11
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
15:17h
A Catalunya quasi 600 dels 947 municipis tenen menys de 2.000 habitants. Representen menys del 5% de la població però, en canvi, han de gestionar el 65% del territori. És aquest context de pocs habitants però una superfície molt extensa on s'aguditzen els problemes de connectivitat tecnològica.
La cobertura de telefonia -fixa i mòbil-, l'extensió de la fibra òptica, l'accés normal als serveis de televisió i ràdio, la capacitat de cobrar amb targetes o bé l'existència de caixers automàtics són elements majoritàriament coberts als municipis grans i mitjans de Catalunya però que acostumen a ser crítics en els de menys de 2.000 habitants. No en va, la digitalització a les zones rurals va ser un dels temes que van protagonitzar la segona Convenció del Petit Municipi organitzada per l'ACM el passat 29 de juny a Sant Ramon (la Segarra).
"Cal pensar en gran perquè no parlem de petits municipis amb x centenars d’habitants sinó dels que gestionen les dues terceres parts del territori", explica David Saldoni, president de l'entitat municipalista. En aquest sentit destaca que la fibra òptica, més enllà d'una qüestió de connectivitat, és un tema "d’igualtat d’oportunitats i benestar per al futur dels municipis".
La fibra òptica, clau pels petits municipis
L'accés a la fibra òptica és un dels elements crítics de connectivitat als municipis petits ja que afecta la competitivitat de les empreses, els tràmits dels ajuntaments i la vida diària dels veïns. Un dels problemes és que, sovint, fins i tot es desconeix la infraestructura real que hi ha el territori, tal i com admet Carles Banús, responsable de Petits Municipis de l'AMC i alcalde de Tavèrnoles.
"El primer problema és saber què tenim. Què ha fet cada operadora, la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments", assenyala a NacióDigital tot destacant que "ara mateix cadascú està fent la feina per la seva banda". En aquest sentit Banús aposta per "treballar conjuntament per aprofitar realment les accions que s'estan portant a terme" al mateix temps que admet que la solució requereix una "implicació de l'administració per arribar on les operadores no ho fan".
No tenir fibra òptica és crític a l'hora de fixar població als municipis més petits del país. Ho explica clarament Francesc Lluch, alcalde de Sant Guim de Freixenet (la Segarra), que destaca que provoca que "la gent ni es plantegi viure al poble" i que passin a ser visitants de cap de setmana.
Els mateixos ajuntaments són víctimes dels problemes de connexió. És el cas d'Oliana, a l'Alt Urgell, on pateixen per enviar documents oficials. "A vegades tardem tres hores per completar un tràmit que es fa un clic", explica l'alcalde Miquel Sala a NacióDigital. De fet, es queixa que malgrat que l'administració s'ha digitalitzat, els petits municipis no s'hi poden adaptar. Hi coincideix Francesc Rovira, alcalde de Clariana de Cardener (Solsonès), que assegura que la manca de fibra òptica "endarrereix el dia a dia de l’administració".
Els alcaldes també pateixen pels efectes a l'economia local. "És un fre a les empreses que no es volen instal·lar als nostres municipis o, fins i tot, es plantegen marxar-ne", assenyala Francesc Lluch. De fet, a Sant Guim de Freixenet hi ha una fàbrica de productes làctics que ha acabat fent la inversió per continuar al municipi. "La majoria de les nostres empreses tenen problemes", es queixa el batlle d'Oliola que, a més, recorda com els episodis de nevades deixen el municipi sense cobertura de telefonia mòbil.
Les conseqüències, a vegades, són més anecdòtiques però exemplifiquen l'abast del problema. A Clariana de Cardener veure un capítol sencer de Netflix es pot convertir en una epopeia. "Els talls en l'emissió sovintegen", explica l'alcalde, que també recorda com no només falla la cobertura 4G sinó, a vegades, fins i tot la 3G.
Objectiu 2023
El Govern s'ha marcat dos objectius per reduir l'escletxa digital als petits municipis. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, va aprofitar la Convenció del Petit Municipi per anunciar que la fibra òptica arribaria a totes les capitals de comarca el 2020 i abans del 2023 a tots els municipis majors de 50 habitants.
Puigneró va assegurar que l'executiu català té la voluntat "d’enxarxar el país com a element de vertebració territorial i factor de competitivitat dels municipis". "L’accés a Internet serà determinant pels petits i mitjans pobles i per a cadascun dels seus habitants", va explicar el conseller davant dels alcaldes.
Des de l'ACM, Carles Banús celebra el compromís però recorda que també des de l'administració local s'ha de treballar. "És molt important que els ajuntaments facin la feina perquè quan rebin la troncal a la plaça Major del poble tinguin una xarxa preparada per arribar a tots els nuclis i a les masies o cases disseminades", conclou.
La cobertura de telefonia -fixa i mòbil-, l'extensió de la fibra òptica, l'accés normal als serveis de televisió i ràdio, la capacitat de cobrar amb targetes o bé l'existència de caixers automàtics són elements majoritàriament coberts als municipis grans i mitjans de Catalunya però que acostumen a ser crítics en els de menys de 2.000 habitants. No en va, la digitalització a les zones rurals va ser un dels temes que van protagonitzar la segona Convenció del Petit Municipi organitzada per l'ACM el passat 29 de juny a Sant Ramon (la Segarra).
"Cal pensar en gran perquè no parlem de petits municipis amb x centenars d’habitants sinó dels que gestionen les dues terceres parts del territori", explica David Saldoni, president de l'entitat municipalista. En aquest sentit destaca que la fibra òptica, més enllà d'una qüestió de connectivitat, és un tema "d’igualtat d’oportunitats i benestar per al futur dels municipis".
La fibra òptica, clau pels petits municipis
L'accés a la fibra òptica és un dels elements crítics de connectivitat als municipis petits ja que afecta la competitivitat de les empreses, els tràmits dels ajuntaments i la vida diària dels veïns. Un dels problemes és que, sovint, fins i tot es desconeix la infraestructura real que hi ha el territori, tal i com admet Carles Banús, responsable de Petits Municipis de l'AMC i alcalde de Tavèrnoles.
"El primer problema és saber què tenim. Què ha fet cada operadora, la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments", assenyala a NacióDigital tot destacant que "ara mateix cadascú està fent la feina per la seva banda". En aquest sentit Banús aposta per "treballar conjuntament per aprofitar realment les accions que s'estan portant a terme" al mateix temps que admet que la solució requereix una "implicació de l'administració per arribar on les operadores no ho fan".
No tenir fibra òptica és crític a l'hora de fixar població als municipis més petits del país. Ho explica clarament Francesc Lluch, alcalde de Sant Guim de Freixenet (la Segarra), que destaca que provoca que "la gent ni es plantegi viure al poble" i que passin a ser visitants de cap de setmana.
Els mateixos ajuntaments són víctimes dels problemes de connexió. És el cas d'Oliana, a l'Alt Urgell, on pateixen per enviar documents oficials. "A vegades tardem tres hores per completar un tràmit que es fa un clic", explica l'alcalde Miquel Sala a NacióDigital. De fet, es queixa que malgrat que l'administració s'ha digitalitzat, els petits municipis no s'hi poden adaptar. Hi coincideix Francesc Rovira, alcalde de Clariana de Cardener (Solsonès), que assegura que la manca de fibra òptica "endarrereix el dia a dia de l’administració".
Els alcaldes també pateixen pels efectes a l'economia local. "És un fre a les empreses que no es volen instal·lar als nostres municipis o, fins i tot, es plantegen marxar-ne", assenyala Francesc Lluch. De fet, a Sant Guim de Freixenet hi ha una fàbrica de productes làctics que ha acabat fent la inversió per continuar al municipi. "La majoria de les nostres empreses tenen problemes", es queixa el batlle d'Oliola que, a més, recorda com els episodis de nevades deixen el municipi sense cobertura de telefonia mòbil.
Les conseqüències, a vegades, són més anecdòtiques però exemplifiquen l'abast del problema. A Clariana de Cardener veure un capítol sencer de Netflix es pot convertir en una epopeia. "Els talls en l'emissió sovintegen", explica l'alcalde, que també recorda com no només falla la cobertura 4G sinó, a vegades, fins i tot la 3G.
Objectiu 2023
El Govern s'ha marcat dos objectius per reduir l'escletxa digital als petits municipis. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, va aprofitar la Convenció del Petit Municipi per anunciar que la fibra òptica arribaria a totes les capitals de comarca el 2020 i abans del 2023 a tots els municipis majors de 50 habitants.
Puigneró va assegurar que l'executiu català té la voluntat "d’enxarxar el país com a element de vertebració territorial i factor de competitivitat dels municipis". "L’accés a Internet serà determinant pels petits i mitjans pobles i per a cadascun dels seus habitants", va explicar el conseller davant dels alcaldes.
Des de l'ACM, Carles Banús celebra el compromís però recorda que també des de l'administració local s'ha de treballar. "És molt important que els ajuntaments facin la feina perquè quan rebin la troncal a la plaça Major del poble tinguin una xarxa preparada per arribar a tots els nuclis i a les masies o cases disseminades", conclou.