07
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
21
d'agost
a les
15:00h
El BOE va publicar dimecres passat l'ordre del ministeri de Justícia que aprova l'anomenada Reial Carta de Successió que concedeix a Carmen Martínez-Bordiú el títol nobiliari de duquessa de Franco. Hereta així la distinció de la seva mare, Carmen Franco, que va morir el desembre. Aquest ducat comporta també la dignitat de Grandesa d'Espanya. L'ordre la signa Rafael Catalá i va ser una de les seves darreres resolucions com a ministre de Justícia. L'endemà, el Congrés va votar la moció de censura que va fer caure el govern de Mariano Rajoy.
El ducat de Franco va ser atorgat pel rei Joan Carles quan encara era calent el cadàver del dictador. L'Estat s'apressava a canviar de pell i calia tenir contenta la família Franco. La vídua, Carmen Polo, va ser feta senyora de Meiràs. Uns mesos més tard, el monarca acomiadaria el seu primer president del govern amb un altre títol, el ducat d'Arias Navarro amb Grandesa d'Espanya. Aquestes són distincions concedides ja per la monarquia restaurada. Però resten vigents tots els títols nobiliaris atorgats pel mateix Franco.
L'Espanya de Franco es definia com a monarquia. No hi havia rei, però hi havia regent, que era el mateix dictador, mentre arribava el monarca. Va trigar, però, quaranta anys a venir. Mentrestant, el general actuava com a tal i concedia títols segons el seu caprici. Així va ser fins a la seva mort i en va fer una quarantena, segons la guia del Nobiliari Espanyol.
Ducat de Primo de Rivera
El primer títol aristocràtic concedit per Franco va ser el ducat de Primo de Rivera. Va ser a títol pòstum atorgat al fundador de falange Española. Ha anat passant de pares a fills i és actiu i "legal", com ho són tots els prop de 40 que van ser creats pel dictador. Una bona part dels honors va ser lliurada a companys d'armes, com José Moscardó, a qui es va concedir el comtat de l'Alcázar de Toledo per haver defensat aquest fortí.
El ducat de Mola es va atorgar als descendents d'Emilio Mola, que va ser el cervell de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. També va ser guardonat el cap de la revolta a Sevilla, amb el marquesat de Queipo de Llano. El general Fidel Dávila va ser fet marquès de Dávila. També hi va haver premi pels referents de l'extrema dreta, com Onésimo Redondo, fundador de les JONS, distingit a títol pòstum com a comte de Labajos.
Un marquesat per qui va "alliberar" Barcelona
Un altre dels beneficiats amb guardons nobiliaris va ser el general Juan Yagüe, fet marquès de San Leonardo de Yagüe. Aquest militar tenia en la seva fulla de serveis episodis com l'ocupació de Badajoz, que va ser brutal. Es va parlar de milers d'afusellaments. El gener del 1939, va dirigir l'ocupació de Barcelona. La família conserva l'arxiu familiar i, entre les "joies" que guarden, hi ha una fotografia dedicada del mariscal nazi Goering. Més de quaranta anys després de la mort del dictador, el títol està actiu i n'és titular Juan Yagüe y Martínez del Campo, un dels fills del militar.
Els empresaris premiats
Franco també va mimar els empresaris més alineats amb el règim. Hi ha diversos títols que ho testimonien, com el ducat de Fenosa, concedit a Pedro Barrié de la Maza; el comtat d'Arteche, per a l'industrial Julio Arteche; o el comtat d'Echeverría de Legazpia, per a Patricio Echeverría. També hi ha alguna distinció a científics, com el marquesat de Ramón y Cajal per als descendents del reconegut metge.
Els darrers títols
Els dos darrer guarnits van ser l'almirall Carrero Blanco, assassinat el 1973, per qui es va crear el ducat amb el nom de qui va ser president del govern. Actualment el titular és Luis Carrero-Blanco Pichot. L'any següent, ja a les acaballes de la dictadura, va crear el comtat de Maeztu en homenatge a l'escriptor Ramiro de Maeztu, l'apologista de la Hispanitat i ideòleg de l'extrema dreta que va ser assassinat en l'inici de la Guerra Civil. Fins al darrer moment, el dictador va concedir títols. Un fet, si més no, sorprenent, ja que el general no era pas rei, tot i que tingués més poder que un faraó.
El ducat de Franco va ser atorgat pel rei Joan Carles quan encara era calent el cadàver del dictador. L'Estat s'apressava a canviar de pell i calia tenir contenta la família Franco. La vídua, Carmen Polo, va ser feta senyora de Meiràs. Uns mesos més tard, el monarca acomiadaria el seu primer president del govern amb un altre títol, el ducat d'Arias Navarro amb Grandesa d'Espanya. Aquestes són distincions concedides ja per la monarquia restaurada. Però resten vigents tots els títols nobiliaris atorgats pel mateix Franco.
L'Espanya de Franco es definia com a monarquia. No hi havia rei, però hi havia regent, que era el mateix dictador, mentre arribava el monarca. Va trigar, però, quaranta anys a venir. Mentrestant, el general actuava com a tal i concedia títols segons el seu caprici. Així va ser fins a la seva mort i en va fer una quarantena, segons la guia del Nobiliari Espanyol.
Ducat de Primo de Rivera
El primer títol aristocràtic concedit per Franco va ser el ducat de Primo de Rivera. Va ser a títol pòstum atorgat al fundador de falange Española. Ha anat passant de pares a fills i és actiu i "legal", com ho són tots els prop de 40 que van ser creats pel dictador. Una bona part dels honors va ser lliurada a companys d'armes, com José Moscardó, a qui es va concedir el comtat de l'Alcázar de Toledo per haver defensat aquest fortí.
El ducat de Mola es va atorgar als descendents d'Emilio Mola, que va ser el cervell de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. També va ser guardonat el cap de la revolta a Sevilla, amb el marquesat de Queipo de Llano. El general Fidel Dávila va ser fet marquès de Dávila. També hi va haver premi pels referents de l'extrema dreta, com Onésimo Redondo, fundador de les JONS, distingit a títol pòstum com a comte de Labajos.
Un marquesat per qui va "alliberar" Barcelona
Un altre dels beneficiats amb guardons nobiliaris va ser el general Juan Yagüe, fet marquès de San Leonardo de Yagüe. Aquest militar tenia en la seva fulla de serveis episodis com l'ocupació de Badajoz, que va ser brutal. Es va parlar de milers d'afusellaments. El gener del 1939, va dirigir l'ocupació de Barcelona. La família conserva l'arxiu familiar i, entre les "joies" que guarden, hi ha una fotografia dedicada del mariscal nazi Goering. Més de quaranta anys després de la mort del dictador, el títol està actiu i n'és titular Juan Yagüe y Martínez del Campo, un dels fills del militar.
Els empresaris premiats
Franco també va mimar els empresaris més alineats amb el règim. Hi ha diversos títols que ho testimonien, com el ducat de Fenosa, concedit a Pedro Barrié de la Maza; el comtat d'Arteche, per a l'industrial Julio Arteche; o el comtat d'Echeverría de Legazpia, per a Patricio Echeverría. També hi ha alguna distinció a científics, com el marquesat de Ramón y Cajal per als descendents del reconegut metge.
Els darrers títols
Els dos darrer guarnits van ser l'almirall Carrero Blanco, assassinat el 1973, per qui es va crear el ducat amb el nom de qui va ser president del govern. Actualment el titular és Luis Carrero-Blanco Pichot. L'any següent, ja a les acaballes de la dictadura, va crear el comtat de Maeztu en homenatge a l'escriptor Ramiro de Maeztu, l'apologista de la Hispanitat i ideòleg de l'extrema dreta que va ser assassinat en l'inici de la Guerra Civil. Fins al darrer moment, el dictador va concedir títols. Un fet, si més no, sorprenent, ja que el general no era pas rei, tot i que tingués més poder que un faraó.