Entrevista

Joan-Elies Adell: «La lectura no és incompatible amb altres maneres de passar-s'ho bé»

Entrevista al nou director de la Institució de les Lletres Catalanes en substitució de Laura Borràs, sobre els reptes que té per endavant la literatura catalana

per Esteve Plantada, 8 de juliol de 2018 a les 18:20 |
Joan-Elies Adell, a la seu de la ILC | Adrià Costa
Parla sense estridències, és discret de mena i amant de la bona conversa. Portava des de l'any 2009 dirigint l'oficina catalana de la Generalitat a Itàlia, a l'Alguer i ara, Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és l'encarregat de substituir Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). De llarga trajectòria al camp de les lletres –com a poeta, filòleg i traductor–, entoma el nou repte amb la il·lusió de seguir fent que les lletres catalanes siguin tan visibles, vives i il·lusionants com en els darrers temps.
 

- Fa un mes just que es feia públic que seria el nou director de la ILC. Encara és poc temps, però segur que ja té clar quines són els reptes que caldrà superar en aquesta nova etapa.
 
- El gran handicap que hem tingut és que durant una sèrie de mesos no hem tingut directora, perquè la directora és al Parlament: es va presentar a les eleccions i ha estat triada com a diputada i eren càrrecs incompatibles l'un amb l'altre.
 

- Un buit de direcció provocat per la impossibilitat de fer Govern, amb tots els entrebancs polítics que ja coneixem.
 
- Sí, hi ha hagut un buit de direcció. I a aquest buit cal sumar-hi el problema afegit de l'aplicació de l'article 155 i d'una intervenció que va afectar moltíssim tot el sector de les lletres catalanes. Per tant, el repte més immediat que tenim com a entitat és tornar a prendre les regnes de la Institució i encaminar novament totes les seves potencialitats.
 
- Tornar al lloc on érem.
 
- Les grans línies mestres de la nostra actuació passen per consolidar allò que s'ha fet, i que s'ha fet molt bé. Tinc la percepció que s'ha incrementat la visibilitat de la literatura catalana. El sector –escriptors, editors i llibreters– ha sofert la crisi, i de manera molt pronunciada, però ara està vivint una època de dinamisme, amb la incorporació de molta gent jove. També veig que la gent està contenta i té ganes de fer coses, malgrat totes les dificultats econòmiques.
 
- És "marca de la casa". De fet, sempre hem estat un poble de molta ebullició literària, malgrat que mai no hem tingut un estat que ens ajudés del tot.
 
- Perquè la identitat dels catalans és la nostra cultura i la nostra llengua, i per on es transmet de manera més clara és en a través de la literatura. Tenim una gran voluntat de permanència a través d'aquestes manifestacions.

"La cultura dona benestar: un bon llibre de poesia et pot evitar haver d'anar al psicòleg"

- Però això presenta un contrasentit, perquè sembla que, de vegades, com societat no donem prou valor a la cultura. Tenim alguns exemples recents, amb la precarietat de bona part del sector, amb el tancament de suplements tan històrics com el d'El Punt Avui, amb les retallades o l'absència pràcticament total de la cultura a la televisió.

- Interessi poc o molt, la cultura és una matèria troncal. I això requereix una reflexió molt profunda: quin és el lloc que ha d'ocupar la cultura en la nostra societat i en el nostre projecte de país? Jo crec que ha de formar part indispensable del benestar dels nostres ciutadans. I ens hem d'esforçar per no convertir mai la cultura en una cosa elitista i per a uns pocs, sinó que d'alguna manera és un dret que tenen tots els ciutadans. I els ciutadans han de saber que tenir més cultura els farà bé. Ens hem d'adonar que la cultura dona benestar. Llegir un bon llibre de poesia et pot evitar haver d'anar al psicòleg.
 

Joan-Elies Adell Foto: Adrià Costa

 
- Com podem fer-ho perquè la cultura ocupi aquest espai?
 

- Més que marca-nos fites des de la ILC, crec que és el govern qui se les ha de marcar. I la institució, després, ha de fer la seva part. En aquest sentit, la fita fonamental és que la literatura i el món del llibre tinguin un pes cada vegada més important a la nostra societat. I això fa essencial la nostra col·laboració en el Pla de lectura, tot i que sempre sabem que aquesta mena de projectes són polèmics. Però hem de treballar per ensenyar que la lectura no és incompatible amb altres maneres de passar-s'ho bé, hem de seguir ajudant a demostrar que llegir et permet gaudir molt. I també crec que el pla de lectura ha de ser transversal, no només del nostre departament. Cal buscar complicitats en llocs on no s'esperen.
 
- La imatge de Laura Borràs al capdavant de la ILC aquests anys ha estat molt icònica, pràcticament omnipresent. No li fa una mica de vertigen haver-la de substituir?
 
- En primer lloc, li vull donar les gràcies per proposar el meu nom al consell de la ILC. Pel que fa a la pregunta, penso haver-la de substituir és una gran sort. I també puc dir que ella estarà al meu costat, acompanyant-me en aquest camí, ara com a Consellera de Cultura.
 
- Quin és el seu llegat?
 
- Laura Borràs ha ajudat molt en la projecció social de la literatura catalana. De fet, és molt agradable veure com al nou Parlament la literatura és més present que mai. Des del mateix president Quim Torra, fins a diputades com Jenn Díaz, passant per diverses cites, constants. Aquesta és una de les claus: la literatura pot transmetre missatge polítics, perquè ens hem cansat de sentir una llarga llista de missatges plens de tòpics. I això és el que pretenem des de la ILC, que els llibres segueixin sent un objecte quotidià, també útils per al debat polític.
 
- Creu que algun dia veurem un Nobel de literatura català?
 
- Només et poden premiar si existeixes. No tenir un Estat al darrere ens fa molt de mal. Per exemple: per què hi ha tants polonesos que tenen premi Nobel i nosaltres no? Polònia i Catalunya som, demogràficament, una cultura comparable. Són millors ells que nosaltres? No ho crec, simplement hi ha un treball d'Estat al darrere, s'han preocupat de crear una xarxa acadèmica. O el cas dels portuguesos. El que funciona en aquest àmbit és el consens que es treballa a través d'una xarxa acadèmica, de la complicitat entre diversos autors, de traduccions, etc. Per tant, crec que hem de treballar, no per tenir un Nobel, sinó per fer que la visibilitat de la literatura catalana sigui més i més gran. Quan això passi, el premi ja arribarà. I també hem d'aprofitar algunes de les coses negatives que han anat passant aquests dies. Per bé o per mal, ara Catalunya està situada al mapa mundial, i això fa que darrere pugui venir un reconeixement més gran dels autors catalans.
 
"Només et poden premiar si existeixes. No tenir un Estat al darrere ens fa molt de mal"

- Pel que fa a internacionalització, cal remarcar la destacada presència catalana a Bolonya, al festival de literatura infantil i juvenil.
 
- Hem de recordar que va ser la primera –i l'última– presència d'una cultura sense estat. La de Bolonya és una fira que és importantíssima i referent en el món editorial mundial. I la nostra presència va ser molt valorada. Això ens pot ajudar a crear aquest corrent de simpatia cap a la nostra cultura i literatura. I recollir-ne ben aviat els fruits.
 

Joan-Elies Adell Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació