06
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
11:24h
La situació de les residències de gent gran a Barcelona és crítica. Actualment, ha anunciat la regidora de Drets Socials, Laia Ortiz, hi ha 13.051 places de residències, el 42% pertanyents a la xarxa pública, mentre que hi ha gairebé 4.000 persones grans en llista d'espera per a una plaça pública, i tot apunta que aquesta xifra "continuarà augmentant".
En la presentació de l'informe monogràfic sobre la situació, ha detallat que hi ha 5.500 places públiques, ja siguin concertades, pròpies o col·laboradores, tot i que aquest any hi ha hagut més d'11.200 sol·licituds. Per altra banda, hi ha 5.900 places que corresponen a centres privats amb prestació pública i 1.500 places exclusivament privades. Això suposa, segons la regidora, una "infrarepresentació de la xarxa pública" molt important, de la qual, ha recordat, qui se n'hauria de fer responsable és la Generalitat.
Tot això, ha lamentat, és fruit d'una "dèficit d'inversions a la ciutat" -tot i que en extensió també arreu de Catalunya- ja que segons els compromisos del Govern, el 2012 ja hi hauria d'haver 2.780 places residencials més amb finançament públic que avui encara no han arribat. Aquesta situació, destaca Ortiz, suposa un "sobrecost" per a les arques municipals barcelonines de, com a mínim, 18 milions d'euros anuals, i un "gap creixent" de la mala situació, respecte de la resta de Catalunya.
Repercussions a nivell municipal
L'incompliment del pla de la Generalitat en matèria de residències té repercussions importants a nivell municipal que ascendeixen a més de 18 milions, ha dit. Això és perquè l'Ajuntament destina aquest import al Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) i el Servei d'Atenció d'Urgènies a la Vellesa (SAUV) per compensar la manca de residències, mentre que el fet de no disposar de les 2.780 places previstes per la Generalitat li suposa, al govern català, un estalvi anual de prop de 28,8 milions d'euros: "Des del Govern, però també des de l'Estat, s'han desatès clarament aquests serveis i s'han menystingut les xifres que són alarmants".
Per altra banda, el SAD és una atenció que ha anat creixent a la ciutat, no només per la insuficiència de places, sinó també pels centenars de renúncies en places públiques que cada any es comptabilitzen. "La principal hipòtesis d'aquest elevat nivell de renúncies té a veure amb la lentitud per donar resposta" en l'assignació de places, ha lamentat, ja que hi ha molta gent gran que, mentre espera, ja ha intentat buscar una altra solució: "I això és una vulneració greu dels drets de les persones i requereix actuacions urgents per poder fer el seguiment del procés".
"Avui tenim lleis que parlen de drets", ha assegurat Ortiz en referència a la Llei 12/2007 de Serveis Socials, que regula que la competència en la creació, gestió i finançament de places d'acolliment residencial és de la Generalitat de Catalunya. Per això, la regidora ha recordat que "parlar de drets és una cosa que avui està molt lluny, i si una persona vol optar a això, ara mateix això no està passant".
Alerta per l'augment de la gent gran
Segons les dades del padró d'habitants de Barcelona, el gener del 2018 hi havia a la ciutat més de 349.000 persones de més e 65 anys, el que representa un 21,5% del total dels veïns de la ciutat. Les projeccions, però, preveuen un creixement progressiu d'aquest percentatge, sobretot en la franja de població d'entre 75 i 79 anys. Així, es calcula que el 2030 hi haurà un 8,3% de la població que tindrà més de 80 anys.
Això fa preveure un augment molt important dels serveis necessaris de residencies, tal com també ha destacat Joan Martínez, vicepresident del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. "Les persones han de ser ateses pels drets que tenen i com a persones que són", ha declarat, i això preocupa especialment si es fa una mirada de futur.
Per això, i davant d'aquesta evolució demogràfica, l'Ajuntament farà arribar a la Generalitat tot un seguit de propostes concretes de millora de la gestió del model residencial actual, entres les quals la constitució d'una taula bilateral entre ambdues administracions per poder treballar l'envelliment progressiu de la societat, i un pla de xoc immediat per posar solució a les progressives llistes d'espera.
En la presentació de l'informe monogràfic sobre la situació, ha detallat que hi ha 5.500 places públiques, ja siguin concertades, pròpies o col·laboradores, tot i que aquest any hi ha hagut més d'11.200 sol·licituds. Per altra banda, hi ha 5.900 places que corresponen a centres privats amb prestació pública i 1.500 places exclusivament privades. Això suposa, segons la regidora, una "infrarepresentació de la xarxa pública" molt important, de la qual, ha recordat, qui se n'hauria de fer responsable és la Generalitat.
Tot això, ha lamentat, és fruit d'una "dèficit d'inversions a la ciutat" -tot i que en extensió també arreu de Catalunya- ja que segons els compromisos del Govern, el 2012 ja hi hauria d'haver 2.780 places residencials més amb finançament públic que avui encara no han arribat. Aquesta situació, destaca Ortiz, suposa un "sobrecost" per a les arques municipals barcelonines de, com a mínim, 18 milions d'euros anuals, i un "gap creixent" de la mala situació, respecte de la resta de Catalunya.
Repercussions a nivell municipal
L'incompliment del pla de la Generalitat en matèria de residències té repercussions importants a nivell municipal que ascendeixen a més de 18 milions, ha dit. Això és perquè l'Ajuntament destina aquest import al Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) i el Servei d'Atenció d'Urgènies a la Vellesa (SAUV) per compensar la manca de residències, mentre que el fet de no disposar de les 2.780 places previstes per la Generalitat li suposa, al govern català, un estalvi anual de prop de 28,8 milions d'euros: "Des del Govern, però també des de l'Estat, s'han desatès clarament aquests serveis i s'han menystingut les xifres que són alarmants".
Per altra banda, el SAD és una atenció que ha anat creixent a la ciutat, no només per la insuficiència de places, sinó també pels centenars de renúncies en places públiques que cada any es comptabilitzen. "La principal hipòtesis d'aquest elevat nivell de renúncies té a veure amb la lentitud per donar resposta" en l'assignació de places, ha lamentat, ja que hi ha molta gent gran que, mentre espera, ja ha intentat buscar una altra solució: "I això és una vulneració greu dels drets de les persones i requereix actuacions urgents per poder fer el seguiment del procés".
"Avui tenim lleis que parlen de drets", ha assegurat Ortiz en referència a la Llei 12/2007 de Serveis Socials, que regula que la competència en la creació, gestió i finançament de places d'acolliment residencial és de la Generalitat de Catalunya. Per això, la regidora ha recordat que "parlar de drets és una cosa que avui està molt lluny, i si una persona vol optar a això, ara mateix això no està passant".
Alerta per l'augment de la gent gran
Segons les dades del padró d'habitants de Barcelona, el gener del 2018 hi havia a la ciutat més de 349.000 persones de més e 65 anys, el que representa un 21,5% del total dels veïns de la ciutat. Les projeccions, però, preveuen un creixement progressiu d'aquest percentatge, sobretot en la franja de població d'entre 75 i 79 anys. Així, es calcula que el 2030 hi haurà un 8,3% de la població que tindrà més de 80 anys.
Això fa preveure un augment molt important dels serveis necessaris de residencies, tal com també ha destacat Joan Martínez, vicepresident del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. "Les persones han de ser ateses pels drets que tenen i com a persones que són", ha declarat, i això preocupa especialment si es fa una mirada de futur.
Per això, i davant d'aquesta evolució demogràfica, l'Ajuntament farà arribar a la Generalitat tot un seguit de propostes concretes de millora de la gestió del model residencial actual, entres les quals la constitució d'una taula bilateral entre ambdues administracions per poder treballar l'envelliment progressiu de la societat, i un pla de xoc immediat per posar solució a les progressives llistes d'espera.