Ho deia el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament. De la reunió de dilluns a la Moncloa amb Pedro Sánchez no cal esperar-ne grans avenços. Deducció lògica si ens cenyim a les coordenades de la trobada. Tant Sánchez com Torra són presidents accidentals i reprenen uns contactes institucionals entre governs trencats des dels fets d'octubre i la posterior repressió aplicada per l'Estat a l'independentisme. "És un primer pas", afegia Torra a l'hemicicle. Només un primer pas, que podria tenir continuïtat després de l'estiu si el president espanyol accepta la invitació de Palau per dialogar a Barcelona. L'abast de la relació bilateral, però, encara és una incògnita.
Ho destacavèm el cap de setmana passat i hi insistim després d'escoltar els protagonistes. La de la Moncloa serà la reunió de la gesticulació. Sánchez pacificarà la mirada cap a Catalunya -amb una encaixada de mans que arribarà després d'atendre el lehendakari Urkullu- i Torra brandarà la voluntat de diàleg amb el dret a l'autodeterminació en el discurs. Cal subratllar els apunts fets pel president de la Generalitat davant dels diputats aquest dijous: a Madrid hi explicarà que la seva voluntat és "culminar" la independència i que el diàleg sectorial ja es pot mantenir en les comissions bilaterals reactivades per la Generalitat aquesta setmana. A Sánchez se li ha de transmetre-li, sosté Torra, que l'autodeterminació és el "tema central" que ocupa el país. De moment, gesticulació, perquè en l'horitzó de la legislatura no hi figura avui cap referèndum ni la confecció d'estructures d'estat.
El Parlament torna al 2015. Amb tibantors i incomoditats, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van donar suport ahir a la moció de la CUP que ratifica la declaració de ruptura aprovada el 9-N de 2015, un text anul·lat pel TC i que donava inici al procés independentista. En el debat a la cambra, precedit per l'advertència dels lletrats, els republicans no van amagar que l'estratègia de la CUP no els entusiasmava. En aquest article de Sara González i Roger Tugas us explicàvem com s'havia gestat el suport a la moció dels anticapitalistes que tantes reticències havia generat durant la setmana en els socis de Govern. Diputats de JxCat propers a Carles Puigdemont feien constar als passadissos del Parlament que eren molts pocs els partidaris d'aprovar una iniciativa que especifica la "ferma voluntat" de fer efectiva la República.
Santamaría guanya la primera batalla al PP. La primàries populars han evidenciat que el partit està fragmentat després de la sortida de Mariano Rajoy. El triomf per la mínima de Soraya Sáenz de Santamaría en un recompte agònic i la segona posició de Pablo Casado -que durant la campanya no ha fet res per desmarcar-se de l'etiqueta d'hereu de l'aznarisme- dibuixen un congrés molt obert. Sens dubte, el que decideixin els compromissaris que han donat suport a María Dolores de Cospedal -gran derrotada de la votació interna- seran determinants per decidir la nova presidenta o president del PP.
Llibertat també per a Valtònyc. En els darrers mesos, el sobiranisme civil i polític ha posat l'exemple del raper mallorquí per certificar que, a l'estat espanyol, pot rebre tothom si es posa en dubte l'statu quo, des de polítics independentistes fins a cantants. Exiliat també a Bèlgica després que l'Audiència Nacional el condemnés a tres anys i sis mesos de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, Valtònyc ha trobat en la justícia belga la mateixa resposta que van rebre els exmembres del Govern. Podrà viure en llibertat, a l'espera que es resolgui l'euroordre sobre la seva extradició. D'Europa arriben males notícies per a la justícia espanyola, esmenada ja en diverses instàncies continentals.
Vist i llegit
La setmana va començar amb la victòria electoral d'Andrés Manuel López Obrador, convertit en el primer president d'esquerres que trenca l'endogàmic sistema bipartidista que ha governat Mèxic. Tenaç i hàbil -després d'una llarga trajectòria, ha aconseguit presentar-se com una alternativa a l'establishment polític mexicà-, López Obrador aspira a emprendre reformes profundes en un país corcat per la corrupció de la classe política, la violència del narcotràfic i les desigualtats socials. Us recomano que, si teniu temps, us atureu en un article de Jon Lee Anderson a The New Yorker. El periodista, bon coneixedor de la realitat llatinoamericana, analitza l'etiqueta de populista col·locada al dirigent mexicà i el compara amb el missatge simplista de Donald Trump, dos polítics allunyats en les formes i el fons. L'article recorda que "el populisme de López Obrador no es basa en l'odi a l'altre, ni en la necessitat de prevaldre a expenses dels altres, sinó més aviat en una fe intuïtiva que els mexicans poden superar la seva realitat".
La frase de la setmana
"No hem rescatat 60 persones, n'hem deixat morir 340 i més que en moriran en els pròxims dies". Oscar Camps, de Proactiva Open Arms, ha sacsejat consciències aquesta setmana després que l'ONG que lidera hagi traslladat al Port de Barcelona desenes d'immigrants que s'havien jugat la vida al Mediterrani per arribar a Europa. Camps posava dimecres el focus en el drama diari de les persones desemparades més enllà dels episodis mediàtics d'acollida. Barcelona ja s'ha presentat com un "port segur", un missatge per evidenciar que hi ha determinació per passar dels fets aïllats al compromís permanent. Seran necessaris, però, canvis normatius, començant per la llei d'estrangeria.
El nom propi
El protagonista de la setmana és Joaquim Maria Puyal, que tanca el micròfon. Després de 42 anys de transmissions radiofòniques en català, Puyal s'atura per reorientar una carrera sempre compromesa amb la professió. La seva veu és la banda sonora de la història moderna del Barça, des d'aquella Recopa a Basilea fins a les gestes de Messi, passant per l'"Urruti, t'estimo", el gol de Koeman a Wembley, la diana del "macanudo" Pizzi o l'èxtasi proporcionat per "Don Andrés a Stamford Bridge. Una generació de culers ha crescut amb la narracció d'en Puyal, rica i curosa amb la llengua catalana, mestre com ha estat de periodistes. El millor homenatge a Puyal és seguir-ne les lliçons i recuperar els moments de record col·lectiu, com aquest recull que us hem preparat a NacióDigital.
Els imperdibles
Arriba un cap de setmana estiuenc, perfecte per a casaments i festivals. Si no teniu cap casori agendat, la cita d'aquests dies passa pel Canet Rock. Hi trobareu Els Amics de les Arts, Els Catarres o Txarango. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, ha conversat amb Gemma Recoder, directora d'un festival que és sinònim de festa i reivindicació. Aquest any, més que mai. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?