Literatura

Lincoln i l'èxtasi de la prosa atrevida

Edicions de 1984 publica "Lincoln al bardo" de George Saunders, una "novel·la meravellosa escrita per algú que, fins ara, ens havia mostrat la seva genialitat en el terreny del conte curt"

per Jaume C. Pons Alorda , 4 de juliol de 2018 a les 16:35 |
George Saunders, un autor «genial» en el conte curt que debuta a la novel·la | Paula Redick
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Guerra de Secessió nord-americana. Ha arribat a un punt en què el conflicte ja comença a ser devastador. El mateix conflicte explorat per Walt Whitman en alguns dels seus poemes més fèrtils de Fulles d’herba, però també per George Saunders en els escenaris de cartró pedra de Secessiolàndia pel pedregar que, per cert, com a traducció de títol és una passada. Molts punts per a Yannick Garcia!

Però seguim el fil d’aquesta massacre que va assotar els Estats Units en la segona meitat del segle XIX: enmig d’una voràgine bèl·lica, mor l’estimat fill d’onze anys del president Abraham Lincoln que, devastat per la pèrdua, visita uns quants cops el lloc de repòs etern de la seva criatura. Tanmateix, el cementiri no serà un espai de calma, ja que està habitat per tota una sèrie d’esperits que es troben al llindar entre aquest món i el següent. El llindar, que en el fons no deixa de ser una mena de purgatori nostrat, és aquest “bardo”, segons la tradició tibetana condensada en el seu llibre dels morts. I qui es troba allà és el petit Lincoln, que haurà de lluitar amb totes les seves forces per arribar al següent món.

 
La premissa de Lincoln al bardo de George Saunders és fantàstica, en tots els aspectes. Perquè és un argument memorable, sí, però també perquè és una narració que no deixa de banda, en cap moment, el sensacional toc de fantàstic, de màgia, de sobrenatural. No m’estranya que Saunders, en diverses entrevistes, hagi dit que ha esperat vint anys per escriure aquesta novel·la. Millor dit: ha hagut d’esperar vint anys fins aconseguir el coratge suficient com per enfrontar-se a aquest somni literari de dècades. O sigui, ha hagut de passar molt de temps abans de perdre la por, i per sort l’ha perduda. L’espera ha valgut la pena. Per a les persones que llegim l'autor amb lupa, discutint com punyetes s’ho fa, celebrant els instants quan s’arrisca, exaltant-nos amb la seva prosa energètica, adrenalítica, aferrissada, feliç, vigoritzant i autònoma, Lincoln al bardo és un premi, en efecte, però també un convit més per creure en l’èxtasi de la prosa atrevida.


Experimentació i hiperrealisme

Em fa molta gràcia comprovar qui són les persones que, en l’àmbit de la literatura catalana, defensen una publicació diferenciada, arriscada, d’aquesta mena. Normalment són les mateixes persones que criticarien, o simplement ignorarien, obres originals en llengua catalana que fessin servir la mateixa força experimental. No ens enganyem: la literatura catalana, sobretot en els anys setanta, va demostrar un alt grau d’experimentació, des dels triomfs textualistes de Biel Mesquida fins a les epopeies modernes de Joaquim Soler, passant evidentment pels avenços narratològics de Quim Monzó, el pionerisme d’Antònia Vicens o la tècnica brutal d’Antoni Munné-Jordà.


Sembla que ara tornem a anar, sobretot, per territoris més costumistes, més aparentment realistes. Dic “aparentment” perquè una obra com Lincoln al bardo no és antirealista, tampoc surrealista, sinó que més aviat és hiperrealista: mostra la realitat amb molta més condensació i moltes més capes superposades. Ja m’ho va comentar Antoni Munné-Jordà en una entrevista que li vaig fer fa poc amb motiu de la publicació del seu preciós llibre Dins el riu, entre els joncs a l’Editorial Males Herbes: “El Realisme literari és el gènere més fantasiós de tots”, i a més de fantasiós és traïdor, perquè fa creure que el que explica és veritat.
 
En tots els seus llibres, però potser sobretot en Lincoln al bardo, en efecte George Saunders esdevé un torsimany de la llengua, un aventurer de la sintaxi, un arquitecte del punt de vista, un provocador il·lustre, un crack del focus i del mot ben ficat per estrènyer, fins al límit, les possibilitats expressives del llenguatge. El que fa, bàsicament, és una literatura extraordinària, una literatura que l’ha segellat en un dels mestres literaris de la seva generació. I el més gloriós de tot plegat és que la traducció de Yannick Garcia té el mateix múscul, el mateix to, la mateixa veu, el mateix impacte sideral, cosa que demostra que ha fet una feinada extraordinària adaptant aquest doll a la nostra llengua. S’hauria de veure i estudiar i analitzar, amb profunditat, si la força tel·lúrica ebrenca té alguna cosa a veure… Per ara, continuarem elucubrant.

Una novel·la meravellosa d'un mestre del conte

Aquesta obra de George Saunders és una fusió perfecta entre Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters i l’Ulisses de James Joyce. Molt em temo que el boníssim de Yannick Garcia ha seguit amb destresa les lliçons del mestre traductor Joaquim Mallafrè, i d’un assaig imprescindible com Llengua de tribu i llengua de polis publicat a Quaderns Crema l’any 1991, per encarar-se a la tasca de traslladar aquesta titànica obra nord-americana, que ens arriba a les mans gràcies a la tasca de fidelització d’Edicions de 1984, que des de fa uns quants anys insisteix en treure a la llum els llibres de George Saunders com el que són: autèntics tresors i autèntiques delícies traductívoles a càrrec de Yannick Garcia, pur exercici de passió i de virtuosisme.
 
L’única cosa que em sap greu d’aquesta magnífica i somniadora novel·la de George Saunders és que molta gent pensi ara que finalment un dels més grans contistes del món s’ha deixat anar d’històries, mai tan ben dit, i s’ha enfrontat al “gènere major” amb tant èxit, amb el premi Man Booker 2017 de gran victòria i a més guanyat contra Paul Auster, poca broma, com si el que hagués fet Saunders fins ara era un entrenament per a Lincoln al bardo. M’agradaria que quedés clar que aquesta obra no és la culminació de res, no és tampoc un pas en fals ni un abandonament, Lincoln al bardo és, simplement, una novel·la meravellosa escrita per algú que, fins ara, ens havia mostrat la seva genialitat en el terreny del conte curt.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació