Perduts entre matolls, en un indret de vistes privilegiades de la ciutat, encara existeixen les restes d'un antic convent que va donar aixopluc a monarques i fou escenari de diverses guerres.
Es tracten dels vestigis del Convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, situats a l'entorn de la benzinera Oil Prix de la Carretera de l'Arrabassada 190.
Només arribar-hi, sota la reixa que separa aquestes instal·lacions del fort pendent que va cap a Sant Genís dels Agudes, podrem apreciar clarament alguns dels murs que formaven part d'aquest antic convent.
Travessant a peu la carretera tot just des de la via de sortida dels vehicles que ja han omplert el dipòsit, si ens endinsem en el bosc una mica a uns 100m de distància podrem trobar les restes d'una petita i antiga edificació que per les descripcions que va fer el Canonge Barraquer de la zona podria ser la Capella de Magdalena. De fet encara es pot apreciar a terra el forat que podria ser la base d'un altar.
Els vestigis de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron Foto: Dani Cortijo
L'actual carretera fou antigament una via romana que unia Castrum Octavianum (ara Sant Cugat del Vallès) amb l'antiga Barcino i per tant ja tenia una importància estratègica. No és estrany, doncs que fos un indret privilegiat per instal·lar-hi un convent.
La primera presència religiosa de la que es té constància en aquest emplaçament és l'existència d'ermitans a la zona el 1313. Però fou la Reina Violant de Bar qui va fer-los enquadrar dins l'ordre religiosa dels Jerònims. La fundació del convent en sí es va fer amb frares de Sant Jeroni de Cotalba (País Valencià).
Al Convent de Sant Jeroni s'hi van allotjar els Reis Catòlics l'any 1492 o Carles I d'Àustra (avantpassat de l'Arxiduc Carles d'Àustria) el 1519.
A part de personalitats cèlebres, per la seva posició estratègica, l'indret va ser escenari de dues de les guerres més importants de l'Edat Moderna al Pla de Barcelona.
Entrada al Convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron Foto: Dani Cortijo
Durant la Guerra dels Segadors, s'hi van instal·lar sometents que tenien la voluntat de foragitar les tropes castellanes instal·lades a Sarrià i Pedralbes.
A la Guerra de Successió, durant el setge de Barcelona de 1706 també s'hi van instal·lar entre 10.000 i 15.000 sometents comandats pel Comte Cifuentes amb la voluntat de tallar les comunicacions dels borbònics i atacar-los per la rereguarda.
Després de ser incendiat per les tropes napoleòniques el 1808 va entrar en decadència, i com altres edificis religiosos va passar a tenir altres usos. Va ser hospital i més tard va tornar de nou a la comunitat, però també va patir diversos atacs anticlericals. A principis del segle XX bona part de les estructures ja estaven en un estat ruïnós.