La genialitat d'un sol home per ballar milions de morts

El Mercat de les Flors acull "Xenos", un espectacle "colossal, d’aquells que molt poques vegades a la vida podem presenciar"

per Teresa Ferré, 5 de juliol de 2018 a les 14:07 |
Imatge de «Xenos», del ballarí i coreògraf Akram Khan | Jean Louis Fernandez
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En van dir Gran Guerra perquè creien que, després d’aquella hecatombe, no n’hi hauria d’altra. Un segle més tard, les grans potències responsables del conflicte reten homenatges, recuperen documentació i en fan memòria a través de magnífics projectes culturals. La Gran Bretanya ha organitzat 14-18NOW, extens programa artístic multidisciplinar que inclou Xenos, l’encàrrec al ballarí i coreògraf Akram Khan fruit de Dust, creada per a l’English National Ballet el 2014, en el mateix marc commemoratiu. Xenos, que significa estranger o desconegut, ha arribat a Barcelona en coproducció del festival Grec donant sentit a la idea que, segons el seu director Cesc Casadesús, regeix l’edició d’enguany, el diàleg entre Orient i Occident. 

Impossible trobar millor representant que aquest coreògraf i ballarí anglès amb orígens a Bangladesh que amb aquest solo vol recordar els 1.100.000 soldats indis obligats a formar part de l’exèrcit britànic durant la I Guerra Mundial, 60.000 dels quals van morir. Un espectacle que rep el públic entre cants i percussió tradicionals executats amb passió per Aditya Prakash (veu) i B.C. Manjunath (percussió i Konnakol) fins que s’hi uneix Khan desplegant tot l’art del khatak, una de les expressions de la dansa del nord de l’Índia que ha portat arreu del món. El magnetisme dels tres, sintetitzat en el ritme frenètic dels cascavells als turmells del ballarí, evoca la universalitat dels ancestres.


L’acció transcorre en un ambient de vida quotidiana que sense ser-ne del tot conscients penja literalment d’un fil, el de la història. Espectacular  manera de mostrar com la guerra ho capgira tot gràcies a petits canvis en la intensitat de la il·luminació i distorsió sonora, avisos abans del corprenedor canvi escenogràfic metàfora de l’individu arrossegat pel curs de la història.

Així, transportat a un espai inhòspit, la trinxera que va caracteritzar la I Guerra Mundial, Khan afronta la segona part. Un no-lloc ple de símbols on brillen els canvis comunicatius que van modernitzar el conflicte, com el telèfon amb la constant presència dels cables llargs que s’escampaven al front, una de les tasques dels soldats rasos per la perillositat que comportava. Inevitable també el pioner gramòfon-maleta conegut com  “Trench Decca” per l’ús a l’exèrcit britànic, sense deixar el tecleig de la màquina d’escriure i el clàssic xiuxiueig entre parapets. Text de Jordan Tannahill allunyat de la Propaganda Científica que van fundar els britànics en aquell moment, que qüestiona el significat de la guerra, posa de manifest  l’enyorament, la solitud i també la lluita amb l’enemic.
 

Imatge de «Xenos», del ballarí i coreògraf Akram Khan Foto: Jean Louis Fernandez


Com no podia ser d’altra manera, la terra excavada un i un altre cop per fer més trinxera i el fang com a pell de soldat són matèria comuna, igual que el color rogenc del mortífer gas mostassa. Les conseqüències de les ferides per gas a la cara i la metàfora del soldat desconegut de qui no veurem mai el rostre és interpretat pel ballarí en un dels moments més bells i delicats de l’espectacle.


Khan juga tota la segona part des de la dansa contemporània, la de la metròpoli, acompanyat d’una música en directe meravellosa interpretada per Nina Harries (contrabaix i veus); Andrew Maddick (violí) i Tamar Osborn (saxo baríton). El seu ritme és fidel al del transcurs d’aquella guerra i l’immobilisme que significava la vida a la trinxera, permetent d’aquesta manera gaudir la perfecció en cada moviment i la seva expressivitat. Ara bé, no s’hi recrea perquè el soldat volia fugir, pujant amunt i avall de l’escenografia, o hi volia morir, arraulit igual que un nadó indefens. És aquí també quan assumeix la solitud còsmica del Prometeu modern que robà la tecnologia per fabricar la mort a escala industrial aprofitant-se dels més pobres i dèbils.

Imponent rèquiem final dedicat a la mateixa carn de canó encara ara, convertida en centenars de pinyes de pi, un dels fruits amb més significats en les diferents cultures des de fa milers d’anys. Rotundament, Xenos és un espectacle colossal, d’aquells que molt poques vegades a la vida podem presenciar, on art, rigor documental, treball d’equip i genialitat individual s’han donat la mà per descobrir-nos un episodi de la I Guerra Mundial que, per desgràcia, un segle després també és el present.
 
Títol: Xenos
Direcció i coreografia: Akram Khan
Disseny de l’escenografia: Mirella Weingarten
Disseny de la il·luminació: Michel Hulls
Disseny de vestuari: Kimie Nakano
Banda sonora original i disseny del so: Vincenzo Lamagna
Dramatúrgia: Ruth Little
Text: Jordan Tannahill
Interpretació musical: Nina Harries (contrabaix i veus); Andrew Maddick (violí); B.C. Manjunath (percussió i Konnakol); Tamar Osborn (saxo baríton), Aditya Prakash (veus).
Dia i lloc: Dimecres 3 de juliol al Mercat de les Flors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació