Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català: anàlisi

L'independentisme ja no creix amb el jovent

L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta

per Toni Rodon / Marc Guinjoan, 8 de juliol de 2018 a les 16:00 |
Una estelada a la plaça Sant Jaume | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'ençà dels fets d'octubre passat, el món sobiranista s'esforça en intentar respondre una incògnita de primer ordre: en un context en què l'Estat no s'avé a negociar cap concessió que afecti la seva sobirania i en què el context internacional no sembla ser del tot propici, de quina manera es pot tirar endavant el mandat expressat l'1-O o, simplement, la voluntat d'una gran part de ciutadans de decidir lliurement la relació entre Catalunya i l'Estat?

Més enllà de les estratègies polítiques (unilateralitat, bilateralitat, "diàleg"…), bona part de l'èmfasi s'ha posat en la necessitat d'ampliar la base independentista. Sigui per una qüestió de legitimitat democràtica, sigui per la necessitat de forçar encara més a l'Estat a negociar, el sobiranisme s'ha conjurat per anar més enllà del 47-48% del suport assolit fins ara a les urnes. Una condició que, per si sola, no és suficient, però sí que es presenta com a necessària si es pretén que el segon envit de sobirania tingui un recorregut més exitós que el primer.


Fins al dia d'avui, diferents estratègies s'han posat sobre la taula per aconseguir trencar el sostre sobiranista. Una d'aquestes estratègies, força recurrent en l'entorn mediàtic independentista, té a veure amb l'edat. Així, entre certs sectors hi ha la idea que el suport sobiranista s'ampliarà de forma automàtica amb el pas del temps atès que els més joves, s'afirma, són més independentistes que la resta. Es tracta d'un pla que va més enllà de la necessitat de convèncer les noves generacions i que, de fet, es presenta tot sovint amb cert determinisme: la majoria sobiranista, consideren alguns, caurà com a fruita madura quan les generacions més joves reemplacin les més velles.

El problema d'aquesta estratègia, però, és que la seva base empírica és una mica més complexa del que ens podríem imaginar. Efectivament, les dades ens indiquen que, fa uns anys, els més joves eren més partidaris de la independència que la resta de grups d'edat. Tanmateix, a mesura que l'independentisme ha crescut, aquestes diferències s'han anat reduint fins a ser actualment més aviat minses. Dit d'altra manera, durant aquests últims anys, el suport a la independència entre els grups d'edat més avançada ha crescut més que entre els joves.

Així ho resumeix el gràfic següent, elaborat a partir dels baròmetres del CEO. El gràfic ens mostra l'evolució del percentatge de persones favorables a la independència per grups d'edat (concretament, la pregunta es refereix al model territorial preferit per la ciutadania, des d'un estat independent a un estat sense comunitats autònomes). Fins al 2012, un període en què l'independentisme era un moviment amb un suport relativament més baix, el suport a la independència dels joves d'entre 18 i 24 anys (amb alts i baixos fruit del propi marge d'error de les enquestes) era de fins a 7 punts percentuals superior al grup de persones d'entre 35 i 64 anys.

A partir del 2012, però, aquesta tendència canvia. Les diferències d'edat es van tancant. En concret, la mitjana d'avantatge dels joves sobre els adults en el període 2012 a 2018 es redueix fins a 3,5 punts percentuals. Per contra, la distància amb les persones de 64 anys i més s'eixampla, passant de 7 a 10 punts percentuals de distància.

 
EVOLUCIÓ DELS PARTIDARIS DE LA PREFERÈNCIA PER LA INDEPENDÈNCIA, PER GRUPS D'EDAT (% DEL TOTAL)
 
Dit d'una altra manera, la diferència més substantiva que s'observa quan comparem el suport a la independència entre grups d'edat és entre els joves i la gent de més de 64 anys. Si ens fixem en d'altres indicadors inclosos a les enquestes del CEO, com el vot en un eventual referèndum, el resultat mostra un patró similar. La diferència en el suport a la independència entre joves i adults de fins 64 anys és quasi nul·la. La diferència només existeix pels que tenen més de 64 anys. La figura següent clarament aquest patró de comportament.

Per tant, i a grans trets, el debat independentista dels últims anys ha fet que les diferències en el suport a la independència entre els diferents grups d'edat hagin minvat (o fins i tot desaparegut). Avui en dia els joves no són molt més independentistes que la resta: ho són tant com qualsevol persona amb menys de 65 anys. Per contra, és entre el grup d'edat més gran que el suport és força menor.
 
EVOLUCIÓ DELS PARTIDARIS DE LA INDEPENDÈNCIA, PER GRUPS D'EDAT (% DEL TOTAL)
 
Encara és una incògnita si els fets de l'octubre passat canviaran aquest patró i afectaran de forma diferent a joves i grans. Potser, qui sap, constituiran un element definitori en les actituds de les properes generacions. Com és ben sabut, grans esdeveniments, positius o negatius, que ocorren quan una persona té entre 16 i 24 anys (els anomenats "anys impressionables") en configuren les actituds i opinions durant la resta de la seva vida. Això és, però, a dia d'avui, un interrogant.

Allò que sabem més del cert és que només el fet d'esperar un reemplaçament generacional no provocarà un increment automàtic del suport al sobiranisme. Perquè això passi caldrà oferir, entre d'altres coses, un projecte atractiu tant a les generacions més avançades com a les que comencen a prendre consciència política.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació