05
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
21:50h
La conferència nacional d'ERC del cap de setmana passat no va ser una jornada més dels republicans. Aquests dos dies van servir per segellar una cohesió interna unànime -i difícilment imaginable arran de les 1.450 esmenes presentades inicialment a la ponència- i per insuflar moral a un partit amb la direcció escapçada per la pressió judicial de l'Estat i que ha rebut dures crítiques des de determinats sectors de l'independentisme arran del canvi de full de ruta posterior al 27-O.
L'aval de més del 95% de les bases al projecte dissenyat per la nova direcció republicana ha reforçat aquesta, que està decidida a defensar fins les darreres conseqüències un full de ruta que, en determinats punts, suposa un notable viratge respecte allò defensat fins la declaració d'independència i que encara reclamen determinats partits i entitats sobiranistes. ERC s'ha espolsat els complexos i en tan sols uns dies ha rebutjat la crida de l'ANC per fer primàries independentistes als municipis mitjans i grans i ha recriminat en seu parlamentària a la CUP que les gesticulacions no només no sumen, sinó que resten.
Ha pujat aquest dijous al faristol de l'hemicicle el president del grup republicà, Sergi Sabrià, un dels principals homes forts del partit, per visualitzar que qui parla és la veu oficial d'ERC. I aquesta ha etzibat a la CUP que ratificar declaracions del 2015 implica "renunciar a avançar", no "ajuda a sumar", és "un gest simbòlic, però poc efectiu" que insisteix en un una "estratègia antiga" i que "no es tracta de ser els més independentistes, sinó que els independentistes siguin més".
Nou projecte republicà
Els republicans volen defensar des d'ara nítidament allò que les seves bases van avalar per pràctica unanimitat, que ara és el moment de la gestió amb accent social, destensant la situació, buscant eixamplar majories i intentant enfortir l'independentisme per guanyar la independència en el proper embat amb l'Estat, però no amb petits i constants xocs, com ocorria en la legislatura passada. Una estratègia també marcada per la situació de presos polítics, als quals s'intenta no perjudicar amb una escalada de la tensió política.
En aquest sentit, Sabrià ha portat al Parlament allò que el president de la cambra, Roger Torrent, ja va deixar clar diumenge en la cloenda de la conferència nacional. "Que ningú ens demani gestos simbòlics si no hi ha una ferma voluntat de fer-los efectius, d'anar fins al final", va clamar llavors, quan també va assegurar que "la República no es construeix amb gestos simbòlics sense recorregut, sinó construint una majoria sòlida, permanent i inapel·lable pel projecte que hem defensat durant 87 anys d'història".
Una esmena contra les llistes unitàries
Igualment, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va ser clara dilluns a l'hora de rebutjar les primàries independentistes que tan sols un dia abans havia plantejat l'ANC. La consigna era no tirar la pilota endavant i tallar d'arrel el debat per evitar el desgast que podia provocar, i el mandat de les bases era clar i havia entrat a la ponència arran d'una esmena: "Quan les forces partidàries de la República catalana es presenten cadascuna amb el perfil que li és propi es maximitzen els seu resultats. Cal, doncs, defugir els discursos que, sota aparences diverses, ens allunyen d'aquest objectiu".
La direcció republicana sap que aquests posicionaments els poden comportar cert desgast, com reconeixien alguns al Parlament, el partit es va conjurar el cap de setmana per vacunar-se de possibles complexos derivats de lliçons aliens d'independentisme. La carta del president d'ERC, Oriol Junqueras, llegida pel portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, va suposar una dosi d'autoestima notable, ja que va reivindicar amb tanta intensitat la tasca feta de cara a l'1-O que fins i tot va incomodar el PDECat.
Reivindicar el paper d'ERC
"Us ho dic clar i alt: cap lliçó de dignitat i patriotisme, cap. ERC es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l'esquena al juliol per salvar l'1-O", va destacar l'exvicepresident català -amb la legitimitat de qui, tot i empresonat, segueix sent el líder polític català més ben valorat en les enquestes-, que també va insistir: "Cap partit, cap, ha donat tant per arribar fins aquí, per la llibertat. I cap n'està pagant un preu tan alt. Cap".
Malgrat que, en els darrers anys, ERC sovint ha tingut un rol indefinit, intentant exercir de frontissa entre el PDECat i la CUP, va ser la primera formació en actualitzar el full de ruta després de la proclamació de la República i del 155. I ara el vol defensar sense adornaments, una via que creu que li pot servir per consolidar un espai de centralitat i mantenir la mà estesa per incorporar ciutadans a l'independentisme com, asseguren, no podrien fer des de posicionaments més abrandats.
L'aval de més del 95% de les bases al projecte dissenyat per la nova direcció republicana ha reforçat aquesta, que està decidida a defensar fins les darreres conseqüències un full de ruta que, en determinats punts, suposa un notable viratge respecte allò defensat fins la declaració d'independència i que encara reclamen determinats partits i entitats sobiranistes. ERC s'ha espolsat els complexos i en tan sols uns dies ha rebutjat la crida de l'ANC per fer primàries independentistes als municipis mitjans i grans i ha recriminat en seu parlamentària a la CUP que les gesticulacions no només no sumen, sinó que resten.
Ha pujat aquest dijous al faristol de l'hemicicle el president del grup republicà, Sergi Sabrià, un dels principals homes forts del partit, per visualitzar que qui parla és la veu oficial d'ERC. I aquesta ha etzibat a la CUP que ratificar declaracions del 2015 implica "renunciar a avançar", no "ajuda a sumar", és "un gest simbòlic, però poc efectiu" que insisteix en un una "estratègia antiga" i que "no es tracta de ser els més independentistes, sinó que els independentistes siguin més".
Nou projecte republicà
Els republicans volen defensar des d'ara nítidament allò que les seves bases van avalar per pràctica unanimitat, que ara és el moment de la gestió amb accent social, destensant la situació, buscant eixamplar majories i intentant enfortir l'independentisme per guanyar la independència en el proper embat amb l'Estat, però no amb petits i constants xocs, com ocorria en la legislatura passada. Una estratègia també marcada per la situació de presos polítics, als quals s'intenta no perjudicar amb una escalada de la tensió política.
En aquest sentit, Sabrià ha portat al Parlament allò que el president de la cambra, Roger Torrent, ja va deixar clar diumenge en la cloenda de la conferència nacional. "Que ningú ens demani gestos simbòlics si no hi ha una ferma voluntat de fer-los efectius, d'anar fins al final", va clamar llavors, quan també va assegurar que "la República no es construeix amb gestos simbòlics sense recorregut, sinó construint una majoria sòlida, permanent i inapel·lable pel projecte que hem defensat durant 87 anys d'història".
Una esmena contra les llistes unitàries
Igualment, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va ser clara dilluns a l'hora de rebutjar les primàries independentistes que tan sols un dia abans havia plantejat l'ANC. La consigna era no tirar la pilota endavant i tallar d'arrel el debat per evitar el desgast que podia provocar, i el mandat de les bases era clar i havia entrat a la ponència arran d'una esmena: "Quan les forces partidàries de la República catalana es presenten cadascuna amb el perfil que li és propi es maximitzen els seu resultats. Cal, doncs, defugir els discursos que, sota aparences diverses, ens allunyen d'aquest objectiu".
Els militants d'ERC, a la Farga de l'Hospitalet, votant diumenge la ponència de la conferència nacional. Foto: ERC
La direcció republicana sap que aquests posicionaments els poden comportar cert desgast, com reconeixien alguns al Parlament, el partit es va conjurar el cap de setmana per vacunar-se de possibles complexos derivats de lliçons aliens d'independentisme. La carta del president d'ERC, Oriol Junqueras, llegida pel portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, va suposar una dosi d'autoestima notable, ja que va reivindicar amb tanta intensitat la tasca feta de cara a l'1-O que fins i tot va incomodar el PDECat.
Reivindicar el paper d'ERC
"Us ho dic clar i alt: cap lliçó de dignitat i patriotisme, cap. ERC es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l'esquena al juliol per salvar l'1-O", va destacar l'exvicepresident català -amb la legitimitat de qui, tot i empresonat, segueix sent el líder polític català més ben valorat en les enquestes-, que també va insistir: "Cap partit, cap, ha donat tant per arribar fins aquí, per la llibertat. I cap n'està pagant un preu tan alt. Cap".
Malgrat que, en els darrers anys, ERC sovint ha tingut un rol indefinit, intentant exercir de frontissa entre el PDECat i la CUP, va ser la primera formació en actualitzar el full de ruta després de la proclamació de la República i del 155. I ara el vol defensar sense adornaments, una via que creu que li pot servir per consolidar un espai de centralitat i mantenir la mà estesa per incorporar ciutadans a l'independentisme com, asseguren, no podrien fer des de posicionaments més abrandats.