04
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
17:04h
El Parlament ja ha creat la seva comissió d'investigació del 155. Ho ha aprovat aquest dimecres el ple amb els vots de JxCat, ERC, Catalunya en Comú-Podem i la CUP, que han donat suport a un òrgan impulsat pels dos primers grups i encarregat d'"analitzar els efectes de l'aplicació de l'article 155 en el seu sentit més ampli, des de les causes que el van motivar a la seva adequació a la legalitat, el caràcter de les mesures aplicades, les seves conseqüències, la valoració dels danys i les possibles responsabilitats per la seva aplicació". Una comissió que treballarà en paral·lel amb el comissionat del 155 creat pel Govern i dirigit per Pau Villòria.
La diputada de JxCat Gemma Geis ha denunciat que el 155 va portar a un "augment de la repressió" per part de l'Estat, els dirigents del qual "no han respectat els resultats electorals". Per això, demana "posar llum al període més fosc des de la recuperació de l'autogovern de Catalunya", amb aquesta comissió d'investigació, la qual ha de tenir tres objectius: saber "qui va perpetrar el 155", la legalitat de la seva aplicació i com actuar per reparar els danys causats.
La parlamentària critica que la intervenció va ser un "cop a la democràcia, a les urnes, al que havien elegit el poble de Catalunya", motiu pel qual insta a analitzar el "context polític i els danys legals provocats, tal com els va recollir el Síndic de Greuges", que ja va fer un informe sobre l'aplicació del 155. Aquesta comissió, ha insistit, ha de permetre fer el control del govern del 155 que no va poder fer el Parlament, ja que el govern espanyol no va assistir a la cambra per passar comptes. "Cal reparar els danys i reclamar-ne les responsabilitats corresponents", ha conclòs.
La diputada d'ERC Magda Casamitjana ha defensar que "al carrer es dialoga, discuteix i es parla de tot, sobretot del 155", motiu pel qual reclama que també es faci al Parlament. Una intervenció que va implicar, ssegons ha recordat, acomiadaments d'alts càrrecs, dissolució del Parlament, el Diplocat i les delegacions exteriors, l'aturada de la implementació de la renda garantida de ciutadania, del pla de fosses de desapareguts durant la guerra civil i la dictadura, i de les oposicions de 500 places de Mossos, o els retards en atorgaments i ajudes de subvencions.
Afectacions a la sanitat
Casamitjana, en aquest sentit, ha citat David Elvira, exdirector del Servei Català de la Salut i expresident de l'Institut Català de la Salut, que va assegurar en una entrevista d'aquesta setmana a Diario Médico que "les conseqüències del 155 encara es noten en la sanitat catalana". Segons explica, va aturar el pla contra les llistes d'espera, la llei d'universalitat de la salut,l'estratègia d'atenció primària, l'impuls a la salut comunitària, la lluita contra les desigualtats socials o el focus en la salut mental. "Vam firmar 40.000 declaracions responsables per assegurar que allò que anàvem a gastar no tenia finalitat independentista", insisteix Elvira. Casamitjana, finalment, recorda que una enquesta recent apunta que el 80% dels catalans rebutgen la situació dels presos polítics, motiu pel qual l'exigència de la seva llibertat "torna al mínim comú denominador del catalanisme".
Tot i el suport a la comissió, la portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha apuntat que al país li cal "més debats de futur que de passat", ja que "la reparació és important, tant com les propostes per obrir una nova etapa política". Així, ha afirmat que la comissió ha de servir per impulsar una "una nova època per fer passos endavant", motiu pel qual ha instat ha buscar "estratègies que ens facin més forts" per donar resposta a "anhels de sobirania i canvis plurals i diversos". Ha carregat, però, contra l'unionisme, ja que "el 155 és la resposta de qui no té respostes polítiques" i respon, ha afirmat, a "l'autoritarisme del PP i el centralisme aznarista de Cs".
La CUP demanarà explicacions al Govern
El diputat de la CUP Carles Riera ha defensat esmenes a aquesta comissió, entre les quals incloure un reconeixement de la "revolta democràtica i popular dels dies 1-O i 3-O i la declaració del 27-O" i "aprofundir el context i les causes del cop d'estat", entre els quals ha assenyalat "la decisió del Govern no sostenir la declaració de la República i d'acatar i obeir l'aplicació del 155". "Ho haurem de discutir", ha avançat, i ha destacat la capacitat de "resistència i resiliència de TV3 i de l'escola pública catalana" durant el 155, el que considera un "exemple a seguir en la construcció d'estructures d'estat". En tot cas, ha opinat que "només la República restituirà la dignitat de les nostres institucions i permetrà un veritable autogovern".
La diputada de Cs Lorena Roldan ha rebutjat la comissió perquè, segons assegura, el 155 es justifica pels precedents polítics a Catalunya, on, segons ha afirmat, "Carles Puigdemont i els seus havien acabat de fer un cop a la democràcia". Qui va "vulnerar els drets dels ciutadans", ha insistit, és l'expresident català, qui "es va saltar tota la legalitat", i ha etzibat: "Els partits separatistes parlant de legalitat, és de traca". Serà, ha aventurat, una "comissió de les mentides per seguir amb l'embolic i la confrontació".
El PSC reclama debatre de tot
El diputat del PSC Ferran Pedret ha justificat el seu vot contrari per la negativa dels proposants d'incloure entre els àmbits a estudiar els precedents polítics relatius al procés. "Quan algú vol parlar dels efectes del 155 ho ha d'incloure tot", ha asseverat, i ha afirmat que, amb les lleis de desconnexió, es va voler "desposseir els ciutadans dels drets inclosos a l'Estat i la Constitució", mentre que, per contra, "el 155 està inclòs a la Constitució". Ha demanat també, en un moment que considera de tensió social, fer un "exercici sincer" d'intentar "teixir uns consensos bàsics, un mínim relat compartit sobre allò que ha passat els darrers anys". Si no es fa, preveu que tindran lloc "20 o 30 anys d'estancament social i polític a Catalunya".
Finalment, el diputat del PP Alejandro Fernández ha assegurat que l'economia "ha funcionat millor en els 6 mesos del 155 que en els anys anteriors" i que l'administració ha seguit oferint serveis millor. La comissió, per tant, afirma que servirà per "rondinar, rondinar i rondinar, la història del nacionalisme català, sense assumir les conseqüències dels seus actes", motiu pel qual ha reclamat "tornar a la legalitat".
La diputada de JxCat Gemma Geis ha denunciat que el 155 va portar a un "augment de la repressió" per part de l'Estat, els dirigents del qual "no han respectat els resultats electorals". Per això, demana "posar llum al període més fosc des de la recuperació de l'autogovern de Catalunya", amb aquesta comissió d'investigació, la qual ha de tenir tres objectius: saber "qui va perpetrar el 155", la legalitat de la seva aplicació i com actuar per reparar els danys causats.
La parlamentària critica que la intervenció va ser un "cop a la democràcia, a les urnes, al que havien elegit el poble de Catalunya", motiu pel qual insta a analitzar el "context polític i els danys legals provocats, tal com els va recollir el Síndic de Greuges", que ja va fer un informe sobre l'aplicació del 155. Aquesta comissió, ha insistit, ha de permetre fer el control del govern del 155 que no va poder fer el Parlament, ja que el govern espanyol no va assistir a la cambra per passar comptes. "Cal reparar els danys i reclamar-ne les responsabilitats corresponents", ha conclòs.
La diputada d'ERC Magda Casamitjana ha defensar que "al carrer es dialoga, discuteix i es parla de tot, sobretot del 155", motiu pel qual reclama que també es faci al Parlament. Una intervenció que va implicar, ssegons ha recordat, acomiadaments d'alts càrrecs, dissolució del Parlament, el Diplocat i les delegacions exteriors, l'aturada de la implementació de la renda garantida de ciutadania, del pla de fosses de desapareguts durant la guerra civil i la dictadura, i de les oposicions de 500 places de Mossos, o els retards en atorgaments i ajudes de subvencions.
Afectacions a la sanitat
Casamitjana, en aquest sentit, ha citat David Elvira, exdirector del Servei Català de la Salut i expresident de l'Institut Català de la Salut, que va assegurar en una entrevista d'aquesta setmana a Diario Médico que "les conseqüències del 155 encara es noten en la sanitat catalana". Segons explica, va aturar el pla contra les llistes d'espera, la llei d'universalitat de la salut,l'estratègia d'atenció primària, l'impuls a la salut comunitària, la lluita contra les desigualtats socials o el focus en la salut mental. "Vam firmar 40.000 declaracions responsables per assegurar que allò que anàvem a gastar no tenia finalitat independentista", insisteix Elvira. Casamitjana, finalment, recorda que una enquesta recent apunta que el 80% dels catalans rebutgen la situació dels presos polítics, motiu pel qual l'exigència de la seva llibertat "torna al mínim comú denominador del catalanisme".
Tot i el suport a la comissió, la portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha apuntat que al país li cal "més debats de futur que de passat", ja que "la reparació és important, tant com les propostes per obrir una nova etapa política". Així, ha afirmat que la comissió ha de servir per impulsar una "una nova època per fer passos endavant", motiu pel qual ha instat ha buscar "estratègies que ens facin més forts" per donar resposta a "anhels de sobirania i canvis plurals i diversos". Ha carregat, però, contra l'unionisme, ja que "el 155 és la resposta de qui no té respostes polítiques" i respon, ha afirmat, a "l'autoritarisme del PP i el centralisme aznarista de Cs".
La CUP demanarà explicacions al Govern
El diputat de la CUP Carles Riera ha defensat esmenes a aquesta comissió, entre les quals incloure un reconeixement de la "revolta democràtica i popular dels dies 1-O i 3-O i la declaració del 27-O" i "aprofundir el context i les causes del cop d'estat", entre els quals ha assenyalat "la decisió del Govern no sostenir la declaració de la República i d'acatar i obeir l'aplicació del 155". "Ho haurem de discutir", ha avançat, i ha destacat la capacitat de "resistència i resiliència de TV3 i de l'escola pública catalana" durant el 155, el que considera un "exemple a seguir en la construcció d'estructures d'estat". En tot cas, ha opinat que "només la República restituirà la dignitat de les nostres institucions i permetrà un veritable autogovern".
La diputada de Cs Lorena Roldan ha rebutjat la comissió perquè, segons assegura, el 155 es justifica pels precedents polítics a Catalunya, on, segons ha afirmat, "Carles Puigdemont i els seus havien acabat de fer un cop a la democràcia". Qui va "vulnerar els drets dels ciutadans", ha insistit, és l'expresident català, qui "es va saltar tota la legalitat", i ha etzibat: "Els partits separatistes parlant de legalitat, és de traca". Serà, ha aventurat, una "comissió de les mentides per seguir amb l'embolic i la confrontació".
El PSC reclama debatre de tot
El diputat del PSC Ferran Pedret ha justificat el seu vot contrari per la negativa dels proposants d'incloure entre els àmbits a estudiar els precedents polítics relatius al procés. "Quan algú vol parlar dels efectes del 155 ho ha d'incloure tot", ha asseverat, i ha afirmat que, amb les lleis de desconnexió, es va voler "desposseir els ciutadans dels drets inclosos a l'Estat i la Constitució", mentre que, per contra, "el 155 està inclòs a la Constitució". Ha demanat també, en un moment que considera de tensió social, fer un "exercici sincer" d'intentar "teixir uns consensos bàsics, un mínim relat compartit sobre allò que ha passat els darrers anys". Si no es fa, preveu que tindran lloc "20 o 30 anys d'estancament social i polític a Catalunya".
Finalment, el diputat del PP Alejandro Fernández ha assegurat que l'economia "ha funcionat millor en els 6 mesos del 155 que en els anys anteriors" i que l'administració ha seguit oferint serveis millor. La comissió, per tant, afirma que servirà per "rondinar, rondinar i rondinar, la història del nacionalisme català, sense assumir les conseqüències dels seus actes", motiu pel qual ha reclamat "tornar a la legalitat".