procés català

Garantir alcaldies o sumar més vots? Les raons per avalar o rebutjar les primàries republicanes

Les candidatures unitàries de l'independentisme, avalades per l'ANC a les ciutats mitjanes i grans, confronten PDECat i ERC sense cap garantia sobre si permetria millorar resultats electorals

per Roger Tugas, 7 de juliol de 2018 a les 19:30 |
Alcaldes sobiranistes, aixecant la seva vara al Parlament, en un acte de suport al procés. | Adrià Costa
La qüestió de les candidatures unitàries de l'independentisme és un debat recurrent que últimament acostuma a emergir quan s'acosten unes noves eleccions. En el cas de les municipals de l'any que ve, va ser el filòsof Jordi Graupera qui va disparar primer, proposant unes primàries per escollir el cap de files de la llista independentista que intentaria arrabassar l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau.

Posteriorment, però, ja va participar en l'impuls de la plataforma "Primàries per Catalunya", que planteja fer extensiva aquesta iniciativa a la resta de municipis del país. Finalment, l'ANC ha aprovat aquest cap de setmana potenciar aquestes candidatures en els municipis de més de 25.000 habitants. És això positiu o negatiu per al procés? Els seus defensors subratllen que aquesta unitat permetria garantir moltes més alcaldies a l'independentisme, mentre que els detractors repliquen que limita el camp de joc republicà i la possibilitat d'eixamplar fronteres. Els arguments a favor i en contra, però, són múltiples:

6 arguments a favor de les primàries republicanes:

 Més alcaldies metropolitanes 

Ada Colau va esdevenir alcaldessa perquè va ser la candidata més votada a les eleccions, no per un suport majoritari dels regidors al ple. Foto: Ivan Jiménez


La concentració del vot independentista en una sola llista facilita que aquesta candidatura tingui més números de ser la més votada, sobretot en determinades ciutats de l'àrea metropolitana. Un fet clau perquè, a diferència del que ocorre al Parlament o al Congrés, si cap candidat obté majoria absoluta de suports del ple, esdevé alcalde o alcaldessa el cap de files de la força amb més vots a les eleccions. Fins i tot encara que un altre candidat sumi suports d'altres forces i més regidors li facin costat (sempre i quan no siguin més de la meitat).

En el cas de Barcelona, per exemple, una llista unitària seria previsiblement primera força, sense arribar a la majoria absoluta, però difícilment els comuns s'unirien amb l'unionisme per plantejar una alternativa sòlida, cosa que situaria la capital catalana en mans de l'independentisme amb certa facilitat. I com es va evidenciar en el cas de l'1-O, és molt rellevant la importància de tenir els ajuntaments al costat de la Generalitat en casos d'embat amb l'Estat.
 Implicar la ciutadania Les primàries per escollir caps de llista poden actuar com una efectiva precampanya i implicar la ciutadania en la confecció de la llista, situant la candidatura i els seus primers aspirants en primer pla informatiu i legitimant encara més el futur alcaldable pel fet de ser ungit pel suport popular. I és que, si bé és cert que ERC i PDECat ja fan primàries per triar els caps de llista, aquestes tenen una participació molt escassa (597 persones, en el cas dels primers, i 603, en els segons, tot i que hi havia dos competidors).
 Fitxatges de la societat civil 

Muriel Casals, Raül Romeva i Carme Forcadell, entre Oriol Junqueras i Artur Mas, en la presentació de Junts pel Sí. Foto: ACN


Les candidatures unitàries municipals poden ser pistes d'aterratge que facilitin la incorporació dirigents de la societat civil local a llistes electorals, un pas que els podria incomodar en cas d'haver de triar entre un o altre partit. Aquesta va ser la via per la qual el 2015 van fer el salt al Parlament independents com Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Lluís Llach o Germà Bel.
 Un color quasi hegemònic al mapa El clàssic mapa de Catalunya en colors, segons la força guanyadora a cada municipi, podria tenyir-se quasi per complet de la tonalitat que esculli la candidatura unitària. La possibilitat de mostrar al món que, en un percentatge elevadíssim, l'independentisme ha estat primera força als ajuntaments catalans seria una nova mostra de la força i la perseverança dels partidaris de la República i de la necessitat de resoldre políticament el procés, la mateixa nit electoral, sense esperar a acords i investidures posteriors i més desdibuixades.
 Menys tensió al Govern 

Reunió recent del Govern. Foto: ACN


Una escalada de tensió entre candidats independentistes a les eleccions municipals podria afectar l'estabilitat del Govern, on hi conviuen JxCat i ERC. La implicació de dirigents i membres de l'executiu en les respectives campanyes locals dels seus companys de files poden provocar xocs i retrets mutus per capitalitzar el votant independentista i que perjudiquin també la unitat d'acció a les institucions. Sobretot si un dels actors -previsiblement, els republicans- s'ha desmarcat prèviament de la proposta unitària.
 Unitat a les europees Una estratègia unitària a les municipals empenyeria també a coordinar estratègies a nivell europeu -els comicis són el mateix dia-, escenificant-hi també la força de l'independentisme en un escenari on fins i tot hi tindria més sentit la llista única. Això permetria disposar d'una veu més forta per reclamar la mediació comunitària entre l'Estat i la Generalitat, reforçant la diplomàcia catalana. Si ocorre com en les últimes eleccions d'aquest tipus, a més, la CUP no s'hi presentarà i, per tant, el projecte unitari dependrà de l'aval de menys actors.


6 arguments en contra de les primàries republicanes:

 Incapacitat per sumar La unitat independentista dificulta la confecció d'un discurs clar més enllà de la qüestió nacional i, per tant, només és capaç d'atreure, en essència, aquells independentistes convençuts i que tenen aquesta qüestió com a eix ideològic prioritari. En unes eleccions tan clarament marcades per l'eix nacional com les del 21-D, el CEO reflecteix que el 70,9% dels votants de JxCat van triar aquesta opció pel seu posicionament sobre la independència, com el 62,6% dels d'ERC i el 51,6% dels de la CUP. Però un 16,6%, un 19,6% i un 27,4%, respectivament, els van triar per les propostes econòmiques, i la resta, per una barreja dels dos aspectes.

Uns percentatges gens menyspreables i que es podrien decantar per altres opcions si no trobessin un programa econòmic i social clar. De fet, des que ha començat el procés, els espais de CiU/PDECat/JxCat i ERC han rebut més vots al Parlament quan s'han presentat per separat (2012 i 2017) que quan van fer-ho junts en la llista de JxSí. La suma d'actors no necessàriament suma més votants, sinó que pot ser el contrari.
 
SUPORT ELECTORAL DE CIU/PDECAT/JXCAT I ERC (% DE VOTS)
 
 Una oportunitat per a Cs 

Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol Foto: ACN


En contextos de confrontació nacional, és quan Cs juga més còmode. La conformació de llistes independentistes unitàries faria més central el debat territorial en les municipals i augmentaria el xoc de blocs, cosa que podria conduir a una acumulació del vot unionista entorn Cs -com ja va passar el 21-D-, percebut com a vot útil per frenar l'independentisme. El partit d'Albert Rivera, de fet, aspira a millorar molt els resultats en aquests comicis i guanyar múscul territorial. I en aquest rol d'ariet unionista seria en el que se sentiria més còmode, més si convenç Manuel Valls perquè encapçali la llista a Barcelona.
 Limita aliances amb els comuns El gran perjudicat per una polarització nacional de les municipals serien els comuns, que queden desdibuixats en les eleccions que es plantegen en aquests termes. En tot cas, les llistes unitàries de l'independentisme també limitarien la capacitat d'entesa amb aquest sector, en el qual el republicanisme d'esquerres veu espai per on créixer o guanyar aliances. Experiències com les de Badalona o Sabadell, que unien comuns, ERC i CUP en governs implicats en el procés, serien més complicats si les primàries tiren endavant, cosa que limitaria el camp de joc de l'independentisme.
 La CUP no hi vol jugar 

L'última assemblea nacional de la CUP, a Cervera. Foto: ACN


Quan es defensen candidatures unitàries de l'independentisme, sovint s'hi exclou la CUP, donant per fet que la unitat s'ha de limitar a PDECat/JxCat i ERC. I és que els anticapitalistes rebutgen en rodó qualsevol aliança d'aquest tipus -excepte si és sense representants polítics, opció que van avalar de cara a les plebiscitàries de 2015-, un fet que impedeix que la coalició que es formés -encara que inclogués independents- pogués penjar-se l'etiqueta d'independentisme unitari. Sense la CUP, la unitat neix molt coixa i es manté viu l'eix social dins d'aquest bloc.
 Xocs locals entre PDECat i ERC En nombrosos pobles i ciutats, les diferències entre les seccions locals de PDECat i ERC són atàviques i representen sectors municipals clarament diferenciats i amb models confrontats, amb un historial replet de pugnes a l'ajuntament que sovint es trasllada en les relacions personals dels seus respectius dirigents. Es tracta de municipis on l'encaix és poc menys que impossible, on són com aigua i oli. Això es veu especialment en ambients rurals, però també a zones com el Baix Llobregat, on la campanya de JxSí va palesar la incapacitat per treballar plegats.
 Model eteri de ciutat 

El tramvia, un dels projectes que tensa el ple de l'ajuntament de Barcelona, al seu pas per la plaça de Glòries. Foto: Adrià Costa


La immensa quantitat de debats que tenen lloc en els plens municipals no versen sobre el procés, sinó que fan referència a aspectes concrets de gestió de l'àmbit local. Quin model defensarien les candidatures unitàries, el que ha impulsat històricament ERC o el del PDECat? La discussió sobre el tipus de llista aparca per ara el debat sobre el model de ciutat, fet que, a més, limita els terminis pels quals aquesta eventual llista, si fructifica, tindrà poc marge per desenvolupar un programa i socialitzar-lo entre els partits i candidats integrants. I en bona mesura, les municipals van d'això, d'urbanisme, habitatge, comerç, serveis socials...

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació