04
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
19:37h
Han estat 50 anys rere el micro, una llarga trajectòria que ha erigit Joaquim Maria Puyal com la veu del futbol en català. Avui, l'anunci de la seva retirada suposa una sacsejada per al món del periodisme esportiu i de la ràdio, en particular. "Les transmissions de Puyal formen part d'un dels majors èxits de la ràdio i la comunicació d'aquest país", afirma el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que agraeix en un article a NacióDigital els seus anys de dedicació.
Puyal va ser el primer l'any 1976 a recuperar les narracions en català del futbol. Feia només un any de la mort de Franco, però el periodista va aconseguir convèncer la SER d'apostar pel seu programa que ràpidament va començar a sumar èxits d'audiència. Nou anys després, el ja prestigiós periodista va fitxar per Catalunya Ràdio, en companyia de professionals avui de renom com Antoni Bassas o Eduard Botet. Des d'aleshores i durant vint anys, Puyal ha narrat més de 2.000 partits de futbol, acompanyant generacions que han gaudit de les seves locucions.
"Més i més i més i més...", les seves frases més cèlebres figuren en la memòria col·lectiva dels oients amb qui ha mantingut un "compromís insubornable", segons Gordillo. "La història de Catalunya Ràdio no s'entendria, de cap de les maneres, sense la figura d'en Puyal, un dels professionals més obstinat, metòdic i perfeccionista que he conegut", afirma el director de la ràdio pública.
Puyal ha estat un referent per a destacats periodistes, els quals l'anomenen avui "mestre", com Antoni Bassas, Eduard Boet, Pilar Calvo, Jordi Basté, Xavier Bosch, Marcel Gorgori, Manel Fuentes, Ricard Torquemada o Mònica Terribas, entre d'altres.
Una figura (també) televisiva
La popularitat Puyal es deu en part també a la seva tasca televisiva. Va fer la seva primera incursió a la pantalla petita en els estudis Miramar, al circuit català de Televisió Espanyola. Allà va començar presentat, l'any 1977 el programa "Vostè Pregunta", que va significar un format inèdit en aquells moments, i li va valer, l'any 1979, el segon premi Ondas de la seva carrera.
L'any 1985 va fitxar per a Televisió de Catalunya on va dirigir i presentar diversos programes entre ells "Vostè jutja", "La vida en un xip", "Un tomb per la vida","Tres pics i repicó" i "El joc del segle".
Un adeu definitiu?
"La retirada d'en Puyal de les transmissions de futbol no és una retirada professional, ni molt menys. Els mitjans públics catalans no es poden permetre prescindir d'una figura com la seva", afirma el director de Catalunya Ràdio que deixa la porta oberta que l'històric periodista no abandoni el món de la comunicació.
Sigui com sigui, Puyal tanca la seva etapa professional més important. El mestre del periodisme esportiu posa punt i final a 42 anys de transmissions. I amb la seva retirada, la ràdio perd la veu per excel·lència del futbol en català.
Puyal va ser el primer l'any 1976 a recuperar les narracions en català del futbol. Feia només un any de la mort de Franco, però el periodista va aconseguir convèncer la SER d'apostar pel seu programa que ràpidament va començar a sumar èxits d'audiència. Nou anys després, el ja prestigiós periodista va fitxar per Catalunya Ràdio, en companyia de professionals avui de renom com Antoni Bassas o Eduard Botet. Des d'aleshores i durant vint anys, Puyal ha narrat més de 2.000 partits de futbol, acompanyant generacions que han gaudit de les seves locucions.
"Més i més i més i més...", les seves frases més cèlebres figuren en la memòria col·lectiva dels oients amb qui ha mantingut un "compromís insubornable", segons Gordillo. "La història de Catalunya Ràdio no s'entendria, de cap de les maneres, sense la figura d'en Puyal, un dels professionals més obstinat, metòdic i perfeccionista que he conegut", afirma el director de la ràdio pública.
Puyal ha estat un referent per a destacats periodistes, els quals l'anomenen avui "mestre", com Antoni Bassas, Eduard Boet, Pilar Calvo, Jordi Basté, Xavier Bosch, Marcel Gorgori, Manel Fuentes, Ricard Torquemada o Mònica Terribas, entre d'altres.
Una figura (també) televisiva
La popularitat Puyal es deu en part també a la seva tasca televisiva. Va fer la seva primera incursió a la pantalla petita en els estudis Miramar, al circuit català de Televisió Espanyola. Allà va començar presentat, l'any 1977 el programa "Vostè Pregunta", que va significar un format inèdit en aquells moments, i li va valer, l'any 1979, el segon premi Ondas de la seva carrera.
L'any 1985 va fitxar per a Televisió de Catalunya on va dirigir i presentar diversos programes entre ells "Vostè jutja", "La vida en un xip", "Un tomb per la vida","Tres pics i repicó" i "El joc del segle".
Un adeu definitiu?
"La retirada d'en Puyal de les transmissions de futbol no és una retirada professional, ni molt menys. Els mitjans públics catalans no es poden permetre prescindir d'una figura com la seva", afirma el director de Catalunya Ràdio que deixa la porta oberta que l'històric periodista no abandoni el món de la comunicació.
OFICIAL. Joaquim Maria Puyal no radiarà els partits del Barça la temporada que ve. “No em jubilo. Després de 50 anys de transmissions, vull reorientar la meva activitat professional”. Més informació a https://t.co/b8EuS5TaiNpic.twitter.com/u6JjqfeOsF
— LaTdP (@LaTdP) 4 de juliol de 2018
Sigui com sigui, Puyal tanca la seva etapa professional més important. El mestre del periodisme esportiu posa punt i final a 42 anys de transmissions. I amb la seva retirada, la ràdio perd la veu per excel·lència del futbol en català.