruta informativa, amb l'escanyament deliberat de les finances o, finalment, amb el 155 i la repressió.

Pedro Sánchez va ser, en nom del PSOE, actor necessari en tota l'estratègia de Rajoy contra el procés -va donar suport a suprimir l'autonomia i a la querella per rebel·lió del fiscal general- però ara que lidera la resposta ho vol enfocar diferent. Em temo també que alguna cosa hi té a veure que l'independentisme ni se n'hagi anat a casa ni s'hagi desinflat (és un moviment madur i molt transversal com ens recorda l'anàlisi de Toni Rodon i Marc Guinjoan) i que necessiti cada setmana els vots de Podem i els independentistes. Són dos trumfos que Quim Torra haurà de jugar bé i sense por per guanyar terreny després de les errades de l'"octubre republicà".

En qualsevol cas, i es veurà avui en la seva reunió amb Torra a la Moncloa, el president espanyol és partidari de dialogar. Parlar sí, però negociar sobre la base del que més consens genera a la societat catalana (el dret a decidir) no encara. La papereta no és gens fàcil per a Torra, que no es pot aixecar de la taula en cap moment i ha de ser prou hàbil per gestionar el no de Sánchez, sobretot a l'hora d'acordar una estratègia republicana (diu que ell no serà el president que enterri el procés) amb ERC i la CUP. La reunió no serà definitiva i tampoc la primera, però haurà d'intentar avançar en un diagnòstic compartit de la situació. I, per darrere, caldrà que els segons nivells posin fil a l'agulla en temes del dia a dia com els deutes del govern central amb el català, les infraestructures o les lleis impugnades al Constitucional.

Sobre la cimera Sánchez-Torra d'aquest matí n'he escrit aquesta informació perquè tingueu clar en quin context s'hi arriba i quins són els punts de partida d'un altre. També aquesta opinió sobre la gestió del no de Sánchez al referèndum. En el capítol de les opinions us aconsello també les de Germà Capdevila, Oriol de Balanzó i Jordi Costa sobre l'assumpte que ens ocupa. Sara González és avui a Madrid per informar-nos puntualment de tot el que doni de si la reunió. 


La mà estesa. La reunió de la Moncloa agita, lògicament, la política catalana i l'espanyola. Un cop més debatrem si a l'independentisme li surt a compte estendre, de nou, la mà a l'esquerra espanyola. Són els únics disposats a escoltar i dialogar. Sobre això dues entrevistes interessants: amb el periodista John Carlin, de Joan Serra Carné, i amb l'ideòleg de Podem Juan Carlos Monedero, de Pep Martí.

Com fem les llistes municipals? I mentre Torra tempteja Sánchez a l'espera de "finestres d'oportunitat" el calendari corre i s'acosten les municipals. Ada Colau ja pensa en la seva llista (Sara González i Joan Serra Carnéus expliquen com l'està preparant) i l'independentisme debat (més a les xarxes que a les cúpules dels partits) la millor fórmula per presentar-s'hi. Roger Tugas va preparar aquest inventari de pros i contres de les primàries republicanes que us permetrà tenir una opinió fonamentada. 

Plans d'estiu. La setmana ve carregada, però estem en ple estiu i aquest cap de setmana hem viscut una de les nostres festes majors, el Canet Rock, que va tenir un marcat to reivindicatiu. Llegiu la crònica d'Esteve Plantada. I si opteu per quedar-vos a casa i devorar sèries a la fresca hem fet una tria de deu imprescindibles per aquestes setmanes. Esteve Plantada i Víctor Rodrigo s'han mullat per fer-la.

Vist i llegit

Seguim amb l'estiu. I estiu és també gelat i orxata. Resulta que a Catalunya hi ha una trentena de geladeries que es diuen Sirvent. I no tenen res a veure! L'únic vincle és que els fundadors de totes elles provenen de Xixona, al País Valencià. Ho explica Marc Amat en aquest reportatge al suplement Emprenem del diari Ara. Us recomano molt la de Cambrils, per cert!

 El passadís

Avui al migdia Quim Torra informarà (des del Centre Blanquerna, "ambaixada" de la Generalitat a Madrid) de com ha anat la seva reunió amb Sánchez. Després que ho faci ell, prendrà la paraula el govern espanyol. Habitualment és la portaveu de l'executiu qui valora les trobades a la Moncloa. La cimera amb el lehendakari la va comentar Isabel Celaá, que havia estat consellera del govern basc i ara és ministra portaveu i d'Educació. Se sabia bé el tema. Aquest cap de setmana hi havia, però, dubtes sobre qui havia de sortir a donar explicacions perquè hi ha qui defensa que sigui Meritxell Batet, cara visible del PSC al govern i responsable de la política territorial. Ahir a la nit estava tot obert. Veurem com es resol, però el protagonisme de Batet -ja en la preparació de la reunió- és innegable.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1713, amb el Tractat d'Utrech signat i després que els aliats austriacistes i l'arxiduc Carles deixessin Catalunya abandonada a la seva sort donant per resolta la guerra de Successió espanyola, la Junta de Braços, l'equivalent al Parlament que reunia l'estament eclesial, el nobiliari i el civil, acorda resistir, organitzar-se militarment i declarar la guerra a l'imperi espanyol i al francès en defensa dels furs i les llibertats de Catalunya. La insurrecció catalana va durar poc més d'un any, fins a la tardor de 1714. Així vam recordar els detalls de la "Guerra a ultrança" contra el Borbó. Per cert que també va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, quan va morir Felip V, el primer Borbó que va governar Espanya i vencedor d'aquella guerra.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923 naixia a Lleida el prolífic narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista Josep Vallverdú, que ha tingut molt èxit en el camp de la literatura juvenil. Vallverdú és tan polifacètic com sensible i és un dels autors més populars i estimats a Ponent. Les aventures del gos Rovelló ens van captivar a més d'una generació. L'escriptor ha rebut diversos reconeixements com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium. Josep Puigbó el va entrevistar a l'espai (S)avis de TV3. Vallverdú escriu puntualment a NacióDigital. Aquí podeu llegir els seus darrers articles al diari.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi