07
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
10
de juliol
a les
12:06h
Pedro Sánchez va situar com un dels objectius d’aquesta legislatura exprés la "normalització" de les relacions amb la Generalitat. Una fita possible fruit de l’aixecament del 155; el tancament de la instrucció del cas al Suprem (i el consegüent acostament de presos); la constitució del govern de Joaquim Torra sense consellers presos o exiliats, i el nomenament d’un nou govern a Espanya amb el suport de les forces independentistes. Després de sis anys de batalla campal s’ha acabat obrint pas una treva que permet recuperar l’alè, recompondre files i repensar estratègies sense haver de fer renúncies. Foc nou i comptador a zero per a una nova partida... amb noves fitxes.
La reunió del president de la Generalitat i Pedro Sánchez a la Moncloa del pròxim dilluns és el primer graó d’aquesta recuperació gradual de les relacions. Una trobada on no s’hi esperen grans acords -la reactivació de les comissions bilaterals, inversions i la disposició del president espanyol de recuperar matèries de l’Estatut vetades pel TC- però d’un alt calibre polític. Tots dos equips descompten ja aquelles matèries on no es posaran d’acord (com la proposta de Torra de celebrar un referèndum pactat) i deixen la retòrica per als gestos de cara a la galeria. S’hi podrà parlar de tot "sense condicions ni renúncies", com volia ERC, però l’autèntica prioritat és pacificar l’empat.
Sánchez arriba a la reunió relativament lliure de traves, amb el PP immers en el seu procés de successió i Ciutadans desorientat encara pel canvi d’eix de la moció de censura. Cap de les dues forces és capaç d’articular una autèntica oposició als seus moviments. El president espanyol ha trencat la cintura als seus contrincants amb l’articulació d’un govern que -tot i disposar només del suport estable de 85 escons- dona mostres de solidesa i que transita pel carril del centre-esquerra, encara que sigui per preparar les bases de la gran campanya electoral del 2020. Mentrestant, Podem ha decidit pedalar a rebuf, i ERC i PDECat es preparen per tornar a fer política d’acords al Congrés en un déjà vu dels temps de Zapatero. El millor exemple, la convalidació del decret de RTVE.
El president espanyol, però, va situar en aquest nou govern algunes peces de recanvi per si cal un gir de discurs. És el cas de José Luis Ábalos, ministre de Foment, mà dreta del president capaç d’imposar, quan calgui, el règim disciplinari. I Josep Borrell, un titular d’Exteriors de la vella guàrdia que ha renascut de les seves cendres polítiques de la mà de Societat Civil Catalana i que eixuga la fuita cap a Ciutadans. Borrell, punta de llança il·lustrada de l’unionisme, va publicar el 2015 Los cuentos y las cuentas de la independencia, un intent seriós de desarticular el discurs independentista que ell mateix ha anat soterrant amb declaracions altisonants i desqualificacions. "Abans de cosir ferides, cal desinfectar", va dir en un gest més propi d’un militant ultra que d’un expresident del Parlament Europeu.
La Moncloa mira ara de reüll el titular d’Exteriors, que fa mostres de mossegar-se la llengua cada vegada que ha d’intervenir en públic, i que amenaça ja de convertir-se en el nou Margallo de l’executiu de Sánchez. Un ministre amb ànima i discurs lliure capaç de dinamitar, per si sol, el fràgil equilibri que separa la concòrdia en les relacions amb la Generalitat i un clima d’hostilitat oberta. Sánchez és conscient que ERC i PDECat han estat víctimes anteriorment dels estats d’opinió de les seves pròpies bases, i veu com Borrell manté actiu l’últim flanc de la batalla contra l’independentisme: la de l’opinió pública internacional. La mateixa batalla que va perdre el govern de Mariano Rajoy, i la que pot fer trontollar, ara, els 17 escons independentistes que sustenten el seu executiu.
La reunió del president de la Generalitat i Pedro Sánchez a la Moncloa del pròxim dilluns és el primer graó d’aquesta recuperació gradual de les relacions. Una trobada on no s’hi esperen grans acords -la reactivació de les comissions bilaterals, inversions i la disposició del president espanyol de recuperar matèries de l’Estatut vetades pel TC- però d’un alt calibre polític. Tots dos equips descompten ja aquelles matèries on no es posaran d’acord (com la proposta de Torra de celebrar un referèndum pactat) i deixen la retòrica per als gestos de cara a la galeria. S’hi podrà parlar de tot "sense condicions ni renúncies", com volia ERC, però l’autèntica prioritat és pacificar l’empat.
El president espanyol ha trencat la cintura als seus contrincants amb l’articulació d’un govern que dona mostres de solidesa i que transita pel carril del centre-esquerra
Sánchez arriba a la reunió relativament lliure de traves, amb el PP immers en el seu procés de successió i Ciutadans desorientat encara pel canvi d’eix de la moció de censura. Cap de les dues forces és capaç d’articular una autèntica oposició als seus moviments. El president espanyol ha trencat la cintura als seus contrincants amb l’articulació d’un govern que -tot i disposar només del suport estable de 85 escons- dona mostres de solidesa i que transita pel carril del centre-esquerra, encara que sigui per preparar les bases de la gran campanya electoral del 2020. Mentrestant, Podem ha decidit pedalar a rebuf, i ERC i PDECat es preparen per tornar a fer política d’acords al Congrés en un déjà vu dels temps de Zapatero. El millor exemple, la convalidació del decret de RTVE.
El president espanyol, però, va situar en aquest nou govern algunes peces de recanvi per si cal un gir de discurs. És el cas de José Luis Ábalos, ministre de Foment, mà dreta del president capaç d’imposar, quan calgui, el règim disciplinari. I Josep Borrell, un titular d’Exteriors de la vella guàrdia que ha renascut de les seves cendres polítiques de la mà de Societat Civil Catalana i que eixuga la fuita cap a Ciutadans. Borrell, punta de llança il·lustrada de l’unionisme, va publicar el 2015 Los cuentos y las cuentas de la independencia, un intent seriós de desarticular el discurs independentista que ell mateix ha anat soterrant amb declaracions altisonants i desqualificacions. "Abans de cosir ferides, cal desinfectar", va dir en un gest més propi d’un militant ultra que d’un expresident del Parlament Europeu.
La Moncloa mira ara de reüll el titular d’Exteriors, que fa mostres de mossegar-se la llengua cada vegada que ha d’intervenir en públic, i que amenaça ja de convertir-se en el nou Margallo de l’executiu de Sánchez. Un ministre amb ànima i discurs lliure capaç de dinamitar, per si sol, el fràgil equilibri que separa la concòrdia en les relacions amb la Generalitat i un clima d’hostilitat oberta. Sánchez és conscient que ERC i PDECat han estat víctimes anteriorment dels estats d’opinió de les seves pròpies bases, i veu com Borrell manté actiu l’últim flanc de la batalla contra l’independentisme: la de l’opinió pública internacional. La mateixa batalla que va perdre el govern de Mariano Rajoy, i la que pot fer trontollar, ara, els 17 escons independentistes que sustenten el seu executiu.