barcelona: cànnabis

Les cannàbiques il·legals a Ciutat Vella, contra les cordes

L'Ajuntament de Barcelona realitza una tasca d'inspecció que culmina amb el tancament de 46 clubs il·legals de consum de cànnabis

per Aida Morales, 8 de juliol de 2018 a les 11:00 |
Un jove fumant marihuana. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"A dia d'avui estem fent una tasca molt important de tancament de cannàbiques il·legals, com no s'havia fet fins ara a Ciutat Vella". Ho assegura, amb un punt de satisfacció però conscient de la feina que encara queda, la regidora del districte a l'Ajuntament de Barcelona, Gala Pin, que ha anunciat els primers resultats de la tasca d'inspecció que, des de fa mesos, s'està produint a la capital catalana per combatre el fenomen dels locals de consum i venda de cànnabis il·legals.

En el marc d'aquesta operació s'han produït 61 actuacions i s'han precintat 46 locals irregulars, ja sigui judicialment o administrativament. A més, assegura Pin, hi ha vuit associacions il·legals que estan en procés de precinte i vuit casos en què s'està fent seguiment, tot i que, a hores d'ara, no s'ha detectat cap activitat. Les operacions realitzades són fruit d'un pla d'inspeccions a Ciutat Vella que s'ha desplegat en diferents àmbits, ja sigui el compliment d'horaris comercials, apartaments turístics o terrasses. Pel que fa als locals de cànnabis, la regidora relata que "s'ha fet una persecució molt contundent". 


Activitat amb ànim de lucre

Les associacions cannàbiques són una realitat legal i regulada a Catalunya, però també una cortina de fum on s'amaguen algunes entitats il·legals. La gran majoria estan subjectes a una llei que va aprovar el Parlament l'estiu del 2017 -fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)- que regula que s'autoabastin i distribueixin cànnabis entre els seus membres majors d'edat. Malgrat això, però, n'hi ha moltes que desenvolupen la seva activitat de forma irregular, simulant legalitat, però convertint-se en associacions il·lícites de venda de drogues. 

Part del problema s'inicia amb els captadors que sovint es troben a la Rambla i que, sota l'oferiment de "coffee shop", acosten els compradors de droga a locals il·legals on aquesta no està regulada ni ha passat paràmetres de seguretat

"No parlem d'una activitat cannàbica amb consumidors que cultiven conjuntament i sense voluntat de lucre, sinó d'una activitat amb ànim de lucre i que està molt enfocada a la captació de turistes", relata Pin. De fet, part del problema s'inicia amb els captadors que sovint es poden trobar a la Rambla i que, sota l'oferiment de "coffee shop", acosten els compradors de droga -majoritàriament turistes- a locals il·legals on aquesta no està regulada ni ha passat paràmetres de seguretat. En aquests casos, lamenta la regidora, es fa difícil actuar contra els captadors, ja que no porten substàncies ni documents: "En el marc legal que tenim, poca feina podem fer". 


Tancament i precinte

La majoria de locals tancats s'han localitzat gràcies a la tasca inspectora, l'Operació Xàtiva portada a terme pels cossos policials i la informació proporcionada per alguns veïns. Quan es detecten, s'inicien procediments administratius -o amb ordre judicial si s'impedeix la inspecció- i es procedeix al precinte forçat del local. Aquest procés pot tardar diversos mesos, depenent de si s'ha de demanar ordre judicial, es compta o no amb la col·laboració del propietari o es detecten vulneracions penals, com ara la venda a menors d'edat o el tràfic d'altres drogues com cocaïna, heroïna o àcids, entre d'altres.
 
Aquest va ser el cas, per exemple, del local del carrer Ferlandina 65, que es va precintar la setmana passada. L'actuació es va produir després de realitzar tots els tràmits administratius i dictar el cessament de l'activitat, sense que els promotors donessin compliment a l'ordre de forma voluntària.
 

Imatge d'una la plantació de marihuana. Foto: ACN.


En alguns casos, els clubs cannàbics no disposen de llicència, ni tampoc d'estatuts. Segons ha denunciat la regidora, "hi ha un mercat negre" de venda d'aquests documents, i malgrat que l'Ajuntament de Barcelona en té constància, és competència dels Mossos d'Esquadra destapar l'entramat. La procedència de la marihuana també és un element desconegut per al consistori, admet Pin, que sí descriu com són els locals interceptats.

"La majoria són locals comercials a peu de carrer", explica, amb formats de diferents tipus, i alguns situats en la primera planta d'edificis: "Hi ha alguns casos on el local s'assimila més a una associació cannàbica legal i, per tant, costa de veure la diferència, però altres vegades sí que dona la impressió que és una activitat no il·lícita". 

El reclam de legalitat de les agrupacions regulades

Els clubs cannàbics legals tenen per objectiu oferir un producte amb finalitat lúdica o terapèutica, sota la regulació que permet la llei. Per això, la majoria s'emmarquen dins de federacions o agrupacions, com la Federació d'Associacions Cannàbiques autorregulades de Catalunya o la Federació d'Associacions de Cànnabis de Catalunya, que acostumen a treballar des de la discreció, sense anunciar-se o donar-se a conèixer públicament. NacióDigital explicava en un reportatge com són les sales legals.

"Hi ha alguns casos on el local s'assimila més a una associació cannàbica legal i, per tant, costa de veure la diferència, però altres vegades sí que dona la impressió que és una activitat no il·lícita", assegura Gala Pin

Aquestes es caracteritzen per tenir espais nets i oberts, un ambient de música i estil chill out amb sofàs i taules baixes, i es regeixen per unes normes estrictes, sobretot pel que fa a la compra o consum de drogues. Aquesta és la principal diferència entre els establiments legals i els que actuen de forma delictiva. En les associacions cannàbiques regulades hi ha un dispositiu de seguretat i prevenció de riscos, així com un exhaustiu control del consum.

A més, des del maig del 2016 hi ha un pla especial urbanístic que estableix una sèrie de requisits de distància, superfície, ubicació i criteris tècnics, com ara que no es poden instal·lar en un radi de 100 metres al voltant d'escoles o instituts, centres d'atenció i seguiment de drogodependències, o altres equipaments com hospitals, biblioteques o poliesportius. Aquesta distància creix fins als 150 metres als barris de Ciutat Vella, Gràcia i nuclis antics.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació