Juan Carlos Monedero: «L'independentisme ha de revisar la premissa que Espanya és irreformable»

Juan Carlos Monedero (Madrid, 1963) és professor de Ciència Política de la Universitat Complutense. Ha impartit classes en nombroses universitats del món, ha fet els cursos de postgrau a la Universitat de Heidelberg i va fer la seva tesi doctoral sobre la caiguda de l'Alemanya comunista, la RDA. Referent ideològic de Podem, membre de la seva direcció, presenta des del gener el programa En la frontera de PúblicoTV. Ha estat a Barcelona per participar en una taula rodona de la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC).

- Dilluns, els presidents Sánchez i Torra es reuneixen a Moncloa. Què creu que hauria de fer el sobiranisme davant el nou cicle polític a Espanya?

- Que revisin la premissa que Espanya és irreformable. Entenc que un dels elements centrals del discurs independentista era que no es podia canviar res, sempre governa el PP, el bloc del 155 fa irreformable res. I aquest argument, que tenia força en determinat moment, ara s'està dissolvent. I semblaria lògic que els legítims representants de l'independentisme busquin canals diferents dels que s'han intentat fins ara.

- Però no troba prematur dir que s'està dissolvent la idea d'una Espanya irreformable? Estem davant d'un canvi de govern a Madrid de fa setmanes.

- És clar. Però quan es veu que Rajoy surt del govern, que Iñaki Urdangarin entra a la presó, que s'emet la sentència de la Gürtel, quan es veu que creix el nombre de persones a l'Estat que està en favor d'un referèndum, crec que són senyals. A vegades tinc la sensació que són senyals que sempre han estat aquí, però que no s'han volgut veure, esperant que un acte de força o una intervenció internacional accelerés els terminis. Crec que això ha estat un error. Quan tu poses en marxa processos sense mesurar bé la correlació de forces i la capacitat de reacció dels adversaris, actues amb turpitud. Potser actues amb enorme voluntat democràtica, però amb turpitud. Que s'expressa en el resultat electoral, en què ha guanyat la dreta independentista i la dreta espanyolista. En el fons, han guanyat les dretes.

- La visió que té de l'independentisme no està llastrada per la visió de l'antiga CiU?    
- En una pel·lícula de Clint Eastwood, en una reunió algú comença a insultar-lo i li diu de tot: vell, inútil, incapaç. Eastwood es gira cap a qui l'ha convidat i li diu: "O estic paranoic o aquest tipus m'està tocant els nassos?". Jo el que veig és que Alfred Bosch a Barcelona vota en contra dels pressupostos d'Ada Colau, que són uns pressupostos compromesos amb les majories, que és l'alcalde que s'ha confrontat a les elèctriques, amb qui sempre han estat emparentats els convergents, està lluitant contra els fons voltors i el turisme invasiu. A vegades, la passió d'un procés que creu que la independència està a prop d'arribar, impedeix de veure coses concretes.    

- Quines coses positives veu en el procés?

- La mobilització popular. Els qui sabem que els canvis només poden arribar amb la ciutadania conscient protestant al carrer, el procés de mobilització que hem viscut a Catalunya ha estat espectacular. Una part d'aquest moviment disparava amb pólvora de rei. Jo he escoltat que els mossos i els funcionaris de la Generalitat desobeirien, que hi hauria vagues de fam, i no hi van ser. Hi ha una part d'èpica sostinguda sobre presumpcions falses. Hi havia gent convençuda que Europa vindria a sancionar la independència. Quin tipus d'anàlisis s'han fet? I una cosa que no s'ha vist és que el clima s'estava enrarint.
 
-  Els presos ja són a Catalunya, però no a casa. Com s'explica que no hi hagi hagut mobilitzacions rellevants a Espanya per la seva llibertat?

- Li respondria amb una altra pregunta. Per què en el conjunt de l'Estat s'estima més a l'esquerra basca que a l'esquerra catalana? Per què resulta més simpàtica l'esquerra i la dreta basca? Hi ha una dada objectiva que és que Catalunya és més Estat, i aquesta confrontació es pot representar millor. Això també es nodreix del conflicte futboler. I un tercer factor és que no recordo, des de l'operació Roca, que ningú hagi fet un esforç per explicar Catalunya a l'Estat. Els que més hem fet pel sobiranisme, no per la independència, hem estat els de Podem, que hem defensat el dret a decidir, a Sevilla, a Palència i a Vallecas. No ho ha fet ni l'esquerra ni la dreta catalana. Però la part de Catalunya que ha llençat la tovallola ha dit: no, no ens escolten, no ens volen. I és cert que un sector ha fet de l'odi a Catalunya la seva principal bandera. Ho ha fet el PP, Esperanza Aguirre i Ciutadans.

"Els presos són polítics, ningú ho dubta. Només ho neguen els qui rebutgen que hi hagi un conflicte polític"

- Per vostè, els presos són presos polítics?

- Sens dubte. Ningú ho dubta. Els dubtes són retòrics, qui diu que no és qui no vol acceptar que aquí hi ha un problema polític. Rosa Parks, la negra que s'asseu a la part del davant de l'autobús, és una presa política o és una presa com una persona que ha robat un banc? Com quan es negava que el terrorisme era polític. Però si ho diu el diccionari. El pacte d'Ajuria Enea reconeixia que hi havia un conflicte polític. Això no vol dir que hagi de compartir-ho. El que lamento és que el repte català es judicialitzés.

- Com culminarà la judicialització?

- Doncs que caldrà recórrer als indults i restituir la situació al seu moment inicial. Uns es van equivocar per no voler dialogar i els altres llançant un órdago que després han reconegut que era un farol.   

- Pedro Sánchez és per vostè una esperança, una grata sorpresa o un bluf?

- No podem dir que és un bluf. Si és president del govern és perquè una majoria l'ha elegit, que coincideix amb la majoria a la qual va apel·lar Podem en la seva moció de censura. Però en aquell moment hi havia una vella guàrdia del PSOE que li va tallar el cap a Sánchez. Ara tenim un govern que fa que podem posar-nos d'acord en coses que són de sentit comú.

"El procediment per elegir nou director general de RTVE no ha estat bonic, però l'ha elegit una majoria de 176 diputats"

- El mecanisme que han seguit per renovar la direcció de RTVE no és vella política?

- Hi havia un acord parlamentari en què estaven totes les forces polítiques per resoldre el que havia fet el PP designant a dit el director de RTVE. Sorprenentment, Ciutadans es va despenjar per donar suport a una trampa del PP i tenir una majoria en el consell. Com ja ve sent comú, Ciutadans traeix els principis democràtics que proclama en campanya. A partir d'aquí, tenim clar que hem de resoldre-ho. I aquí ha aparegut un procediment que no ha estat bonic perquè el PSOE ha filtrat noms i se li ha donat a la dreta la possibilitat de dir "aquests s'estan repartint els càrrecs". Però no oblidem que a l'anterior director general de RTVE el va nomenar a dit el PP i era un militant del partit, i a Tomás Fernando Flores l'ha elegit una majoria de 176 diputats. He escoltat bromes de Soraya Sáenz de Santamaría dient que jo dirigira Informe Semanal quan a mi no em conviden a TVE des del 2012 per ordre expressa del PP.   
 

- El PP viu el seu procés electoral intern. Creu que d'aquí sorgirà un PP renovat? Com veu la reconstrucció de l'espai conservador a Espanya?

- No espero que el PP es regeneri. Tots els candidats estan vinculats a les estructures de corrupció dels darrers anys. M'hagués agradat que la nova dreta l'hagués representat Ciutadans, una dreta liberal i no vinculada a la corrupció. Però sembla que Ciutadans ha renunciat a aquest paper. Perquè, a l'igual que com la dreta nova no té problemes amb el divorci o amb la marihuana, no hauria de tenir problemes amb la plurinacionalitat. En canvi, s'ha deixat absorbir per idees del passat. Tot indica que veurem conviure a tres dretes, una dreta vella com el PP, una dreta franquista com Vox i una dreta radicalitzada que vol aparentar Macron però que en el fons és més Le Pen.  

"Errejón ha de fer la seva campanya, però dins de Podem perquè és la força política que el sosté"

- Com estan les seves relacions amb Iñigo Errejón?

- Amb Íñigo hem tingut diferències internes, però en mi tindrà el seu més fidel defensor com a candidat a la Comunitat de Madrid. El conec de fa molts anys, va ser un alumne meu, un dels més brillants. En algun moment, l'he reganyat quan he cregut que es va equivocar, però serà un excel·lent president de Madrid.

- Errejón ha de tenir autonomia per dissenyar el seu projecte per Madrid o ha d'estar supeditat al projecte estatal de Podem?

- D'això es va parlar en el seu dia i es va establir que ell també podia dissenyar la seva campanya. Errejón ha de fer la seva campanya, però dins de Podem perquè és la força política que el sosté. Una part d'aquestes discussions responen també a buscar espais propis de poder intern que no corresponen a un candidat a una comunitat. Però suposo que Errejón se centrarà aquest estiu a perfilar les seves propostes per Madrid.    

"Amb el resultat de Petro a Colòmbia i el triomf de López Obrador a Mèxic, aquests dos països liderarn la democràcia a Amèrica Llatina"

- Ha saludat la victòria de López Obrador a Mèxic. Creu que és un fet rellevant o un episodi conjuntuural que suposarà, alttre cop, una decepció?

- No és un episodi conjuntural. És la seva tercera campanya presidencial. Pensi que el seu moviment, MORENA, ha estat capaç de situar 600.000 persones en les 120.000 caselles electorals. Ha estat capaç de fer aliances, a vegades estranyes, però que li permet accedir al poder en un país amb molts problemes, amb un nord lliurat al narcotràfic, amb més de la meitat de la població en la pobresa, amb una frontera amb els EUA. En un moment en què les esquerres del continent, que han tret a 80 milions de persones de la misèria, estan exhaustes, l'enorme resultat que va obtenir Gustavo Petro a Colòmbia i el de López Obrador, estan traspassant el testimoni a aquests dos països perquè liderin la democràcia al continent. I reforça una idea que sempre he defensat: que sense processos de pau, l'esquerra no podia guanyar a Amèrica Llatina. Una cosa que també he tingut clara a Espanya. El 15-M va existir perquè ETA ja no actuava. A Colòmbia, l'acord de pau amb les FARC potser era massa recent perquè l'esquerra guanyés, però superar el 40% és important.

- No tem que López Obrador acabi sent una reedició del PRI? En va ser militant.

- No, en absolut. És cert que una part important de la política mexicana ve del Pri. Va governar 70 anys. Si no ets molt jove, vens del PRI. S'obre una fase en què cal veure la correlació de forces. Però la victòria és esperançadora. Era al Zócalo i em va saludar molta gent. Crec que entenen la rellevància que Rajoy ja no estigui al govern perquè Rajoy ha donat suport al pocavergonya de Temer al Brasil i a totes les dretes més immundes del continent. I veure que hi ha un govern Sánchez amb suport de Podem ho veuen amb optimisme.

- El veig molt suau amb Sánchez.

- No. Pablo Iglesias ha presentat 20 propostes a Sánchez. Ballarem enganxats mentre toqui aquestes vint cançons.