Guanyi qui guanyi, el PP difícilment s'estalviarà fer la necessària travessia del desert després d'haver demostrat la seva manifesta incapacitat de gestionar el procés català i d'haver patit un immens desgast pels casos de corrupció. La gènesi del govern de Pedro Sánchez i els seus suports ha provocat, fins ara, que el PP s'enroqui en un discurs espanyolista i dretà dur per competir amb Ciutadans i, mentre sigui a l'oposició, difícilment revisarà la seva estratègia. L'elecció dels militants haurà de ser ratificada pels compromissaris al congrés que se celebrarà el 20 i 21 de juliol a Madrid. Pep Martí estarà avui molt al cas del que passi, també a Catalunya. Llegiu aquesta informació per estar al cas.
El marge amb els presos. Si avui estem pendents del PP ahir ho vam estar de l'arribada dels presos polítics a Catalunya. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa ja són a Lledoners i a Figueres. No tindran privilegis (compartiran mòdul amb presos socials, els que són menys conflictius) però la situació serà ostensiblement millor per a les seves famílies. Milers de ciutadans els van rebre. Les mostres de suport els arribaran a partir d'ara amb molta més claredat. Junqueras va piular: "Malgrat el gruix dels murs, ara us escolto amb més claredat. No us rendiu perquè nosaltres no ho farem mai!". Lògicament, però, l'independentisme no en té prou amb l'acostament i demana la llibertat.
Els seus dirigents en llibertat viuen amb agror i ràbia la situació ("no us plorem, us reivindiquem", deia Marcel Mauri, d'Òmnium). Més encara veient com alguns acusen l'actual Govern de ser còmplice de la repressió en tant que gestor de les competències de presons (Catalunya és l'única autonomia que les té). Custodiar-los i no obrir-los la cel·la davant una reclusió injusta és dur i contradictori, sí, però més ho seria que seguissin a Madrid. No hi ha, per ara, terme mig entre l'actual situació, que passa per no desobeir decisions judicials, i la insurrecció a tot o res, que a l'octubre no va servir per aconseguir els objectius malgrat que se'n van pagar les conseqüències i que és, fins que s'habiliti un altre camí, necessària per convertir-se en República.
En la política de Twitter, però, tot és molt simple per alguns i campa el blanc o negre i la bravata. Si fos tan senzill, els familiars dels presos serien els primers a demanar-ho en lloc d'apel·lar a la prudència i la intel·ligència col·lectiva, conscients que això pot anar per llarg. Sobre la jornada d'ahir podeu llegir la crònica d'Aida Morales i Sara González des de Lledoners, i l'opinió del nostre cap de Política, Joan Serra Carné.
La mesa del Parlament, al punt de mira. I si ahir hi va haver tensió i concentracions davant de les presons avui l'epicentre es desplaça al Parlament. No només per la sessió de control al matí. A la tarda es vota una moció de la CUP, que finalment s'ha pactat amb JxCat i ERC, que ratifica políticament la validesa de la via independentista i que l'unionisme intentarà torpedinar desenterrant el fantasma de l'obertura de vies penals al TC contra la mesa de la cambra. Roger Tugas ho explica en aquesta informació.
Vist i llegit
Els familiars dels presos polítics somreien ahir una mica perquè els tindran més a prop, després de l'acostament. La situació de dispersió, però, és una xacra que encara pateixen altres presos com els joves d'Altsasu, condemnats a entre 2 i 13 anys de presó per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil. Alguns d'ells han passat un any i set mesos de presó preventiva, temps en què els familiars han hagut de recórrer 700 quilòmetres per visitar-los 40 minuts a la setmana, amb el risc que això comporta -alguns han patit accidents. En aquest article a La Directa, Ane Gálvez Lamikiz detalla la penosa situació que viuen, la xarxa de solidaritat creada al petit poble navarrès o fins i tot les represàlies a un dels presos per agrair amb un "eskerrik asko" des de la finestra el suport d'un grup de persones que es van acostar a la presó.
El passadís
Joaquim Gay de Montellà encara no ha llançat la tovallola en el seu objectiu de buscar un candidat per a la seva successió en la presidència de Foment del Treball. Després que el financer Carles Tusquets li digués que no per optar a la Cambra -i que anteriorment ho fessin els actuals vicepresidents de la patronal, Ramon Adell i Joan Castells-, l'últim que hauria estat contactat, segons fonts empresarials, hauria estat Pedro Fontana, empresari de llarga trajectòria (director general de la cadena hotelera NH, president de Banca Catalana, director del BBVA a Catalunya...). Va escoltar amb respecte Gay de Montellà, però els qui coneixen els seus moviments creuen que està més pendent del que pugui passar a la Fira de Barcelona, que també ha d'elegir president properament. Per això, Fontana va dir que no a intentar liderar Foment. Un estiu mogut.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1946 el dissenyador de banyadors francès Louis Réard va presentar un peça de roba revolucionària: un banyador per a dones amb dues peces (sostenidors i calces) que, de manera agosarada, deixava el melic a la vista. La primera aparició pública del biquini es va fer en un multitudinari acte a París (aquí podeu veure el vídeo). El nom de la peça de roba es va prendre de l'atol de Bikini, a les Illes Marshall, on aquell estiu és van iniciar unes proves nuclears que, durant dos anys, van utilitzar 20 bombes d'hidrogen i atòmiques. El dissenyador va voler jugar amb el paral·lelisme del caràcter eròticament “explosiu” del biquini, en una broma macabra. Els primers anys, només actrius com Brigitte Bardot van aparèixer públicament en biquini, especialment a les presentacions del Festival de Cinema de Cannes. La peça, però, va anar agafant protagonisme i als anys setanta ja era la forma més habitual de vestit de bany femení, per qüestions estètiques i de comoditat. A més, per prendre el sol és millor, lògicament.
L'aniversari
El 5 de juliol de l'any 1889 va nàixer a França el poeta, dramaturg i cineasta Jean Cocteau, que va morir l'any 1963. Em sembla un personatge especialment oportú per als temps que vivim perquè Cocteau té frases cèlebres: "Ho van aconseguir perquè sabien que era impossible". Aquí podeu llegir una vintena de frases més de l'intel·lectual francès, a qui van criticar la seva tebior durant la segona guerra mundial. Així el van homenatjar al programa de TVEDías de cine.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi