Gemma Recoder: «Un dels deures del Canet Rock és reivindicar les llibertats»

Canet Rock és sinònim de festa, música i reivindicació. L'any 1975 va passar a la història com un gran esclat de llibertat i ara, quatre dècades després, segueix viu amb el mateix esperit de sempre, convertit en un gran aparador de la música catalana del moment i també altaveu de les inquietuds dels més joves. A punt d'estrenar la cinquena edició, entrevistem la seva directora, Gemma Recoder, un torrent de creativitat, de compromís i de passió.
 
- Van ressuscitar el festival l'any 2014, i en cinc anys han aconseguit convertir el Canet Rock en "la gran festa major de la música catalana".
 
- Això de la "festa major de Catalunya" ho van dir Els Amics de les Arts en una roda de premsa, i la frase va fer fortuna. Que ho diguem nosaltres és agosarat i no ens correspon, tot i que ens agrada que ens ho diguin . Ara bé, el que sí que podem assegurar és que som un festival amb molta energia, on es respira un ambient fantàstic, on la gent s'ho passa bé i on només se sent musica dels Països Catalans, independentment de l'idioma en què es canti.
 
- Vostè compta amb una llarga experiència com a muntadora de concerts benèfics.
 
- I abans havia estat cantant, durant molts anys. Vaig posar veu a més de 1.000 anuncis que tots hem sentit per la tele milions de vegades! I després vaig començar a muntar concerts benèfics. El primer gran concert va ser Les nostres cançons contra la Sida al Sant Jordi. Com que va sortir molt bé, ens vam proposar que algun dia havíem d'omplir el Camp del Barça per la llibertat, i així va ser com vam fer el Concert per la Llibertat. Aquest va ser el nostre segon gran concert.
 
- I després ja va venir el Canet Rock.
 
- Tot va sortir quan li vaig fer la proposta al Josep Maria Mainat, en un sopar "de família". Li vaig comentar que potser estaria bé de fer alguna cosa com el Canet Rock. I ell em va dir que no, que era el moment "de tornar a fer" el Canet Rock. Em va donar la benedicció i vam muntar la productora amb la meva germana i una amiga.
 
- Molt simptomàtic, en els temps que vivim: el Canet Rock és un festival que té quatre dones al capdavant, si sumem també la directora artística, Laura Duran.
 
- I no ho vam fer expressament! Vam tenir la idea i va coincidir que les tres estàvem organitzant moltes coses, com el Concert per la llibertat. Però no ho vam premeditar. Ho vam fer juntes i així va anar.
 
- Josep Maria Mainat sempre acostuma a fer alguna aparició al Canet Rock. Pot ser que algun dia la tornem a veure a vostè cantant a l'escenari?
 
- No, segur que no! M'encanta que ho faci el Mainat, però per mi és una etapa tancada. La veritat és que no he sentit mai la necessitat de tornar a cantar. M'ho passo bomba fent el que faig, m'encanta. El Canet Rock és el nostre fillet estimat, hi posem tot l'afecte i tota la il·lusió. I gaudeixo molt donant pas a gent amb talent que encara és poc coneguda.
 

"El Canet Rock és el nostre fillet estimat, hi posem tot l'afecte i tota la il·lusió. I gaudeixo molt donant pas a gent amb talent que encara és poc coneguda"

- Què ens destacaria d'aquesta cinquena edició del nou Canet Rock?
 
- Destacaria que hem millorat en moltes coses, sobretot a nivell d'infraestructures. Cada any veiem les coses millorables. Aquest any, ja fa més d'una setmana que estem amb fibra òptica, perquè ens fallava el tema de pagar amb targeta. I hem posat una altra pantalla al costat de l'escenari, i més food trucks. intentem sempre millorar substancialment. I també tindrem un record pels presos polítics. Aquest any viurem coses molt guapes i reivindicatives, també pels refugiats.
 
- Vivim temps de censura, especialment a músics i artistes, creu que el Canet Rock 2018 ha de ser un esclat de llibertat?
 
- Absolutament, tenim la necessitat a de ser-ho. El festival va néixer l'any 1975 com espai de llibertat i reivindicació i mai ens haguéssim pensat que tornaríem a viure una situació semblant o, fins i tot, pitjor. Aleshores, quan el fèiem no hi havia ningú a la presó per cantar cançons! Que poc ens pensàvem, quan vam fer el Concert per la llibertat, a quin tipus de govern ens enfrontàvem i que poc ens pensàvem que les coses podrien arribar tan lluny, amb tanta intransigència. Creiem que reivindicar les llibertats és un dels nostres deures, i no com a ideologia política, perquè al Canet Rock tothom hi és benvingut, amb una condició: que es respectin les llibertats. I això no podem deixar de reivindicar-ho.
 
- Com es va prendre que la Guàrdia Civil li demanés les factures de l'acte final de campanya de l'1-O?
 
- Un dia, em van trucar al mòbil: "buenas, somos la Guardia Civil". Em van fer una citació com a testimoni, perquè jo havia estat l'encarregada de contactar amb molts grups dels que van actuar aquell dia, a nivell personal. De vegades, sembla que costa d'entendre que els catalans fem coses perquè hi creiem, sense demanar res a canvi, perquè creiem en les llibertats i en els drets de tothom. Ahir mateix llegia que s'han recollit gairebé els dos milions d'euros de la caixa de solidaritat per pagar la fiança del govern de Puigdemont. Això demostra quina mena de país som. El dia del final de campanya de l'1-O, va ser el mateix: els artistes no van cobrar, ni tan sols ho van fer els proveïdors!

"Al Canet Rock tothom hi és benvingut, amb una condició: que es respectin les llibertats. I això no podem deixar de reivindicar-ho"

- Com veu el futur d'aquesta segona etapa de Canet Rock? Veu el final a prop, després de cinc edicions?
 
- De moment, no! Tot el contrari, tenim una salut més bona que mai, com indica que haguem venut totes les entrades a gairebé dos mesos del festival i que els telèfons i els correus encara ara ens treuen fum. La gent confia que Canet Rock no els decebrà, que s'ho passaran molt bé.