06
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
07
de juliol
a les
9:16h
Pedro Sánchez necessita exhibir que dialogar amb Catalunya no vol dir fer concessions a l'independentisme; i Quim Torra brandarà que no està disposat a renunciar al dret a l'autodeterminació, amb la situació dels presos present en l'ambient. Aquesta realitat explica els darrers moviments que s'han produït als dos costat just abans d'encarar la reunió de dilluns a la Moncloa. La part catalana hi arribarà havent abanderat que el seu objectiu és "culminar" la independència; i la part espanyola s'asseurà a l'altra banda de la taula havent impugnat al Tribunal Constitucional (TC) la moció rupturista aprovada al Parlament, fet que exposa la mesa del Parlament presidida per Roger Torrent a l'acció dels tribunals. Els límits del diàleg han quedat clars.
De la reunió difícilment en sortiran acords, però pot servir principalment per constatar les discrepàncies evidents, enterbolides ara pel fet que el govern espanyol hagi portat al TC una moció impulsada per la CUP, i que ERC i bona part de JxCat van acabar votant amb recels. La trobada pot servir també per teixir una comunicació entre la Moncloa i la Generalitat després dels traumàtics mesos posteriors a l'1-O. Sortir de la reunió amb el compromís de celebrar-ne una segona -que Torra ja ha proposat que sigui al setembre a Barcelona- ja seria un avenç. Les dues parts estan d'acord, i així ho han expressat, en què cal una interlocució per resoldre el conflicte. O, si més no, per intentar apaivagar-lo. Que siguin capaços de trobar punts d'entesa ja són figues d'un altre paner. Voluntat, han assegurat públicament, n'hi ha.
La trobada fa dies que es prepara des del gabinet de Pedro Sánchez. Però també des del Govern de Torra. Una prova del calibre polític que tindrà aquesta reunió és el fet que el president de la Generalitat ha compartit amb el vicepresident Pere Aragonès el trajecte des de tornada de la presó de Puig de les Basses de Figueres, on ha visitat Carme Forcadell i Dolors Bassa, per preparar-la plegats. La tornada dels dirigents plegats en cotxe oficial fins a Barcelona -abans Aragonès ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada)- té com a objectiu consensuar l'agenda catalana que s'exposarà davant del president espanyol.
Les motxilles de les contradiccions
Més enllà del capítol de la moció i el TC, el trasllat a presons catalanes dels dirigents independentistes -que ambdues parts coincideixen en afirmar que és el compliment de la llei i no cap concessió-, l'acord del PSOE amb ERC i el PDECat al Congrés per renovar la cúpula de RTVE o l'aprovació al Parlament de la creació d'un espai de diàleg avalat per independentistes, el PSC i els comuns també formen part de la radiografia general de la situació en la qual els dos presidents arriben a la reunió. El clima, reconeixen des de l'òrbita socialista, és millor que fa una setmana.
Ni Torra ni Sánchez estan exempts de contradiccions. El president català, a l'espera que el Govern determini el setembre quin pla de legislatura té, no està situat per ara en la tessitura de la via unilateral i els seus gestos no han anat acompanyats d'actuacions clau per a l'horitzó republicà, com el desplegament del procés constituent. Per contra, el president espanyol, que ha defensat que abanderaria una resolució política i rebaixaria l'acció judicialitzadora, ha recorregut ja a l'alt tribunal. A més, els principals puntals que té al Congrés són defensors d'un referèndum acordat per resoldre el conflicte territorial.
Però que el referèndum seria un mur infranquejable també amb el PSOE governant se sabia des del moment en què Pedro Sánchez va assumir la presidència. Per si quedava algun tipus de dubte, les seves ministres ho han repetit per activa i per passiva les darreres setmanes. L'última en fer-ho ha estat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, que sense titubejos ha dit que el dret a l'autodeterminació "no existeix" a la Constitució espanyola ni a la de qualsevol democràcia "homologable" i que, per tant, "no té recorregut" insistir-hi.
Un pla per contenir -o fer minvar- el suport independentista
Malgrat tot, el govern de Sánchez és conscient que l'independentisme no renunciarà al referèndum. El seu pla és aconseguir que no augmenti el suport que té -i, a poder ser, que vagi a menys- amb una oferta basada en explorar com recuperar algunes lleis suspeses pel TC -una exigència que també ha fet Torra-, inversions i recuperacions competencials. La Declaració de Barcelona que el PSC i el PSOE van segellar tot just fa un any és la pauta que, també per recomanació de Miquel Iceta, seguirà el president espanyol tant en el diàleg amb Torra com en el marc de les comissions bilaterals Estat-Generalitat que es reactivaran.
L'agenda que plantejarà Sánchez -més enllà de la reforma Constitucional, ara per ara inviable per falta de suport, i d'una reforma del finançament ajornada- recull desenvolupar l'Estatut escapçat pel TC i que els pressupostos destinin un percentatge que correspongui a la participació de Catalunya en el PIB -un 19%-. Es tractaria de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que precisament ja va incomplir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2011 quan va deixar de pagar els 759 milions que corresponien a la Generalitat.
El Corredor Mediterrani és una de les inversions que plantejarà desbloquejar malgrat els límits pressupostaris. La reforma de la llei orgànica del poder judicial per crear el Consell de Justícia de Catalunya, el traspàs de competències pendents, el plantejament d'una llei de llengües que reconegui la pluralitat lingüística de l'estat espanyol i anul·lar el judici de l'expresident Lluís Companys formen part del paquet de mesures amb què Sánchez arribarà sota el braç. Ja figuraven en el document elaborat fa un any pel PSOE i el PSC.
Torra no s'ha negat a parlar de qualsevol d'aquestes qüestions, però sí que ha advertit que el moll de l'os segueix sent el referèndum, que és la fórmula que més suport aplega en aquests moments a Catalunya. L'ha defensat també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al mateix temps que ha exigit una renúncia a la unilateralitat. L'independentisme està d'acord en no abandonar la reivindicació del dret a l'autodeterminació, però el gran interrogant continua sent en com es gestiona el mentrestant. L'existència dels presos polítics i els exiliats, així com un historial repressiu sense precedents, és una realitat que impedeix posar els comptadors a zero per passar del diàleg a la negociació d'una sortida al conflicte.
De la reunió difícilment en sortiran acords, però pot servir principalment per constatar les discrepàncies evidents, enterbolides ara pel fet que el govern espanyol hagi portat al TC una moció impulsada per la CUP, i que ERC i bona part de JxCat van acabar votant amb recels. La trobada pot servir també per teixir una comunicació entre la Moncloa i la Generalitat després dels traumàtics mesos posteriors a l'1-O. Sortir de la reunió amb el compromís de celebrar-ne una segona -que Torra ja ha proposat que sigui al setembre a Barcelona- ja seria un avenç. Les dues parts estan d'acord, i així ho han expressat, en què cal una interlocució per resoldre el conflicte. O, si més no, per intentar apaivagar-lo. Que siguin capaços de trobar punts d'entesa ja són figues d'un altre paner. Voluntat, han assegurat públicament, n'hi ha.
La trobada fa dies que es prepara des del gabinet de Pedro Sánchez. Però també des del Govern de Torra. Una prova del calibre polític que tindrà aquesta reunió és el fet que el president de la Generalitat ha compartit amb el vicepresident Pere Aragonès el trajecte des de tornada de la presó de Puig de les Basses de Figueres, on ha visitat Carme Forcadell i Dolors Bassa, per preparar-la plegats. La tornada dels dirigents plegats en cotxe oficial fins a Barcelona -abans Aragonès ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada)- té com a objectiu consensuar l'agenda catalana que s'exposarà davant del president espanyol.
Les motxilles de les contradiccions
Més enllà del capítol de la moció i el TC, el trasllat a presons catalanes dels dirigents independentistes -que ambdues parts coincideixen en afirmar que és el compliment de la llei i no cap concessió-, l'acord del PSOE amb ERC i el PDECat al Congrés per renovar la cúpula de RTVE o l'aprovació al Parlament de la creació d'un espai de diàleg avalat per independentistes, el PSC i els comuns també formen part de la radiografia general de la situació en la qual els dos presidents arriben a la reunió. El clima, reconeixen des de l'òrbita socialista, és millor que fa una setmana.
Ni Torra ni Sánchez estan exempts de contradiccions. El president català, a l'espera que el Govern determini el setembre quin pla de legislatura té, no està situat per ara en la tessitura de la via unilateral i els seus gestos no han anat acompanyats d'actuacions clau per a l'horitzó republicà, com el desplegament del procés constituent. Per contra, el president espanyol, que ha defensat que abanderaria una resolució política i rebaixaria l'acció judicialitzadora, ha recorregut ja a l'alt tribunal. A més, els principals puntals que té al Congrés són defensors d'un referèndum acordat per resoldre el conflicte territorial.
Que el referèndum seria un mur infranquejable també amb el PSOE governant se sabia des del moment en què Pedro Sánchez va assumir la presidència
Però que el referèndum seria un mur infranquejable també amb el PSOE governant se sabia des del moment en què Pedro Sánchez va assumir la presidència. Per si quedava algun tipus de dubte, les seves ministres ho han repetit per activa i per passiva les darreres setmanes. L'última en fer-ho ha estat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, que sense titubejos ha dit que el dret a l'autodeterminació "no existeix" a la Constitució espanyola ni a la de qualsevol democràcia "homologable" i que, per tant, "no té recorregut" insistir-hi.
Un pla per contenir -o fer minvar- el suport independentista
Malgrat tot, el govern de Sánchez és conscient que l'independentisme no renunciarà al referèndum. El seu pla és aconseguir que no augmenti el suport que té -i, a poder ser, que vagi a menys- amb una oferta basada en explorar com recuperar algunes lleis suspeses pel TC -una exigència que també ha fet Torra-, inversions i recuperacions competencials. La Declaració de Barcelona que el PSC i el PSOE van segellar tot just fa un any és la pauta que, també per recomanació de Miquel Iceta, seguirà el president espanyol tant en el diàleg amb Torra com en el marc de les comissions bilaterals Estat-Generalitat que es reactivaran.
L'agenda que plantejarà Sánchez -més enllà de la reforma Constitucional, ara per ara inviable per falta de suport, i d'una reforma del finançament ajornada- recull desenvolupar l'Estatut escapçat pel TC i que els pressupostos destinin un percentatge que correspongui a la participació de Catalunya en el PIB -un 19%-. Es tractaria de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que precisament ja va incomplir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2011 quan va deixar de pagar els 759 milions que corresponien a la Generalitat.
El Corredor Mediterrani és una de les inversions que plantejarà desbloquejar malgrat els límits pressupostaris. La reforma de la llei orgànica del poder judicial per crear el Consell de Justícia de Catalunya, el traspàs de competències pendents, el plantejament d'una llei de llengües que reconegui la pluralitat lingüística de l'estat espanyol i anul·lar el judici de l'expresident Lluís Companys formen part del paquet de mesures amb què Sánchez arribarà sota el braç. Ja figuraven en el document elaborat fa un any pel PSOE i el PSC.
L'existència de presos polítics i exiliats, així com un historial repressiu sense precedents, impedeix posar els comptador a zero per passar del diàleg a la negociació
Torra no s'ha negat a parlar de qualsevol d'aquestes qüestions, però sí que ha advertit que el moll de l'os segueix sent el referèndum, que és la fórmula que més suport aplega en aquests moments a Catalunya. L'ha defensat també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al mateix temps que ha exigit una renúncia a la unilateralitat. L'independentisme està d'acord en no abandonar la reivindicació del dret a l'autodeterminació, però el gran interrogant continua sent en com es gestiona el mentrestant. L'existència dels presos polítics i els exiliats, així com un historial repressiu sense precedents, és una realitat que impedeix posar els comptadors a zero per passar del diàleg a la negociació d'una sortida al conflicte.